Blogs

A la cua de lectures del rss em trobo que en Kev Quirk es fa ressò de la idea plantejada per Antonio Santos: usar rss per llegir els posts d’uns altres fa que no puguis gaudir de l’experiència dels blogs, del treball que l’autor ha posat en el disseny i l’experiència. És com si el rss et robés l’experiència. Bé, no hi estic d’acord. El rss et permet concentrar totes les lectures en un únic punt, i configurar-les al teu gust, de manera ques s’adaptin a la teva estètica i comoditat lectora (lletres, colors, etc.)1 [+]...

D’ençà que vaig migrar aquest blog a un sistema estàtic com Hugo, vaig eliminar la possibilitat d’escriure comentaris associats als articles, perquè el mateix sistema no ho permetia. Això de comentar no és segurament el que més es porta avui en dia, bolcat tothom a les xarxes socials, però tenia un run-run de fons amb això de no tenir-hi comentaris propis, com si li faltés alguna cosa (si un blog és una conversa o en forma part, estaria bé poder-hi dir alguna cosa allà, no?). [+]...

Aprofito per programar una mica i faig uns quants canvis estètics al blog: no es nota gaire, però li torno a canviar la pintura: abans usava el tema PaperMod, ara uso BeautifulHugo, tots dos personalitzats, això si. Des del blog i la pàgina, no s’ha de notar gaire el canvi. Seguint el consell d’en Kev Kirk, afegeixo uns enllaços sota cada article per contestar via correu, Mastodon o Deltachat. Canvio també el menú superior, introduint menús i un (espero) millor ordre de continguts. Finalment, millora la visualització en dispositius mòbils. I actualitzo, ja posats, el contingut d’algunes pàgines, eliminant informació fora de data ja. Sembla el mateix blog, però sota la pintura està ben renovat. I, de passada, he practicat una mica amb Go, html i css, que sempre va bé desrovellar la programació, [+]...

Kev Quirk ens convida a comunicar-nos entre nosaltres, a contestar a algú que ha escrit un post, sigui per correu o per comentaris. Pot semblar una ximpleria, una cosa sense gaire transcendència… però té tota la raó del món: el fet que algú es prengui el seu temps per contestar-te un post, per fer-te una observació qualsevol, és important perquè, d’alguna manera, allò que tu has escrit li ha fet venir alguna idea, algun comentari, el que sigui. [+]...

Aprofito els dies de festa per ordenar i renovar una mica la pintura del blog: He posat la taula de continguts i d’articles relacionats a un costat, i deixo el cos central per contingut. Canvio la lletra del cos central a serifa, m’agrada més pel contingut dels articles. La resta (menús, llistats, etc.) la informació d’ús, si li volem dir així, la deixo sense serifa, per diferenciar. He afegit i ordenat altres informacions de la pàgina, possiblement accessòries per tothom, però que jo volia deixar clares. Més informació sobre l’autor, privacitat, canals de contacte o fins i tot llicenciament. No vull deixar els menús gaire complicats (massa enllaços) i segurament alguna cosa no funcionarà en el mode adaptatiu, però ja ho aniré trobant. [+]...

Fa uns anys ja parlàvem de com el nostre jo digital ens havia de complementar, no ens havia de dirigir. Exposo, de manera breu, el perquè:: Focalitzar l’interès: Un excés de fonts d’informació i de dades fa que es dispersi l’atenció, cal filtrar moltes coses que no interessen. Atomització de la informació: Els missatges petits i amb poca informació interrompen i fan perdre la concentració, estar pendent de diverses coses alhora no és pràctic. El meu temps és limitat: la xarxa és una economia de l’abundància, però el temps és un recurs més aviat escàs, i, a més, a distribuir. Compartimentar: Cada cosa al seu moment i al seu lloc. Directament derivat dels motius anteriors. Privacitat: La facilitat de publicació ens permet anar exposant petits bocins de les nostres vides, més del que ens pensem. Aquests motius estan copiats, directament, d’un esborrany1 per complementar el post El meu jo digital, del 13 d’abril del 2007. L’esborrany era del 15 d’abril del 20072. [+]...

El món dels blogs ja fa temps que té una mala salut de ferro o, si ho volem mirar d’una altra manera, que ha perdut la seva raó inicial de ser. De l’esperit de la conversa global i el fet de tenir una veu pròpia a la xarxa, es va passar a una olla de grills on tothom aprofitava la tecnologia dels blogs per ser un canal continu d’emissió o intentar ser un mass media (i fins i tot monetitzar-ho), el que va crear una blogorrea que desdibuixava i deslluïa la idea inicial. Després varen arribar els microblogs, les xarxes socials, el tuits i la necessitat de ser superstars, i es va confondre el tenir una veu pròpia amb tenir una opinió per a tot (i pensar que sempre tenim coses interessants a dir), i d’aquí, a la necessitat de radiar-ho tot. [+]...

Posar ordre en el conjunt d’articles Últim article dels tres sobre el canvi del blog… Després de decidir que migro el blog a un nou CMS i de fer efectiu el canvi, he aprofitat per posar una mica d’ordre per tenir tot un conjunt d’articles una mica més estructurats i amb més visió de conjunt, útil si un vol trobar ràpid relacions o temes ja tractats: Ordenar i arreglar etiquetes. Ordenar i arreglar categories. Arreglar els enllaços entre articles. Canviar la data dels fitxers per reflectir la data de creació de l’article. Tot això ho podria haver fet amb WordPress, segurament, però treballar amb fitxers m’ha permès fer-ho de manera massiva en molts casos, estalviant temps (usant eines dels propis editors - Kate, en aquest cas). [+]...

En el post anterior ja vaig comentar que he canviat de WordPress a Hugo, ara explico tècnicament com ho fet (i em serveix d’autodocumentació). Trobareu molts articles a Internet sobre com fer-ho, jo indico més avall els que he fet servir, perquè de maneres de fer-ho n’hi ha tantes com vulgueu. Els passos, a grans trets, han estat aquests: Exportar el contingut de WordPress Passar la exportació a fitxers Markdown Desplegar Hugo Generar el contingut i detalls finals Publicació i notificacions A continuació explico amb més detall els passos. [+]...

Faig canvis al blog: La URL canvia de http://blog.manelguerra.com a http://www.manelguerra.com/blog Passo tots els continguts i comenaris al nou lloc. El nom no el canvio: fa massa anys que arrossego el mateix (“Quasi un bloc”) i m’hi trobo com a casa, canviar el nom seria com fer un blog nou. La URL dels feeds també canvia d’adreça, apunteu a http://www.manelguerra.com/blog/index.xml Tancaré el canal QuasiUnBloc de Telegram. Més enllà d’un moviment de URL és, sobretot, un canvi tecnològic que ve donat pel canvi en la manera d’entendre’l i d’usar-lo: [+]...