La web acollidora és una part de la xarxa on, poc a poc, ens hem anat refugiant perquè és més segura que l’exposició pública generalitzada de les xarxes socials.

La idea (original de Venkatesh Rao i explicat molt gràficament per Maggie Appleton) surt a partir de les pràctiques cada vegada més agressives de les empreses que proveeixen xarxes socials, en quant a l’ús i predació de les dades, la permissivitat de conductes agressives i no regulació del contingut (cada vegada més extrem) o la mercantilització i publicitació de tot el que sigui possible… en resum, veure la informació com un recurs a explotar i als usuaris com receptors de publicitat i compradors a bombardejar, sense gaire més complicació, ens ho venguin com ens ho venguin. Que, a més, per explicar aquesta evolució s’esmenti la teoria del bosc de la foscor, ja és prou significatiu de l’evolució de les (ja) mal anomenades xarxes socials.

These are all spaces where depressurized conversation is possible because of their non-indexed, non-optimized, and non-gamified environments

— Yancey Strickler a The Dark Forest Theory of the Internet

Segons la idea de Rao i com ens explica Fernando Tricas, això ha fet que la gent es refugiï a llocs més petits per tenir converses més segures, llocs més acollidors, més on poder ser ells mateixos.

És veritat que hi ha un desplaçament de l’ús de les xarxes socials cap a aplicacions de missatgeria (Whatsapp, Telegram), que les xarxes socials s’omplen de porqueria, crits i extremismes, el que conforma un entorn hostil… i que tenir grups tancats, amb gent que coneixes pot donar més sensació de seguretat. No sé, també, fins a quin punt el canvi de xarxes (de facebook a instagram, de twitter a blueskay) pot tenir beneficis o donar més sensació de seguretat, però com a mínim semblen nous aires, encara no polititzats ni extremitzats.

La verdad es que no lo había visto así (porque sigo creyendo en la internet abierta), pero desde luego me parece una explicación bastante razonable de algunas de las cosas que vemos que están pasando.

— Fernando Tricas a Buscando sitios cómodos en Internet (23/12/2025)

Com en Fernando, jo també crec en una internet oberta, i li veig un sentit. Però fins a cert punt: dir que això és una web acollidora és, al meu entendre, enganyós. O no cert del tot, si voleu.

És més acollidora perquè no hi ha tant mal rollisme? Segur. Però és el mateix llop amb una altra pell de xai: seguim estant en un panòptic on som controlats arreu, amb qui parlem, quan ho fem i quan no ho fem, des d’on i on. Potser no es miren les converses, però si la resta de dades: més que suficient.

És una web acollidora en les formes, és clar. Però només cal veure a qui pertanyen segons quins serveis i les relacions amb grans grups de capital, on estan situades les seus (paradisos fiscals o legals): és una web supervisada, dirigida, tancada, i refugiar-nos en grups tancats dins serveis privatius de nou és hostil a la nostra pròpia llibertat.

Una web acollidora és aquella on no només podem tenir les xerrades que vulguem amb qui sigui, sinó que no estigui controlada, que sigui auto-regulada, federada, en xarxa real (no amb uns quants serveis centralitzats), on els serveis siguin també lliures i on les pròpies persones ajudem a fer-la millor. Una web acollidora és aquella que es construeix des d’uns fonaments realment en xarxa, solidaris, i que a partir d’aqui escala aquests principis en tots els seus serveis.

A veure si al 2026 ens hi apropem una miqueta més.