Quo vadis, microblogging?

Miro i remiro documentació i opinions sobre l’èxode de X cap a Bluesky o Threads o al fedivers/Mastodon.

Ara mateix estic a Mastodon, molt còmode, però a falta de mirar més informació, Bluesky fa bona pinta. Threads ni plantejar-s’ho. Per origen, requeriments (compte a Instagram) i, per ser, ras i curt, una altra cara (aprofitant un moment) d’un xuclador de dades.

Com dic, Bluesky fa bona pinta. Hi ha ponts amb el fedivers (cosa que Musk va trencar a X, isolant la xarxa encara més), codi i especificacions obertes i sembla que no es vulguin tancar. Però ho fa una empresa, com hi traurà rendiment? Em genera dubtes. Hi haurà més servidors? O només en tindrem un? Es llegeixen idees bones sobre el permís d’usar urls externes, o fins i tot idees d’usar repositoris de dades propis, que en certa manera lliga amb la idea de magatzems personals de dades, els Pods de Tim Berners-Lee i fins i tot amb les propostes de dades, identitats i xarxa descentralitzada (que podrien lligar amb les intencions de eIDAS2, per exemple, en un futur)… però totes aquestes intencions se m’esborronen una mica amb el capital crypto que hi ha darrera de l’empresa.

Caldrà explorar més, valorar opinions sobre si val la pena tenir un peu als dos mons, si tenir un altaveu allà no és només voler buscar un públic que jo no necessito (per a què vull visibilitat? vull aprendre, conversa, idees), si l’efecte xarxa farà que el fedivers quedi empobrit… Cal veure com funcionen els ponts, quines dades es demanen, què implica el protocol AT i quins beneficis pot tenir sobre ActivityPub (poden coexistir? podria mastodon executar els dos -segurament això que dic és una barbaritat tècnica per cost, compatibilitat, seguretat…-)

Sigui com sigui, el fet de seguir tothom, que en un principi sembla bo (com més serem, més opinions), al final genera un efecte crida pervers en una lògica de mercat, i pot acabar desdibuixant les converses si allà s’hi busca notorietat. Bluesky no incorpora un algoritme, ja és molt, i ja marca uns principis. Però tampoc el tenia Twitter al principi.

Molts dubtes. Però és un temps interessant, i ha arribat en un moment en què X ja no és Twitter, i que hi ha una alternativa on és fàcil canviar-s’hi¹… perquè no ho oblidem: la gent som (posem-nos-hi tots) ganduls de mena, si m’ofereixen una cosa molt fàcil, perquè fer l’esforç d’haver d’investigar una mica, triar servidor… i encara haver de buscar a qui segueixo quan no conec ningú? Millor que t’ho donin fet. Aquest és un dels ingredients de la salsa secreta de les xarxes socials: t’ho masteguen tot. Tant, que et canvien el paladar.

I queda el dubte final. Què faig amb el compte de X? Queda una mica de nostàlgia del Twitter antic, on vaig arrencar, fer amics, aprendre, seguir el món i parlar. Però ja no és la mateixa xarxa, ha canviat el funcionament i la intenció (sense entrar en discursos de si ultradreta, o no, de si marxar-ne o combatre-la…, i la manera de parlar de la gent (més altaveu que conversa, més queixa que raonaments en les respostes). I el miro ocasionalment, molt. I més ara que hi ha cada vegada més gent al fedivers (les xerrades sempre hi han sigut). De moment el mantindré, potser congelat, potser només publicant aquests posts. Però em fa l’efecte que és allò de mantenir-lo per nostàlgia, no per utilitat. ²