Com tot producte intel·lectual, el software reflecteix la cultura del grup que l’ha creat, i en reflexa els seus trets i tics, virtuts i mancances.
Quan desenvolupem, podem aplicar totes les metodologies que volguem, de la tradicional Cascada i/o l’Espiral a l’eXtreme Programming, passant per RAD, Agile o Scrum.
Organitza els equips amb masters, tribus, squads o departaments.
Documenta àgil, dins del software, amb documents immensos o en un wiki, o escup-li el codi a una IA perquè et faci un document per la posteritat.
És igual.
Al final, el software el fan persones, que estan en un grup, en una empresa. I la cultura d’aquella empresa s’hi reflectirà. Les maneres de fer dels programadors i analistes, dels passos a producció i de les proves de validesa, dels equips de qualitat, dels DevOps i de testing, però també (i no és poca cosa) dels usuaris que demanen, que perfilen l’eina i validen què ha de fer.
Els documents més o menys complerts que arriben per definir què fer (o les històries o les èpiques), la definició de l’abast i el coneixement precís de què cal que faci l’eina i què no, de l’acord entre funcional i tècnic de fins on s’arriba, del pes i responsabilitat que cau en cada equip, o del desconeixement de què ha de fer el futur programari (allò de els de TI ja saben com va, en equips interns, o l’amnèsia corporativa).
Tot això, tot, fa que un software sigui millor o pitjor, que tingui un sentit o no, que triomfi o no.
Un software reflecteix la qualitat, cultura i valors del grup (ampli) que l’ha creat. Per això el bon software ha de tenir ànima, criteri propi, un sentit, el que li dona el grup creador.
La propera vegada que us portin un software fet a mida que no us agrada, o que un projecte s’allargui, plantegeu-vos quina part de responsabilitat li toca a cadascú.