Una utopia s’acostuma a definir com quelcom no realitzable, una idea inabastable, que no es podrà fer realitat enlloc.
La Wikipèdia ho deixa clar en la seva entrada:
Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al segle xvi per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filosòfiques contradictòries de la noció de «societat perfecta», el mot s’ha acabat utilitzant amb diverses accepcions. Així, en el sentit estricte, una utopia és la concepció imaginària d’una societat ideal. En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable; en aquest sentit, se l’entén com a sinònim de somni, il·lusió o quimera.
Iván Rivera fa una proposta, potser no etimològicament correcta, però més encoratjadora:
Es el momento de darnos cuenta, de una vez, que «utopía» no tiene por qué provenir del griego «ningún lugar» (οὐ τόπος), sino de «buen lugar» (εὖ τόπος). […]
— Iván Rivera (brucknerite) a Hijos del optimismo
Per arribar on volem, individual o col·lectivament, ens cal inspiració. Sigui com sigui el destí, i encara que al final no sigui com l’hem imaginat. Però sempre millor intentar arribar-hi:
- si és un bon lloc (εὖ τόπος), hi voldrem arribar
- si no és enlloc (οὐ τόπος), on volem anar?
Fixem un bon destí, doncs.