El soma d’Un món feliç d’en Huxley era una droga que prenien els infeliços habitants d’un món futur per evadir-se de la realitat que els envoltava1.
El soma original era una beguda narcòtica vèdica de quina s’ha perdut la recepta original, però que permetia separar el cos de l’ànima, de la ment (més enllà dels rituals originals, és la idea i l’ús que en fa Huxley per la seva droga imaginària).
El soma (σῶμα) grec2 definia el cos i el sēma (σῆμα, que sonava molt similar) era la paraula per tomba. Aquesta similitud entre el cos i la tomba no son casuals, donat que el cos s’interpreta com una tomba que limita l’ànima.
És una mena de coincidència estranya i curiosa que dues cultures molt allunyades en temps i espai usin una paraula que sona igual, soma, per definir el cos-tomba de l’ànima i la substància que permet fugir a l’ànima d’aquest cos-presó alhora, dos conceptes molt relacionats i anteposats alhora (presó-fugida).
M’ha cridat l’atenció aquesta no-casualitat, això és tot.