No sé si acabarà sent una paraula de moda, però el concepte te pinta d’imposar-se, perquè té darrere padrins importants, i la colla de publicacions techies justa per donar-li publicitat.
Plogging, diuen: Blogs a través de plataformes, blogging on platforms.
Ahà. Vist així, no sona res de l’altre món, una evolució més de la manera de publicar contingut, o d’autopublicar contingut, si voleu: permetre textos més grans, donar-li personalitat a banda dels timelines habituals. I potser hauríem d’estar d’enhorabona si Facebook s’hi posa, Twitter vol permetre missatges més llargs i d’altres també pugen al carro: al cap i a la fi vol dir més context, millor expressió, més difusió per idees i discussions, i això sempre és bo.
O ho sembla.
Donem la volta: les plataformes donen més lloc per una expressió més llarga perquè així donen cabuda a un altre segment d’usuaris, amplien el pastís i et conviden a entrar per altres motius al seu jardí tancat. Com diu Julia Greenberg cap al final de l’article:
“You’re just likely to start finding more and more posts distributed through fewer channels.”
Per al lector això significa:
- Menys canals on publicar
- Més visitants pels que queden
- Més direcció en la publicació del contingut (veuràs el que vulguis, o els algorismes el seleccionaran per tu?)
- Menys possibilitats de descobrir-lo si estem a fora de la plataforma (veure’l des de fora no té interès pel publicador, adéu rss)
I per a les plataformes:
- Oferim eines i difusió als autors perquè tinguin més lectors -potencials- i nosaltres guanyem més visitants a qui oferir continguts promocionats i anuncis.
La oferta és temptadora, veurem si els bloggers (professionals, amateurs, revistes) pujaran al carro. Jo no ho crec pas, si el truc és compartir part dels ingressos per publicitat, perdre imatge pròpia i lligar-te de mans i peus amb un tercer… tenint en compte també que ja hi són, fent el contrari: publicant links per emportar-se visitants a la seva pròpia web, el trosset de pastís que ara volen també els grans…
