Cory Doctorow dona uns quants motius de pes per seguir usant lectors de RSS 1 avui en dia, i hi estic totalment d’acord:
- No rastreig
- Controles l’algoritme (o no n’hi ha, o el pots personalitzar)
- Canvi de servei senzill
- Informació neta, sense pes ni afegitons de disseny i control
- Multitud de lectors RSS: en línia, instal·lables, per ordinador o per mòbil, proveïts per tercers o auto-instal·lats…
Tot i la mala salut de ferro de l’ús de RSS, cal continuar apostant per usar lectors i demanar el servei, per fer una internet més neta (només dades, no tota la parafernàlia d’una plana web -imatges, estils, lletres de mal llegir, anuncis, galetes, rastrejadors- o el rastreig fins i tot de correus i llistes de subscripció).
Potser no canviarem tota la internet amb això, però el que ens arribi ho haurem escollit nosaltres i arribarà en l’ordre en que es publica, de manera plana, sense recomanacions d’obscurs algoritmes, i tot allò que s’hagi publicat.
Aquest blog n’és un exemple. I qualsevol blog. I qualsevol xarxa no propietària. O molts diaris. O mitjans. Però no ho trobareu als jardins tancats, perquè va contra els seus interessos2 . Un motiu més que suficient per provar una manera d’arribar a la informació de manera no mediatitzada.
Via un tut de Jorge Candeias ↩︎
Si trobeu una web sense RSS, existeixen serveis per generar-ne un a partir del contingut a la xarxa. ↩︎