Avui faig vaga.
Hi ha raons de sobra per aixecar la veu, per donar un toc d’atenció a tothom que hi tingui res a veure contra una situació que és insostenible, que afecta el present de molta i gent i condemna el futur de molta més.
Després ja vindran anàlisi politològiques, sociològiques, periodístiques, tertulianes, de spin doctors i cada partit hi dirà la seva, perquè ara sí, haurem arrencat un nou despertar social o bé el dimoni escuat trencarà països, famílies i societats.
Però el que és una realitat punyent és que anem sobrats d’abús de poder (polític i privat), d’ambició econòmica desmesurada, de privatitzar tot allò que es pugui esprémer, d’egoisme sense conseqüències, de mirada curta i centrada en la tribu i, per contra, falta empatia, pensament a llarg termini, visió àmplia de societat, diàleg i valentia per arreglar aquesta situació tan complicada ara, i a futur. I això ens porta on estem.
Que cadascú faci el que vulgui, segons el que cregui o pensi. Aquí ens seguim llegint demà, si voleu.