Quasi un bloc

Si fem un cop d’ull a un quiosc qualsevol, acostumem a trobar, com a mínim, una o dues revistes de fenòmens paranormals i ciències ocultes. I si ens hi fixem una mica més, veurem que els temes sempre són els mateixos: les piràmides, els ovnis, les aparicions, els fantasmes, el “chotacabras”, les portes interdimensionals, els templers, els coneixements de les antigues civilitzacions americanes, l’Atlàntida i un seguit més de casos lligats a aquests, i els temes es van repetint amb el pas del temps, ara una mica variats, ara perquè s’han fet nous descobriments, ara perquè el “chotacabras” ha deixat seca una altra ovella… ...

Es ben curiós com fins i tot les explicacions més ben intencionades poden tenir resultats que no ens esperem, i com una mirada nova ens pot fer veure les coses des d’un altre punt de vista: L’altre dia sentia dues àvies que parlaven de les seves nétes i del dia de reis. Es veu que a una de les nétes li explicaven que s’ha de portar bé per tal que els reis li portin els regals, però també li explicaven que hi ha nens pobres que no tenen regals pel dia de reis. Amb tota la innocència de la primera edat, la conclusió de la nena va ser fulminant: “Els nens pobres no es porten bé i per això no ténen regals?” ...

Durant un temps he estat provant Flock, un navegador també basat en Gecko però més orientat a comunitat. M’agrada les facilitats que dóna per publicar un weblog, la integració amb Flickr o amb del.icio.us. Segueixo, però, usant Firefox com el meu navegador principal, però he trobat unes extensions que em serveixen per fer més similar el funcionament de Firefox al de Flock: del.icio.us: Integració total amb del.icio.us: etiquetat directe, consulta, visualització dels tags propis, integració al menú del Firefox… ...

M’agrada National Geographic. Fa temps que la llegeixo, i m’agrada que m’ensenyi coses noves, que em transporti a llocs llunyans en el temps o la distància, o que em mostri parts de la història que no se, noves visions de la natura o del nostre planeta. Això, però, també ho puc trobar als documentals de La 2 o al Canal 33, o a revistes d’història. Què té aquesta d’especial? Potser la seva visió encara oberta, d’explorador, de veure que encara queden coses per descobrir, fronteres per explorar, coneixements per aprendre, que hi ha d’altres visions del món a més de la nostra… No sé com expressar-ho, potser és un bri d’esperança en el nostre futur, el saber que els problemes es poden superar si realment hi ha voluntat per fer-ho. Potser és també aquesta visió tant diferent de la que presenten dia a dia les noticies, els diaris. Potser és el color de la revista, els seus textos, enfront del blanc i negre i les notícies dels diaris. ...

Rebo per correu electrònic una notícia on parlen de Recursos Lliures, un portal dedicat a temes i recursos relacionats amb programari lliure. La novetat, en aquest cas, és un cercador (encara en fase de proves) que permetrà cercar professionals que treballin en aquest entorn, o que hi tinguin coneixements (l’alta dels professionals és voluntària i es fa mitjançant un formulari). No se si la iniciativa tindrà exit, si s’hi apuntarà molta gent, si serà consultat i es farà servir, o bé si quedarà com una curiositat, això el temps ho dirà… el que si que em sembla és indicatiu que alguna cosa està canviant i que ara el programari lliure ja no es veu (tant) com una cosa de quatre il·luminats, sino que ja és un valor a tenir en compte. ...

Ara que comença l’època de fer prediccions per l’any vinent, tenim les Predicciones para el 2006 d’en Galli, transmutat en aprenent de futuròleg (sigui Octavio Aceves, Rappel, Aramis Fuster o la bruja Lola). Símils del Galli amb aquesta gent? Que té la mateixa possibilitat d’encertar que ells. Diferències? Que si les encerta, aquestes sí que seràn bones notícies! A veure, a veure. Repassarem els encerts a finals dels 2006, Ricardo!

Els dos lectors de feeds que havia fet servir últimament eren Rojo i Searchfox. El primer d’ells permet etiquetar les fonts i els articles i compartir-los amb d’altres usuaris, navegar per les etiquetes d’altres i així­ trobar noves fonts, establir altres usuaris com a contactes amb els que pots compartir articles… en resum, incorpora elements i utilitats per a la comunitat. El segon, Searchfox, es un lector de feeds més clàssic (llegir els feeds, marcar-los, ordenar-los dins d’un arbre - amb categories) que té la caracterí­stica que pot aprendre dels nostres hàbits de lectura i que no ens presenta la informació només per ordre cronològic, sino que la prioritza en funció dels nostres interessos, del que ha après de nosaltres. ...

Llegint “El origen perdido",de Matilde Asensi, vaig trobar-me la idea d’una llengua primigènia, mare de totes les altres, lligada directament a la estructura del cervell humà. Aquesta mateixa idea la vaig trobar també a “Snow Crash”, de Neal Stephenson. Què curiós, una llengua lligada directament a l’estructura del cervell i que, per tant, pot accedir a les estructures més internes d’aquest. Això, però, no son pas ocurrències novelesques dels autors dels llibres, sino que son idees basades en teories cientí­fiques (la hipòtesi monogenètica). Llegint “En busca de la lengua perfecta”, d’Umberto Eco, trobo els intents que s’han fet mitjançant aquestes teories per trobar quina pot ser la llengua original de la humanitat o, si més no, d’aproximar-s’hi. D’altres, però, també han buscat sistemes de comunicació universals o perfectes, com per exemple Ramon Llull, que va idear un sistema per convertir musulmans i jueus, o el seu contemporani jueu, Abraham Abulàfia, cabalista que pretenia trobar la llengua original de Yahvé consignada a les permutacions de les lletres de la Torah. I a Abulàfia i la seva càbala me’l torno a trobar a “La derrota de l’àngel”, d’en Villatoro, sense oblidar que és qui dóna nom a l’ordinador d’un dels protagonistes d’"El pèndol de Foucault”, també d’Umberto Eco… ...

Hi ha vegades que em fa l’efecte que el nostre món no ha avançat gaire d’ença l’Edat Mitjana, que vivim com un petit senyor feudal, contents i en l’abundància, protegits per altes murades mentres a fora els serfs a penes si tenen prou per subsistir. A vegades, el senyor surt a mercat i pel camí deixa caure algunes monedes, o va a la guerra en contra d’altres senyors, o, si els vilatans es revolten, els castiga. ...

M’agrada la idea de n’Arnau: em marco l’objectiu de trobar i comentar cada dimarts un projecte destinat al desenvolupament tecnològic de l’anomenat tercer món Els dos projectes que ha mostrat fins ara, Kivo i Ndiyo, mostren com la imaginació i les xarxes socials poden fer molt per al desenvolupament… però no només al tercer món. Perquè no ens apliquem nosaltres també algunes d’aquestes solucions, d’aquests conceptes? No parlo d’aprofitar-nos de tecnologies que ens poden sortir més barates, parlo d’aplicar-nos realment conceptes com comunitat, reaprofitament, ajuda, suport…