Negligència conscient però no intencionada. Watchful negligence. Aplicat a la educació i el creixement dels fills i filles, seria estar atent al que fan, però sense limitar la seva curiositat. O sigui, deixar que facin i que de tant en tant, aprenguin amb algun disgust, per ells mateixos (la vida els en donarà més, de disgustos, ja ho sabem). I estar sempre al seu costat, alerta.
No entraré més en la vessant educativa, que no és objecte d’aquest blog, i és un subjecte molt delicat (si algú llegeix això, cosa dubtosa també). Sigui com sigui, trobo que és un idea i una filosofia educativa molt encertada:
The pioneering British computer scientist Mary Lee Berners-Lee, who passed away in 2017, had a wonderful motto to describe her family’s parenting style: watchful neg-ligence. One should always keep an eye on one’s children but must never smother their curiosity or creativity.
— John Thornhill a The web has fallen under the influence of a bad crowd, Financial Times (11/3/2019)
Ara bé, ho podem aplicar a d’altres àmbits, també: projectes, equips, treballs. Qualsevol cosa que tingui un inici i pugui tenir un creixement orgànic.
I aquí rau on aquest concepte el podem aplicar també a la web: va néixer de manera oberta, sense una direcció concreta. I a mesura que han anat sortint canvis, s’han anat creant organismes de control i consens per anar gestionant el creixement (aquí no se’n pot dir educació, com amb les persones). D’aquesta idea i per aquesta evolució n’ha sortit el W3C i tots els debats haguts sobre diferents tecnologies i les seves implicacions (recordem temes com l’adopció del DRM sota la pressió de les empreses).
Però si ja al 2019 semblava que teniem la web dividida:
the idea that the web (or “splinternet”) has divided into four models: the original libertarian model; the commercial model dominated by big tech companies; the regulated European model; and the digital authoritarian model developed by China
— Carlos Ruiz Gómez a Governance in Telecoms, Media & High-Tech | Week 11, 2019, apartat Privacy, Medium
Avui en dia encara es més evident que les pressions de les grans tecnològiques, les telecos, o els diferents trencaments geopolítcs (estatals: les subxarxes xinesa, russa, etc.) que s’estan construint trenquen de base el model original, i fan més èmfasi en els tres models últims anteriorment citats, lluny del model libertari (i col·laboratiu) original.
No només això, si no que essent la web ja un element més del món real no es pot tractar com quelcom a banda, només des del vessant tècnic o tecnològic. Cal una comprensió de les implicacions socials i econòmiques per poder intentar adreçar de manera correcta la futura evolució de la xarxa (i, per efecte, del seu impacte social):
So “The time for watchful negligence may be over”, he said. And he proposes to (1) fully understand first how the web ins affecting our lives, as we do with climate change (“social climate change”, he calls it), (2) produce more “bilingual” experts, who understand both technology and the humanities, and (3) build an alternative data architecture that would radically change the way the digital economy works, by allowing us all to control our own data.
— Carlos Ruiz Gómez, ídem
Potser sona una mica una mica naïf, donat la fabulosa dimensió de la tasca, però cal intentar-ho, com el mateix Tim Berners-Lee està fent, i ara que ja som conscients dels riscos o problemes (com la desinformació, la pèrdua de privacitat o l’abús de dades a internet), cal actuar amb la suficient diligència per evitar-los.