Venezuela, Jevons i la IA

Punts aparentment inconnexos poden formar part de la mateixa xarxa més vegades de les que ens pensem.

Des d’un Congrés Jurídic a Santo Domingo, en Josep Maria Quintana esmenta els núvols a l’horitzó i les preocupacions no jurídiques dels assistents, en comentar les últimes accions i amenaces dels americans al Carib. Records de la Doctrina Monroe, de la teoria del pati del darrere americà i, si voleu, del que feien i desfeien els EUA durant les dècades dels 70 i 80 del segle XX a Iberoamèrica. Fantasmes que semblen tornar del passat, geopolítica i interessos, i zones d’influència, ara que el món sembla trossejar-se cada vegada més.

En l’àmbit de la tecnologia, la paradoxa de Jevons sembla treballar a favor del núvol i de la implantació de la IA, com diu Marta Peirano: com més millorem (fem eficient) una tecnologia, més barata és d’implementar i usar, i més s’expandeix. El benefici que hem aconseguit amb l’eficiència quedarà, doncs, dil·luit per l’ús cada vegada més massiu. I si això ho podíem circumscriure al carbó fa 180 anys, o al petroli fa 50, l’expansió dels centres de càlcul associat al desplegament forçat de la IA consumeix recursos globals, a tot arreu. La depredació ja és planetària, ja no és un col·lonialisme salvatge, però en determinats territoris.

I mentrestant, a la potència (encara) més influent i més mediàtica, els EUA, la política deriva cada vegada més ràpid i amb menys complexes cap a un autoritarisme tecno-polític, donat que els grans Rockefeller del moments son les empreses tecnològiques, les que marquen la política, com els empresaris del ferrocarril i el petroli ho van fer entre finals del XIX i inicis del XX. A The Nerd Reich ens parlen de l’stack autoritari¹, de les connexions entre les empreses, els fons de capital i els ocupants de llocs clau al govern americà actual.

I la connexió de tot això?

El món polític i tecno-financer que van de la mà a Washington usen la política per als seus propis interessos. No és casual que els EUA es desentenguin, sota aquest govern, dels acords de París i facin bandera dels combustibles fòssils: els fons de capital risc que donen suport al govern estan participats per petrolieres i químiques, que no volen perdre negoci. Alhora, la nova indústria de IA i centres de càlcul que estan fent néixer amb inversions mai vistes fins ara necessita més energia i recursos que mai, vinguin d’on vinguin, i afecti a qui afecti la seva extracció. Per més que no sigui planetàriament sostenible, no es pot parar, o les inversions es perdran (el planeta queda en segon terme, o ja fugiran a Mart o als seus refugis blindats). Què es necessita? Petroli i minerals estratègics, dels que, a un tir de portaavions dels EUA, Venezuela en té bastants. I els moviments militars que preocupaven els assistents al Congrés Jurídic tenien a veure amb les execucions sense judici de l’Armada americana (ai, si ho fan russos, xinesos o qui sigui - que no son cap sant, ni de bon tros).

No, l’ús de tots els mecanismes d’un estat per un grup molt determinat no ha portat mai res de bo. I aquí també podem trobar altres connexions a la història que ho exemplifiquen molt bé.