Blogs

Fa uns anys ja parlàvem de com el nostre jo digital ens havia de complementar, no ens havia de dirigir. Exposo, de manera breu, el perquè:: Focalitzar l’interès: Un excés de fonts d’informació i de dades fa que es dispersi l’atenció, cal filtrar moltes coses que no interessen. Atomització de la informació: Els missatges petits i amb poca informació interrompen i fan perdre la concentració, estar pendent de diverses coses alhora no és pràctic. El meu temps és limitat: la xarxa és una economia de l’abundància, però el temps és un recurs més aviat escàs, i, a més, a distribuir. Compartimentar: Cada cosa al seu moment i al seu lloc. Directament derivat dels motius anteriors. Privacitat: La facilitat de publicació ens permet anar exposant petits bocins de les nostres vides, més del que ens pensem. Aquests motius estan copiats, directament, d’un esborrany1 per complementar el post El meu jo digital, del 13 d’abril del 2007. L’esborrany era del 15 d’abril del 20072. ...

El món dels blogs ja fa temps que té una mala salut de ferro o, si ho volem mirar d’una altra manera, que ha perdut la seva raó inicial de ser. De l’esperit de la conversa global i el fet de tenir una veu pròpia a la xarxa, es va passar a una olla de grills on tothom aprofitava la tecnologia dels blogs per ser un canal continu d’emissió o intentar ser un mass media (i fins i tot monetitzar-ho), el que va crear una blogorrea que desdibuixava i deslluïa la idea inicial. Després varen arribar els microblogs, les xarxes socials, el tuits i la necessitat de ser superstars, i es va confondre el tenir una veu pròpia amb tenir una opinió per a tot (i pensar que sempre tenim coses interessants a dir), i d’aquí, a la necessitat de radiar-ho tot. ...

Posar ordre en el conjunt d’articles Últim article dels tres sobre el canvi del blog… Després de decidir que migro el blog a un nou CMS i de fer efectiu el canvi, he aprofitat per posar una mica d’ordre per tenir tot un conjunt d’articles una mica més estructurats i amb més visió de conjunt, útil si un vol trobar ràpid relacions o temes ja tractats: Ordenar i arreglar etiquetes. Ordenar i arreglar categories. Arreglar els enllaços entre articles. Canviar la data dels fitxers per reflectir la data de creació de l’article. Tot això ho podria haver fet amb WordPress, segurament, però treballar amb fitxers m’ha permès fer-ho de manera massiva en molts casos, estalviant temps (usant eines dels propis editors - Kate, en aquest cas). ...

En el post anterior ja vaig comentar que he canviat de WordPress a Hugo, ara explico tècnicament com ho fet (i em serveix d’autodocumentació). Trobareu molts articles a Internet sobre com fer-ho, jo indico més avall els que he fet servir, perquè de maneres de fer-ho n’hi ha tantes com vulgueu. Els passos, a grans trets, han estat aquests: Exportar el contingut de WordPress Passar la exportació a fitxers Markdown Desplegar Hugo Generar el contingut i detalls finals Publicació i notificacions A continuació explico amb més detall els passos. ...

Faig canvis al blog: La URL canvia de http://blog.manelguerra.com a http://www.manelguerra.com/blog Passo tots els continguts i comenaris al nou lloc. El nom no el canvio: fa massa anys que arrossego el mateix (“Quasi un bloc”) i m’hi trobo com a casa, canviar el nom seria com fer un blog nou. La URL dels feeds també canvia d’adreça, apunteu a http://www.manelguerra.com/blog/index.xml Tancaré el canal QuasiUnBloc de Telegram. Més enllà d’un moviment de URL és, sobretot, un canvi tecnològic que ve donat pel canvi en la manera d’entendre’l i d’usar-lo: ...

Aprofito la parada de vacances i faig alguns canvis: Estreno un disseny més clar, més mínim, en línia amb el de la web personal. Unes pàgines que, ara sí, s’adapten al mòbil. Trec els botons de compartició a les xarxes socials. No calen per dos motius: Si voleu compartir, un ctrl+c/ctrl+v no costa res de fer amb un sobretaula o un portàtil, i si esteu en un dispositiu mòbil la compartició és nativa. Menys codi, més lleuger. Menys invasiu amb la vostra (i la meva) privacitat: menys cookies de tercers. ...

) Pels que encara llegim feeds i usem els rss, quan Google va decidir tancar Reader ens vam quedar una mica orfes. Després de tastar alguna alternativa durant un temps, finalment, i gràcies a alguns amics, vaig trobar Inoreader. Inoreader és un un interessant lector de feeds, fet per una petita empresa. No és pas OSS, però el suport és bo i s’hi pot col·laborar de diferents maneres, i aquests son els seus punts forts: la evolució (és un producte viu), el suport per part dels desenvolupadors, i l’orientació no com a simple lector, si no com una eina també de classificació i compartició d’informació. ...

No sé si acabarà sent una paraula de moda, però el concepte te pinta d’imposar-se, perquè té darrere padrins importants, i la colla de publicacions techies justa per donar-li publicitat. Plogging, diuen: Blogs a través de plataformes, blogging on platforms. Ahà. Vist així, no sona res de l’altre món, una evolució més de la manera de publicar contingut, o d’autopublicar contingut, si voleu: permetre textos més grans, donar-li personalitat a banda dels timelines habituals. I potser hauríem d’estar d’enhorabona si Facebook s’hi posa, Twitter vol permetre missatges més llargs i d’altres també pugen al carro: al cap i a la fi vol dir més context, millor expressió, més difusió per idees i discussions, i això sempre és bo. ...

Una de les feines de tenir el blog en un hosting propi és que, de tant en tant, cal fer de sysadmin per tenir-ho tot al dia i que els consums de xarxa no es disparin. Fa tres mesos va ser això el que em va passar: va començar a augmentar el consum d’ample de banda, arribant de vegades a la quota que tinc contractada… un desastre! Així que va tocar pujar-se de mànigues i entrar a treballar. ...

así que los comentarios hay que añadirlos dependiendo de un servicio externo, típicamente un SaaS privativo como Disqus. Eso es inadmisible si el valor del sistema es que es libre y te da autonomía. Al fil d’aquest comentari de Versvs parlant de Ghost, em vé al cap que en moltes planes avui en dia els comentaris han quedat substituits per sistemes com l’esmentat o similars o, senzillament, per badges de Twitter o Facebook. ...