Blogs

Hi ha mitjans que no son compatibles, per més que ens entestem i intentem casar-los. Els intents d’unir televisió i internet en un únic dispositiu no son nous, però no acaben de cuallar: la televisió es un mitjà centralitzat, unidireccional i absorbent, passiu, mentre que els diferents canals de comunicació de internet (xat, correu, missatgeria instantània, blogs, microblogs) es basen precisament en la distribució del contingut i dels contactes, i, sobretot, en la participació activa. ...

Fa uns dies vaig començar un experiment ajuntant els canals del twitter i blog, per intentar agrupar en un mateix punt dues maneres de conversar. Avui, per contra, torno a deixar cada canal per separat, com estava abans. No només són maneres de conversar diferents (l’una ràpida, al moment, expressió instantània d’idees o moments, l’altra més reflexionada, pausada i treballada, amb més possibilitats d’expressió i explicació), en el meu cas, a més, també s’adreçen a audiències i sentits diferents: el blog es més públic, més accessible i més autoexplicable, twitter (qualsevol sistema de microblogging, potser) l’oriento més a converses amb els amics, i, per tant (per tot el que això pot comportar), entenc que és més privat. ...

Amb aquest bloc intento participar a la conversa global, exposar idees, discutir-les, aprendre. De fa un temps, però, també empro twitter per converses son més ràpides, un intercanvi d’idees, o només per petits apunts (en el meu cas, el “What are you doing?” de twitter seria més un “what are you thinking?” o un “What do you say now?”). Son dos expressions de la mateixa conversa. He posat a la portada del weblog, doncs, una petita finestra on surten els meus últims posts a twitter, per tal d’agrupar-ho tot plegat una mica, i a la barra de la dreta hi ha un nou canal rss amb els posts tant del blog com del twitter. ...

He afegit un parell d’enllaços a la barra lateral per si passa algú per aquí (o bé de lluny, mai se sap) i vol llegir els apunts en castellà o en anglès. La traducció obre una nova finestra (o pestanya, segons tingueu configurat el navegador) i usa el traductor on-line de la Generalitat de Catalunya, que va força bé. També vaig intentar traduir els fils de suscripció, però no ho he aconseguit, el codi que retorna no és bò. Potser usant pipes i traduint el contingut de cada element… seguiré provant. ...

A la 2a. trobada de blocs terrassencs vaig sentir en Saül Gordillo parlar sobre la conveniència o no d’establir un codi ètic per als blocs, tema que ara s’ha debatut en una taula rodona a la Catosfera 08. Juan Varela i Vicent Partal (apunts previs: 1, 2,, ponents en aquesta taula, han esmentat la seva opinió contrària a l’establiment d’un codi d’aquest tipus, cosa en la que estic d’acord. Intentar establir un codi ètic o un segell de conducta per un mitjà d’expressió com son els blocs és voler posar portes al mar. Els blocs son un mitjà totalment personal: reflecteixen les opinions d’algú, la seva visió del món i la realitat, vist així­, el codi ètic no ha d’anar lligat al bloc, si no al propi blocaire. ...

Els dos últims articles (integrar goolge i del.icio.us, 1 i 2) venien donats per una conversa que vàrem tenir amb uns amics sobre la complementarietat entre els “shared items” del Google Reader i l’emmagatzematge d’adreces d’articles a del.icio.us. Donat que els dos serveis ofereixen una rss per subscriure’s, i tots dos es poden navegar públicament, els avantatges entre un o altre es limiten, per mi, a l’entorn: si estic usant el Google Reader, m’és més fàcil marcar els articles interessants per d’altres com a shared només amb un clic de ratolí, si estic navegant per internet, es més fàcil fer-ho amb del.icio.us (a amb qualsevol altre servei web de bookmarks), dit d’una altra manera: depèn de si llegeixo fonts on estic subscrit o bé navego lliurement. ...

Dissabte vaig trobar una petita utilitat per integrar del.icio.us i Google Reader, ara, buscant una mica més per la xarxa n’he trobat una altra, encara més còmoda: un script de GreaseMonkey fa tota la feina: instal·lant greasemonkey i aquest script apareix una nova opció a sota de cada post: “Add to del.icio.us” (igual que Gordita, però més integrat al Reader). La “pega”: només es per usuaris de Firefox (la solució de l’altre dia funcionarà sobre qualsevol navegador).

A mesura que navego per la xarxa o llegeixo posts, acostumo a marcar el que trobo que pot ser més interessant no només per mi si no també pels altres. Això ho faig de dues maneres: usant els shared items del Google Reader, o bé via del.icio.us (que és el que trobareu a la barra dreta d’aquest bloc). Ambdós sistemes tenen avantatges i inconvenients (la taula no és complerta, ni de bon tros): ...

Avui ha obert Wikia, el nou cercador de Jimmy Wales, el fundador de la wikipèdia. Wikia pretén oferir, amb el temps, resultats de qualitat similar a la de Google (entenent per qualitat el valor que puguin tenir per a l’usuari que fa la cerca ), però l’aproximació que fa per arribar al resultat és totalment diferent: si Google usa el famós PageRank i algoritmes computacionals, Wikia vol usar la valoració que facin els usuaris dels resultats [1] per refinar els mateixos, és a dir, vol usar l’immens cabal de coneixement que poden oferir els seus usuaris, sense amagar, a més, els algoritmes de cerca [2]. ...

Opinions i idees interessants les que vam poder sentir el dimarts passat a la 2a trobada de blocaires terrassencs. Si el tí­tol de la trobada era El bloc com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?, la xerrada va anar una mica més enllà, i es va acabar parlant també de periodisme ciutadà i de la influència que el món dels blocs té o pot tenir sobre el periodisme i si pot fer que aquest evolucioni. ...