Tecnologia, capital i poder estan profundament entrellaçats en el món, a dia d’avui.
Res que no hagi passat ja abans, si canviem tecnologia per indústria, o si canviem indústria per terres i anem tirant enrere en el temps, amb variacions i equilibris entre els tres: fa molt de temps, qui tenia terres, tenia també capital i podia exercir el poder més fàcilment, o la indústria i el capital intentaven (i aconseguien) pressionar el poder.
Qui acostuma a rebre de la combinació d’aquests tres és la societat, i més concretament, les persones que la composem.
El que passa avui en dia, però, és que comença a haver casos en que aquest triumvirat ja no està tan separat, té elements fusionats o en procés de fusionar-se, i això és un perill de retrocés o de pèrdua de democràcia:
- A Estats Units, tecnologia i capital ja son un: les tecnològiques tenen un capital immens per si soles i poder de coacció sobre l’“antic” capital (bancs, financeres, fons d’inversions), i sembla que li fan ullets a influenciar el poder directament. Hi ha qui parla de tecnofeudalisme o d’oligarquia tecnològica.
- A la Xina, tecnologia i poder estan en les mateixes mans, dominant la societat, el primer eina del segon. I el capital pot fer… mentre no molesti.
- A Rússia, el poder fa servir el capital i la tecnologia per mantenir-se, a qualsevol preu.
- A Europa… tenim un equilibri entre els tres, encara? Vull pensar que si, però hi ha pressions perquè es trenqui, per inclinar la balança.
- La resta del món… fa equilibris entre aquests actors, en funció de governs interns i influències externes.
És una visió molt simplista, hi ha moltíssims més detalls, graus d’influència, equilibris, postures i situacions, però la combinació en poques mans de cada un dels elements, i alhora l’entreteixit cada vegada més dens entre els tres és un fet, ara per ara.