Cualquier persona que trabaja con tecnología vinculada a asuntos humanos debe tenerlo presente en todo lo que haga. Y escuchar su conciencia. […] Pero esto a veces la gente lo asume como una excusa para no examinar su conciencia y eso es precisamente lo que hace que las cosas vayan mal. Cuando no implicas tu conciencia en tu trabajo es cuando empezamos a tener experiencias miserables. Por lo tanto, todo lo que hagas debes hacerlo con tu sombrero de ser humano y no con el sombrero corporativo. Debemos pensar qué elementos culturales ponemos en el centro y qué efecto puede tener esa decisión.
— Glenn McDonald, entrevistat a elDiario.es (9/2/2024).
Pels que treballem en tecnologia, aquesta idea l’hauriem de tenir sempre present: quins elements culturals posem al centre i quins efectes pot tenir aquesta decisió.
McDonald parla del seu camp, que lliga tecnologia i cultura (serveis de streaming de música), però crec que la reflexió val per qualsevol tecnòleg que tracti amb dades i serveis a persones, des de la indústria i el sector que sigui: privat, públic, cultural, administratiu, mèdic…
Si mirem el servei com un engranatge de la màquina, podem generar sistemes perfectes conceptual, legal i tècnicament. Segur. Però quin servei donen aquests sistemes? Quina és la finalitat última? Quines conseqüències tenen, aquestes decisions?
No cal atabalar-se, sentir el pes del món a les nostres esquenes ni simular ser Atles, no l’arreglarem pas tots sols, el món. Però tampoc és bo posar-se la careta corporativa, sense més, i mirar el problema a l’encàrrec des de la vessant única. En la mesura del possible, hi hem d’implicar diferents factors i sospesar-ho tot. Cosa gens fàcil, segur. Però els que minimament puguin fer-ho, haurien (hauriem) de fer-ho.
