Món

Vull que guanyi Obama. Sé que ni el món ni els Estats Units canviaran de cop, que es possible que no canvïi gairebé res perquè les inercies, les pressions i els lobbys son forçes molt poderoses. Tot i així, vull creure en el canvi, no sé si puc, però vull fer-ho. Els valors que representa Obama i el seu missatge em son molt més propers que els d’en McCain, per molt que s’esforçi en allunyar-se de Bush: estic més a prop de l’Amèrica de Jefferson, Washington o Lincoln, de la imatge del GI q ue reparteix xocolatines als nens d’Europa, el Plà Marshal, els hippies i els primers hackers universitaris, de Thoreau o Phillip Roth, del diàleg i la premsa lliure que no pas de les naus del comodor Perry, del Maine a l’Havana, Vietnam o Irak, McCarthy o la Patriot Act, els boines verdes d’en John Wayne o Rambo. ...

Acabo de llegir “El llibreter de Kabul”, d’Asne Seierstadt, i hi he trobat una societat pobre, miserable, tancada en si mateixa i barrada per unes tradicions de ferro que asfixien qualsevol intent de sortir-se’n d’elles, on les dones son simples objectes, cuidadores de la casa i els fills, sotmeses a qualsevol poder masculí, i els homes estan atenallats també per uns costums i unes regles que no permeten cap desviació de la norma. ...

L’enderrocament del Mur de Berlín, el final de la Guerra Freda i l’enfonsament de la Unió Soviètica, l’establiment dels Estats Units com a única potencia hegemònica mundial feia preveure que ràpidament s’hauria d’estendre una ideologia i un sistema econòmico-polític a tot el món, basats com estàvem en la visió dels dos grans sistemes enfrontats. Anys després, però, ens trobem que han sortit nous actors, que hi ha grans problemes sense resoldre i tot sembla lluny de cap tipus d’ordre mundial: immigració legal i ilegal cap als països rics, fam i conflictes als països pobres, la pobresa que s’incrementa i la educació que no arriba a tothom, la demanda creixent d’energia i els conflictes per recursos com petroli o aigua, països desectructurats, zones de ningú on proliferen els senyors de la guerra i els criminals, desplaçaments de població i catàstrofes naturals… ...

Els assalts a la tanca de Melilla per part d’immigrants que intentaven passar-la han estrenat una nova tàctica: la melé (vist que els assalts amb escales a la doble tanca no van funcionar el 2005). La tècnica pot ser una mica barroera, perquè es basa en la quantitat de gent que hi arriba i en el desbordament de les forces vigilants, però en el segon intent hi ha un petit factor diferencial: els qui volien passar no ho han fet a la babalà, han escollit un moment específic: la tanda de penals en el partit Espanya-Itàlia, i això demostra un grau més alt de sofisticació, l’ús d’informació sobre l’objectiu, el coneixement del seu funcionament. ...

Ngozi Okonjo-Iweala, directiu del Banc Mundial, en un escrit al Time de 19 de maig de 2008 deia: If the world’s richer countries really want to help poor African farmers, they could make a massive difference by eliminating their own agricultural subsidies. Is it really acceptable that while the average African lives on $2.30 a day, cattle in Europe draw an average subsidy of $2.20 per head a day? Okonjo-Iweala va escriure això arran de les primeres protestes per les pujades dels preus dels aliments ara fa uns dies, però el que diu hauria de ser vàlid amb independència dels situacions extremes o problemes temporals. ...

Les conseqüències del pas del tifó per Birmània no han fet més que evidenciar, portar a primera plana la corrupció i el despotisme imperant de fa molt temps en aquell paí­s. A un li agradaria pensar que davant de la injustí­cia imperant la població s’acabarà aixecant i enderrocant el règim que els oprimeix, i, sent encara més somiador, li agradaria pensar que podria haver-hi una intervenció internacional per enderrocar un règim a totes llums corrupte, que esclavitza tot un paí­s en benefici propi, a uns odiosos dictadors… ...

A Cosas de la Diplomacia han començat una campanya per tal que el Govern espanyol signi un conveni contra les bombes de dispersió. Les bombes de dispersió són un tipus de bombes que no contenen un únic explosiu, sinó que es subdivideixen en moltes bombes petites per augmentar així el radi d’acció (de mort) de la bomba. El problema és que moltes d’aquestes bombes, igual que passa en les mines, fallen, i queden enterrades o penjades dels arbres (a diferència de les mines, a més, el simple moviment del vent les pot fer explotar). En zones de conflicte bèl·lic on s’han usat, segueixen matant i ferint civils durant molt de temps. ...

L’Àfrica geogràfica no es correspon amb una Àfrica humana: no n’existeix només una, n’existeixen moltes. En què s’assemblen els paisos del Magrib amb els dogon de Mali, o els eritreus amb els habitants de Zanzíbar, els somalis amb els habitants de Togo, o els problemes de Libèria amb les guerres del Congo? Cada país, cada grup, té la seva pròpia història, els seus problemes, la seva identitat i la seva manera de ser. Potser l’únic element comú entre tots ells (del Sahel en avall, si més no) és que han estat tots sotmesos a colonització, i, en part, aquí hi ha l’origen de molts problemes (problemes que després s’han agreujat per motius afegits i de collita pròpia): ...