La imatge de la Terra presa des de la càpsula Orion camí de la Lluna és preciosa: el pàl·lid punt blau, que deia Sagan1, en tota la seva majestuositat.
Les dues aurores i la llum zodiacal al voltant de l’esfera, Àfrica i la Península Ibèrica, Sud-Amèrica a la part superior dreta, tot puntejat de les llums humanes, visibles des de ben lluny. El nostre meravellós petit planeta rodó. Ara què, terraplanistes? Busqueu-vos teories per desmentir això… si podeu!
Posats a desmentir, o a desmuntar visions equivocades, el pol sud queda a la part superior de la imatge, i al revés, el nord (l’aurora inferior), a la part de baix: res a veure amb els mapes i projeccions a què ens han acostumat, amb el nord adalt. Nord i Sud son relatius, des de l’espai. També haurien de ser-ho a la Terra i des de terra.
Tant de bo algun dia ho entenguem així tots (o, si més no, la majoria).
De moment, aquí, estem pendents no del retorn d’aquest coet, sinó del llançament d’altres, que poden deixar un país estèril com la Lluna.
Carl Sagan, Pale Blue Dot, 1994. Un manifest a favor de la humanitat i del nostre planeta imperdible. ↩︎