El lloc 512kb.club diu:

The internet has become a bloated mess. Huge JavaScript libraries, countless client-side queries and overly complex frontend frameworks are par for the course these days.

Ja no és només l’emmerdificació del contingut, la politització descarada de les xarxes socials, l’“algorisme” per monetitzar qualsevol cosa que s’hi pengi o l’ús de les dades personals i la revenda d’aquestes per fer… de tot. Tots aquests temes son publicitat, dades, privacitat, informació… simplificant molt, el que tècnicament en podríem dir el contingut.

Però és que a un nivell més tècnic també s’ha emmerdat: les pàgines web van cada vegada més carregades de contingut, llibreries tècniques i multimèdia que fa que “pesin” cada vegada més. I això té un impacte directe en el tràfic de xarxa, en el consum de l’ample de banda i de CPU dels servidors, que alhora fa que pugi la factura tant del consumidor, com de qui serveix la pàgina (i el de l’electricitat, aigua, etc.)

Les pàgines ja no es fan a mà: és evident i tampoc es podrien fer… però les implicacions d’aquest desconeixement tècnic i, moltes vegades, la poca cura, fa que es construeixin webs plenes d’additius innecessaris que no es fan servir o que aporten, molt, molt poc a qui hi navega… però que hi han d’estar, perquè és el que es porta, perquè s’han de “compartir”, perquè han de ser dinàmiques, perquè algú ha decidit que tothom ho té i nosaltres també.

Potser si. Però no sempre, o no amb tot.

Alguns exemples, a data d’escriptura d’aquesta nota, de dos sectors diferents però que hi tenen molt a dir i son representatius socialment:

Mirem bé els pesos: cada vegada que visitem alguna d’aquestes pàgines ens baixem 30, 27, 7, 5 o 4 MB!1

Quant del que pesen aquestes pàgines és necessari i quant son rastrejados de xarxes socials, continguts multimèdia, imatges no minimitzades, etc.?

És impossible tractar les pàgines d’organismes, mitjans de comunicació, etc. com una web personal, on no calen anuncis ni xarxes socials ni res, on ens podem permetre el luxe de jugar a minimitzar el pes. Però si que es poden tractar de manera molt més acurada tècnicament, mirant quines llibreries s’usen, no carregant contingut innecessari, variant el disseny i focalitzant-se en usos determinats, no en un val-per-tot.

Tot ajuda, poc o molt, a anar tenint una xarxa més neta, més ordenada i més ràpida.


  1. Per fer-nos una idea aproximada, en 1MB hi caben gairebé sis llibres de 100 pàgines cada un, 600 pàgines ↩︎