Interessant reflexió d’en Pere Quintana: de veritat estem preparats per situacions de risc o extraordinàries? Els nostres mitjans donen la talla oferint informació i opinions ben contrastades?
De cara a la primera pregunta, els últims dies he sentit a responsables polítics dir que la situació de Japó no es pot produir aquí perquè allò eren condicions extraordinàries… no hauria de ser aquesta la situació per la que un s’ha de preparar?
Aquests tipus de declaracions ens porten a pensar en la mena de previsió contra riscos i situacions fora d’allò normal que fan els responsables del país, i no cal anar arribar a l’extrem d’un desastre nuclear: aquests dies plou, i plou bastant, però tampoc sembla una situació extraordinària, més quan es repeteix cada any: guals anegats, escoles plenes d’aigua, els ja clàssics semàfors… de veritat que no ens podem preparar per això, tenir-ho en compte? Si és que ho sabem, a més! Què passarà doncs quan hi hagi una situació excepcional de veritat? (exemple: la nevada de març de 2010, i els deures pendents de fer).
