Quasi un bloc

Això és el que John Battelle es demana al seu blog. És a dir, els sistemes d’etiquetat com del.icio.us, fins a quin punt poden servir una informació realment relevant per a qui fa la cerca? És més útil l’etiquetat explícit o l’implicit? Els sistemes d’etiquetat actuals es basen totalment en el criteri individual de cada un dels seus usuaris, i, per tant,pot haver-hi tants criteris com usuaris (si no més!). Així, si fem servir l’exemple de que dos usuaris poden etiquetar la mateixa cosa de dos maneres de diferents, com ho faran mil usuaris? i deu mil? Hi haurà deu mil criteris? Quin us pot tenir això? El fet és que l’augment d’usuaris no implica un augment de criteris del mateix ordre, sino que aquests s’agrupen, s’ajunten, i el número d’etiquetes és molt inferior al número d’usuaris que ha etiquetat individualment determinat element. ...

Aparte del baile de cifras sobre el número de asistentes a la manifestación del sábado en Madrid en homenaje a la Constitución, a saber: 200.000 según el PP y el gobierno de la Comunidad de Madrid (feliz coincidencia, por fin, los organizadores y un gobierno de acuerdo…ups! que son del mismo signo polí­tico? Ay, ay…), 47.000 según un cálculo del país, 50.000 según el manifestómetro… y miles (o la Plaza del Sol llena), según otros medios han sido bonitas las frases del discurso del señor Rajoy el pasado sábado: ...

Té raó en Pere quan diu,parlant de la política lingüística de la Unió Europea, que és absurd i insostenible que els documents oficials s’hagin de traduïr a 22 llengües diferents. Però això és des d’un punt de vista pràctic, funcional, d’optimització de recursos, si així li volem dir. I, per desgracia, això no és el que trobem moltes vegades en política, i, menys encara, quan toquem temes tan delicats com els orgulls nacionals. Aquí s’aplica la versió lingüístico-continental del café-para-todos, no fos cas que se’ns ofenguin uns perquè no els traduim els seus documents mentres a d’altres si i perilli així la construcció europea. ...

L’Arnau comenta un tema interessant, el de l’ús del software a l’Administració Pública i com aquest pot fer que els ciutadans tinguin més control sobre les seves dades (dades gestionades per l’Administració però que ens pertanyen a cada un de nosaltres). Moltes vegades quan parlem d’usar software lliure a l’Administració pensem en màquines amb Linux, servidors Apache, Open Offices i coses per l’estil, és a dir, el que un posaria a una oficina normal i corrent. I és un començament, un bon començament, però caldria anar més enllà. ...

Una mica tard, però més val tard que mai: El presidente francés, Jacques Chirac, ha querido poner la nota en el aspecto social de la crisis que afecta al país desde hace dos semanas, y sin olvidarse de recordar que su prioridad sigue siendo reestablecer el orden, ha centrado su discurso televisado de esta noche sobre esta “profunda enfermedad” en la forma de atacarla de raíz, luchando con los principios fundamentales sobre los que se construye la nación contra la discriminación y la pobreza, y sobre todo contra la que afecta a los jóvenes en los barrios marginales de las grandes ciudades.“Cualquiera que sea su procedencia, todos son hijos de la República”, ha señalado Chirac en su alocución contra el “veneno” del racismo. ...

Via el SearchBlog de John Battelle arribo a un parell d’articles del New York Times sobre Yahoo i Google. Interessants per veure per on aniran les coses: per la banda de Yahoo es mostren alguns productes i es parla d’idees i projectes que es volen dur a terme, i se li fa un repasset a la companyia, mentre que l’article sobre Google (potencial, productes i aplicacions i usos d’aquests productes) té aquell “halo” misteriós que envolta aquesta companyia: que si faran això, que si faran allò… ...

Sovint sentim a parlar de fractura digital, i per il·lustrar el tema es donen números i més números (índex de penetració d’internet a les llars, ús de la xarxa i les noves tecnologíes, diversos índex d’ús i funcionament de la xarxa, número d’ordinadors per habitant, connexions per 1000 habitants, etc…) i es van fent campanyes (normalment no gaire exitoses) per intentar reduir-la. Aquesta és la fractura digital que podríem anomenar vertical, la que permet o no accedir a la xarxa, la que està relacionada amb la infrastructura i el maquinari. ...

Des de fa uns dies, he anat llegint sobre Flock, un nou navegador basat en el codi del Mozilla (i que per tant té tots els avantatges d’aquest), però que posa més èmfasi en aspectes o serveis més “socials” o comunitaris de la xarxa, com ara: Permet postejar directament a un blog Accés directe a comptes de Flickr Compartició dels favorits: permet publicar directament les adreçes d’interès al compte propi de del.icio.us, o importar les que ja tinguis allà També presenta altres característiques, per exemple, la presentació de les pàgines visitades que coincideixin amb allò que entrem a la caixa de cerca, o el shelf, un lloc on anar deixant troços de pàgines que ens semblin interessants (com una mena de porta-retalls múltiple), i que a més va lligat amb l’editor de blogs… ...

En un correu que m’ha arribat trobo un parell de frases sobre la premsa: “The superficiality of newspaper coverage is without excuse; public characters appear as on a child’s drawing, two-dimensional and without perspective. All that is lacking is the childish charm. That is not the fault of the reporters but of their employers, who will neither invest in thorough reporting nor even sanction it, because it might disturb their own concept of the world they live in.” – A. J. Liebling, The Wayward Pressman ...

L’altre dia llegia no sé on que OpenOffice 2.0 ja es podia trobar en alguns mirrors, aquest matí he fet un cop d’ull a la web i jo diria que encara parlava de la beta, i ara hi faig un cop d’ull i ja es pot baixar la 2.0 ! No sé si és que no m’he fixat, però jo diria que deu haver sortit fa no res… Sigui com sigui, ja tenim aqui una versió que molts estàvem esperant! ...