Blogs

Posar ordre en el conjunt d’articles Últim article dels tres sobre el canvi del blog… Després de decidir que migro el blog a un nou CMS i de fer efectiu el canvi, he aprofitat per posar una mica d’ordre per tenir tot un conjunt d’articles una mica més estructurats i amb més visió de conjunt, útil si un vol trobar ràpid relacions o temes ja tractats: Ordenar i arreglar etiquetes. Ordenar i arreglar categories. Arreglar els enllaços entre articles. Canviar la data dels fitxers per reflectir la data de creació de l’article. Tot això ho podria haver fet amb WordPress, segurament, però treballar amb fitxers m’ha permès fer-ho de manera massiva en molts casos, estalviant temps (usant eines dels propis editors - Kate, en aquest cas). ...

En el post anterior ja vaig comentar que he canviat de WordPress a Hugo, ara explico tècnicament com ho fet (i em serveix d’autodocumentació). Trobareu molts articles a Internet sobre com fer-ho, jo indico més avall els que he fet servir, perquè de maneres de fer-ho n’hi ha tantes com vulgueu. Els passos, a grans trets, han estat aquests: Exportar el contingut de WordPress Passar la exportació a fitxers Markdown Desplegar Hugo Generar el contingut i detalls finals Publicació i notificacions A continuació explico amb més detall els passos. ...

Faig canvis al blog: La URL canvia de http://blog.manelguerra.com a http://www.manelguerra.com/blog Passo tots els continguts i comenaris al nou lloc. El nom no el canvio: fa massa anys que arrossego el mateix (“Quasi un bloc”) i m’hi trobo com a casa, canviar el nom seria com fer un blog nou. La URL dels feeds també canvia d’adreça, apunteu a http://www.manelguerra.com/blog/index.xml Tancaré el canal QuasiUnBloc de Telegram. Més enllà d’un moviment de URL és, sobretot, un canvi tecnològic que ve donat pel canvi en la manera d’entendre’l i d’usar-lo: ...

Aprofito la parada de vacances i faig alguns canvis: Estreno un disseny més clar, més mínim, en línia amb el de la web personal. Unes pàgines que, ara sí, s’adapten al mòbil. Trec els botons de compartició a les xarxes socials. No calen per dos motius: Si voleu compartir, un ctrl+c/ctrl+v no costa res de fer amb un sobretaula o un portàtil, i si esteu en un dispositiu mòbil la compartició és nativa. Menys codi, més lleuger. Menys invasiu amb la vostra (i la meva) privacitat: menys cookies de tercers. ...

) Pels que encara llegim feeds i usem els rss, quan Google va decidir tancar Reader ens vam quedar una mica orfes. Després de tastar alguna alternativa durant un temps, finalment, i gràcies a alguns amics, vaig trobar Inoreader. Inoreader és un un interessant lector de feeds, fet per una petita empresa. No és pas OSS, però el suport és bo i s’hi pot col·laborar de diferents maneres, i aquests son els seus punts forts: la evolució (és un producte viu), el suport per part dels desenvolupadors, i l’orientació no com a simple lector, si no com una eina també de classificació i compartició d’informació. ...

No sé si acabarà sent una paraula de moda, però el concepte te pinta d’imposar-se, perquè té darrere padrins importants, i la colla de publicacions techies justa per donar-li publicitat. Plogging, diuen: Blogs a través de plataformes, blogging on platforms. Ahà. Vist així, no sona res de l’altre món, una evolució més de la manera de publicar contingut, o d’autopublicar contingut, si voleu: permetre textos més grans, donar-li personalitat a banda dels timelines habituals. I potser hauríem d’estar d’enhorabona si Facebook s’hi posa, Twitter vol permetre missatges més llargs i d’altres també pugen al carro: al cap i a la fi vol dir més context, millor expressió, més difusió per idees i discussions, i això sempre és bo. ...

Una de les feines de tenir el blog en un hosting propi és que, de tant en tant, cal fer de sysadmin per tenir-ho tot al dia i que els consums de xarxa no es disparin. Fa tres mesos va ser això el que em va passar: va començar a augmentar el consum d’ample de banda, arribant de vegades a la quota que tinc contractada… un desastre! Així que va tocar pujar-se de mànigues i entrar a treballar. ...

así que los comentarios hay que añadirlos dependiendo de un servicio externo, típicamente un SaaS privativo como Disqus. Eso es inadmisible si el valor del sistema es que es libre y te da autonomía. Al fil d’aquest comentari de Versvs parlant de Ghost, em vé al cap que en moltes planes avui en dia els comentaris han quedat substituits per sistemes com l’esmentat o similars o, senzillament, per badges de Twitter o Facebook. ...

Com que a l’estiu tenim més temps per tot, apunto uns quants enllaços per llegir i veure: “De las naciones a las redes”, de Pere Quintana, Arnau Fuentes, David de Ugarte i Enrique Gómez: de com la xarxa pot canviar els vincles, el sentiment de pertanyença a un grup i, en definitiva, la societat. “La sociedad de control”, de José Alcántara. Arguments raonats per defensar la privacitat i, en definitiva, la llibertat en una societat fàcilment hipercontrolable. ...

Després d’una mica més de vuit anys escrivint aqui (i més de nou des d’un antic) és moment de renovar el blog. El nou disseny és més lleuger i més centrat en cada un dels textos, en el contingut, perquè aquesta és la idea original d’un blog: la conversa i l’intercanvi d’opinions, la publicació de les idees. En un mitjà en que la informació i les distraccions demanen la nostra atenció arreu, cal treure tot el profit de la interfície minimitzant-la, posant-la a fer just allò que toca i quan toca, d’ací la netedat del nou disseny. ...