El temps, els anys, les edats, només son nombres sense solta ni volta, les coses més importants de la vida no es poden comptar. L’amor, el dolor, la por, la felicitat, què vols comptar, aquí? Només has de fer el cor fort mentre t’hi capbusses.
— El calamar gegant, Fabio Genovese, Ed. del Periscopi, 2021, pàgina 54
Això és una veritat immutable, real, gran com un temple grec sobre una roca: venim a viure, no a mirar com vivim o a comptar el què fem. I cal tenir-ho present sempre, i més en la nostra societat tecnificada, observada i mesurable.
Cal viure un mateix, saber qui i com ets, i aprofitar els moments. I tenir al voltant persones que et descobreixin coses de tu que no saps, que et coneguin millor que tu, i que t’ho ensenyin. Tenir tot això, o haver-ho trobat, ja és mig camí.
De vegades ens n’oblidem, i és important, i per això ho apunto aquí, encara que no sigui un dels temes centrals del blog.
