Escriure ajuda a ordenar les idees, a reflexionar sobre allò que vols dir i a no deixar-te endur pel soroll ni la immediatesa. De vegades també forma part d’una xarxa, d’una conversa global sense la qual ni s’entén ni té gaire sentit.
Trobareu una barreja de temes de tecnologia i d’informàtica, però també de natura, ecologia i societat. Poca política, però tot és política, diuen.
Els articles estan en ordre cronològic invers, el més recent és l’últim. O navegueu d’altres maneres:
Un apunt interessant sobre els motius de Google per donar servei wifi l’apunta Robert Scoble al seu blog: What’s Google learning from their Wifi network?. L’argument de Scoble es basa en que la millora dels motors de recerca pot basar-se no només en el pes o importància de les pàgines degut al número d’enllaços entrants, sino també en estudiar el comportament dels usuaris, és a dir, no només en una informació estàtica sino també en una informació dinàmica. Seguint aquest raonament, és clar que el fet d’oferir accés wifi i convertir-se així en un ISP dóna la possibilitat a Google d’obtenir de primera mà precisament aquesta informació, aquestes metadades. Es veuen doncs, de seguida, els avantatges per Google d’oferir aquest servei, i més si la zona escollida és la zona costanera de San Francisco, incloent-hi el Sillicon Valley. ...
Fa un temps vaig llegir “El origen perdido”, de Matilde Asensi. Sense entrar en gaires consideracions més, el llibre no em va produir ni fred ni calor, un best seller més, que barreja ingredients a l’ús: unes gotetes de joventut, un imperi perdut i exòtic (l’inca), del qual encara queden restes, tant arqueològiques com culturals, i uns quants tocs de misteri més o menys coneguts (el mapa de Piri Reis, el possible significat dels quipus…) Com dic, ni fred ni calor. No semblava més que el producte d’una escriptora que s’ha documentat (amb més o menys fortuna) i que hi ha posat imaginació de la seva part. ...
Amb uns companys hem parlat a la feina de la possibilitat de passar tots els navegadors de l’empresa a Firefox, ara per ara el més usat és l’Explorer, perquè és el que vé per defecte amb el Windows. És clar que una decisió d’aquest tipus l’hem d’argumentar. Perquè passar a Firefox, doncs? Hem llistat unes quantes raons: Facilitat de navegació Renderització correcta de les pàgines Seguretat Tabuladors Està en català És software lliure És fiable i robust Uns mecanismes de cerca ben incorporats a la pàgina Possibilitats d’ampliació mitjançant plugins Barra de cerca cap a diferents motors integrada La llista és llarga, segur que me’n deixo uns quants. Els nois de cal mozilla donen uns quants arguments. Nosaltres (els que n’estem parlant) ho veiem molt clar. El problema, però, és que tenim un perfil tècnic i coneixem i entenem molt bé aquests arguments i el que representen, però tot això li interessa realment a l’usuari mitjà de, en aquest cas, l’empresa on treballo? Si ja té un navegador que li “funciona”, amb el que pot veure les pàgines per on navega, perquè ha de canviar a un altre? Microsoft ho sap, tot això, i ho aprofita fins a l’últim bri. ...
Algú hauria d’explicar al Dr. No i als seus compinxes que la Constitució no s’ha de fer servir de barrera o de tapadora per tot allò que no ens agrada. Els mateixos que la tenen per sacrosanta, inviolable i immutable, els que la lloen com el més preuat dels tresors del nostre estat, són els primers que la rebaixen i la fan servir per posar-la davant de tot allò que no els agrada per intentar treure-s’ho de sobre. ...
Dues bones notícies en un sol dia: D’una banda, l’aprovació per part de l’ICANN del domini .cat! Caldrà veure ara com es gestiona el domini, i si la gent s’hi apunta, si s’entén perquè serveix i se’n fa un bon ús, i si la gent sap (o vol) entendre el que significa. Sigui com sigui, és un pas molt important en el reconeixement d’una identitat cultural, que és el que potser més identifica als països catalans (per sobre, és clar, de divisions administratives o polítiques). D’altra, la votació favorable ahir al Congrés per al retorn dels papers de Salamanca. Ben bé sembla que hi ha dies en que tot vé de cara. ...
Una vegada retirada tota la població civil dels assentaments israelians a la franja de Gaza, i pràcticament desmantellats aquests, una de les qüestions que quedaven pendents era què fer amb les sinagogues. Si la retirada de Gaza ja havia perjudicat políticament Sharon, la decisió de l’exèrcit de tirar-les a terra podia suposar-li el toc de gràcia envers un país amb una comunitat religiosa políticament molt forta. Finalment, però, el Tribunal Suprem no va permetre aquest enderroc i es van buidar completament de símbols religiosos, deixant només edificis. D’aquesta manera, es podria salvar una mica la cara, en no deixar enrera cap espai religiós que pogués ser profanat. Com a mínim, políticament parlant. ...
Via slashdot m’assabento que Philips ha presentat el prototip d’una pantalla enrotllable. Per ara la resolució és petita, 320 x 240 píxels, però és un primer pas en una direcció de la que se n’havia parlat molt però s’havien vist poques coses. Caldrà veure si segueix evolucionant (esperem que si), per incorporar més superfície, més resolució, nivells de gris i colors, etc., però les possibilitats que s’obren en quan a la modularització i minimització de diferents tipus d’equips, o la interconnexió entre dispositius, és immensa: telèfons o pda amb pantalles que poden crèixer i ocupar alhora poc espai a la butxaca, pantalles d’equips de sobretaula que es poden plegar o obrir segons les necessitats, minimització dels equips portàtils (una petita cpu + un teclat enrollable + una pantalla enrollable?)… és qüestió de posar a treballar la imaginació, i jo no en tinc molta, segur que d’altres tenen més idees. ...
Començo a repassar els apunts que s’han anat publicant i que m’han quedat pendents durant aquests dies de vacances, i poc a poc començo a ressituar-me. Com que fa uns dies, a més, vaig fer un canvi d’imatge (tema) tant al bloc com a la resta de la pàgina, aprofito per fer-hi un cop d’ull i m’adono que, en fer el canvi i vigilant que tot funcioni, no havia posat el botó de les Formigues! Buf! ...
A punt d’agafar vacances, qui més qui menys pensa en sortir o fer un viatge, conèixer d’altres terres i altra gent, tot i que no sempre ho podem fer. Viatjar, tant geogràfica com temporalment, ho podem fer també sense moure’ns de la cadira, amb un bon llibre a les mans. Aqui van unes quantes referències, per si voleu provar-ho. Totes aquestes tenen en comú que no només relaten un viatge o descriuen unes terres, també parlen de la gent que hi viu i dels fets, descriuen canvis i mostren opinions i sentiments dels autors, no són (per sort) simples guies de viatge: ...
A casa portem uns dies de navegació intensa per la xarxa buscant informació per les vacances. És un tipus d’informació que no acostumo a buscar, i per tant, estic anant a moltes pàgines per on no acostumo a passar. Si bé de bon principi un hi posa voluntat, en passar una estona acaba cansat, però no per no trobar la informació o les dades que cerca, sino per la constant promesa d’informació que mai no trobes, per la poca qualitat de la informació o per la repetitivitat de les mateixes dades. Saltes de pàgina en pàgina i per tot arreu et donen les mateixes quatre dades i dues fotos, emmarcades amb un color o amb un altre. Per això calen tantes pàgines, tant auto-bombo de portal d’això o d’allò? ...