Via David Bonilla descobreixo Current, un lector de RSS que segueix, de manera molt estricta, el concepte de “river of news”, la idea que les notícies flueixen, que no son estàtiques, que proposen ignorar el FOMO d’estar al dia de tot, que no cal estar pendent de les noticies que queden per llegir.
David ho explica molt bé:
Uno de los mejores ejemplos recientes de software opinionado es el delicioso artículo en el que Terry Godier explica cómo diseñó Current, su lector de RSS. No otro lector de RSS, el suyo.
Y es el suyo porque Terry hizo exactamente lo contrario de lo que el mercado ofrecía y los usuarios supuestamente demandaban. Diseñó un lector que no te hiciera sentir mal. Que no te hiciera sentir que habías incumplido tus obligaciones por no leer alguna de las publicaciones a las que te suscribiste.
Porque la aplicación de Terry no cuenta las publicaciones que no has leído.
De hecho, ni siquiera las conserva eternamente como una deuda pendiente. Terry se dio cuenta de que todos los lectores del mercado trataban la información como una lista de tareas que debes completar.
El concepte és molt xulo, i molt valent, la implementació és molt elegant i l’article on explica perquè i com el crea val la pena llegir-lo.
Però després de mirar-lo una estona, no em convenç (només puc mirar-lo, està per iOS i no tinc dispositiu -cap- Apple).
No em convenç perquè el seu criteri no s’adapta al meu: jo no uso el feedreader per llegir-ho tot: notícies, xarxes, blogs; no tinc una aplicació lectora per tot. Ho vaig provar i no em va agradar ja fa temps.
Jo llegeixo cada cosa (diaris, xarxes, feeds) en un lloc diferent i separat. Per tant, els seus temps, la seva caducitat inamovible per disseny dintre de l’aplicació, no s’adapta a la meva manera de fer, a què i com jo llegeixo al feedreader.
De tota manera, em fa saltar un disparador.
Ja molt de temps que reflexiono en com seguir les novetats dels blogs o llocs sense que siguin una feina pendent, sense estar pendents del comptador de no-llegits que sempre creix.
No tinc FOMO, però sí que m’agrada saber les novetats que hi ha, i el numerador pot ser un indicador molt simple, sempre que no es converteixi en una obligació, en un repte a aconseguir, l’inbox-zero de les notícies. I si l’article “caduca”, la idea quedarà i un altre article posterior la desenvoluparà o tornarà a parlar-ne. Aquest és el concepte del river of news: l’article passa, la idea queda, evoluciona, flueix.
Així que investigo i adapto el meu muntatge personal, que ja es tracta d’això, també: de que cadascú busqui la seva solució, se l’adapti o la creï. Si a en Godier li funciona, fantàstic per ell. No aniré a demanar-li (com d’altres fan) que adapti la SEVA eina a les MEVES necessitats. Si em va bé, perfecte. Si no, em faig l’eina, si puc.
La solució que implemento és molt simple, sense programació: posar una caducitat a les notícies i escrits dintre del meu feedreader. Els de més de, posem, 60 dies s’esborraran directament. Perquè 60? És discrecional, s’adapta a la meva manera de fer i al tipus d’informació que llegeixo via rss:
- No és informació d’última hora (notícies, xarxes socials). Son reflexions, articles de ciència o socials. Lectura que no caduca depresa.
- Si en dos mesos no he estat capaç de llegir un article (pel motiu que sigui), potser ja serà tan vell que ja no em val la pena. O potser algú altre en parlarà, i hi arribaré més endavant.
- El meu ritme de lectura no és diari, per tant, si poso un període molt curt tinc més possibilitats de ni veure algunes coses.
És un riu com el dissenyat per en Godier, però més tranquil i cabalós i amb eines que ja feia anar.
El fons de tot és que en una societat curulla d’informació no podem estar pendents de tot, cal deixar que la informació passi: arribarà o llegiré el que pugui, i d’això n’aprendré. Amb massa informació només ens atabalarem o infoxicarem, i no podrem dedicar temps a fer coses per nosaltres mateixos i a reflexionar de tant en tant..
Com tot a la vida, és equilibri.
Al final no faré servir el software de Godier, però m’he adaptat la seva idea. I crec que es tracta d’això, de refinar o millorar el que tens, d’adaptar el que aprens.