A la cua de lectures del rss em trobo que en Kev Quirk es fa ressò de la idea plantejada per Antonio Santos: usar rss per llegir els posts d’uns altres fa que no puguis gaudir de l’experiència dels blogs, del treball que l’autor ha posat en el disseny i l’experiència. És com si el rss et robés l’experiència.
Bé, no hi estic d’acord.
El rss et permet concentrar totes les lectures en un únic punt, i configurar-les al teu gust, de manera ques s’adaptin a la teva estètica i comoditat lectora (lletres, colors, etc.)1
No és que vulgui ignorar l’esforç dels autors dels blogs/pàgines (jo també intento posar-hi dedicació i esforç en la meva plana), però a mi el que m’interessa és el contingut, no tant la forma (i hi ha formes… bé, particulars).
Així que centrem-nos en facilitar la feina de lectura i la condensació de coneixement i de destil·lació d’idees.
La combinació del rss i un lector de feeds (el que sigui) ens permet no haver de saltar de blog en blog, repassant què pot haver-hi de nou, el que és un estalvi de temps brutal, i tenir-ho tot al lector propi és com tenir una selecció de continguts que tu mateix has seleccionat 2, com fer-te un diari propi. I, al cap i a la fi, sempre podré anar a veure la plana del post en qüestió, gaudir del disseny, i fins i tot comentar el post.
Si a això hi afegim que és un estàndard obert, no centralitzat, que permet subscriure’t sense cap mediatització, son tot avantatges:
- et permet arribar a les veus originals, no a secundaris que revenen o reaprofiten el missatge (resums de IA de cercadors, respostes de chatsgpts i altres)
- permet seguir una conversa que, per serendípia, et permet descobrir nous llocs, tot en un únic punt.
- qualsevol lloc que tingui un feed obert por afegir-se a la teva llista
- no depens de la voluntat de cap empresa que modifiqui l’estàndard o tanqui la font de dades
Així que no, l’rss no roba l’experiència del blog: l’amplia.
Nota final: En temps de sobresaturació de notícies sobre IAs, mediatització, bots i demés, trobar un petit debat sobre l’ús de rss és com un petit glop d’aigua fresca…