Des de l’últim escrit que li estic donant voltes a tot el tema de la jardineria digital, sobre com em pot servir, com puc començar a usar-la, com implementar-la i com complementa o quina cabuda té en aquest blog…

Partia de la base d’experimentar amb el procés de creació i creixement de les idees, madurant-les a mesura que s’escriuen i es van complementant, i com reflectir-ho a la pàgina, al costat del blog, establint bé el lloc de cada un.

Idees base

No cal explicar el procés de destil·lació ni tampoc crec que li interessi a ningú, però hi ha dues idees base sobre les que construeixo:

  • El blog és un lloc on presento unes idees ja més madures, un lloc d’exposició, públic.
  • El jardí serà un lloc de treball, de construcció i experimentació, d’evolució del contingut i de les idees, de creixement del coneixement. És un lloc privat.

La implementació del jardí digital

D’aquí surten les decisions:

  • Crearé i experimentaré amb un jardí digital… privat.
  • No crearé un jardí digital públic, en aquest web, ara per ara.
  • Aprofitaré la idea dels MOC, adaptant-les. D’aquí surten les Col·leccions, després en parlo.

De tota manera, a mesura que experimento i aprenc, aquestes decisions poden canviar, no son fixes, si no unes condicions còmodes d’arrencada per mi.

Per tant res, començo la temporada i vaig plantant el jardí. A veure què en recullo.

Fulles del jardí digital

Algunes preguntes

Perquè un jardí privat i no públic?

En teoria, el jardí ha de ser públic, perquè el procés de creixement i maduració de les idees sempre s’enriquirà de l’aportació d’altres.

Aquí el punt és que:

  1. No crec que els meus apunts i idees a rajaploma li puguin interessar a ningú.
  2. Prefereixo aprendre i experimentar amb tot el que implica la creació, enllaç, redacció i maduració d’idees i conceptes, del sorgiment del coneixement de manera personal, fins agafar domini de les eines i de la tècnica.
    1. En ser un procés que arrenco ara, patirà canvis i modificacions.
    2. Qui sap on pot arribar?
  3. Ara mateix no sé ni com ni en què l’aplicaré: idees pel blog, formació, cursos, idees, llibres, però potser temes més personals. Fins que no el tingui definit, no té sentit fer-lo públic (per mi).
  4. No vull complicar-me tècnicament: github, publicacions, sincronitzacions local-públic…

Què hi posaré?

Idees que se m’acudeixin, cites de llibres, ressenyes, apunts de cursos, enllaços d’internet i comentaris útils sobre els enllaços, entre d’altres.

Pot servir no només com un calaix de sastre d’idees, sino com un linkblog, però ben enllaçat?

El jardí pot enllaçar al blog (hi enllaçarà, segurament), però el blog no enllaçarà mai al jardí. Pot servir per veure idees del blog no descobertes? Segur!

Quines eines faré servir?

Obsidian, res més. I segurament, pelat, sense el plugin de Digital Gardening, que pot estar molt bé però que implica publicar a github, etc.

Ara mateix complicacions tècniques les mínimes: vull centrar-me en el procés de fer créixer el jardí.

Molt important! No arrenco de zero, agafo el vault d’arrencada de Belen Albeza. N’hi ha molts més, segur, però aquest és senzill, claret i genèric per adaptar-lo a allò que es vulgui… (gràcies, Belén)

Com afecta al blog?

Com he dit, no l’afecta, van a banda. Les idees que surtin d’allà es poden acabar veient reflectides al blog, però ja està.

Com comentava al principi, per mi el blog és un lloc públic, i per tant el que hi escrigui ha de ser prou autoreferent o tenir enllaços a un concepte complex, no a una petita definició (això ho deixo per notes atòmiques de treball al jardí).

Què son les Col·leccions?

M’agrada, i molt el concepte de MOC, el Mapa de Conceptes, com a porta a més coneixement, com a recull de recursos.

En el món del Digital Gardening, és una porta d’entrada més o menys autoformada, però no establerta d’una manera genèrica.

Agafant aquesta definició, intentaré crear (per ús propi, però qui sap si a algú li serveixen) llistes de pàgines i recursos, però comentades, sobre temes comuns. Cada una d’aquestes pàgines serà una Col·lecció, i usa també els conceptes de maduresa, i de treball continu (aquesta serà la part més pública i propera al jardí).