Política

Escoltant la ràdio aquesta tarda, sento com en la roda de premsa posterior al Consell Executiu un periodista li demana a en Joaquim Nadal si considerava que la inversió feta pel Govern al blog del president era encertada (potser aquest no era el terme emprat, parlo ara de memòria) [1]. En Nadal ha comentat que el fet que el President tingués un blog era la cosa més normal del món, i que estava dintre de la polí­tica del Govern d’afavorir les noves tecnologies i oferir canals de comunicació als ciutadans, i que l’ús que se n’ha fet ha vingut donat per les circumstàncies (es referia potser al fet de tenir molta feina i no poder publicar articles?) ...

70 anys de l’Alzamiento Nacional. 70 anys d’ençà que el poble va decidir també revoltar-se contra els revoltats i no volgués acceptar la imposició d’un govern per les armes. El somni d’una república (amb les seves imperfeccions) tallat de soca-rel no sols per una guerra fraticida, sino també per l’actuació d’una mal anomenada comunitat internacional que va fer els ulls grossos a l’ajuda militar de l’eix germano-italià i que alhora va torpedinar l’ajuda a la república. ...

La Vanguardia, 7 de juliol de 2006: Rajoy desvincula al PP de los acuerdos que asuma Zapatero con ETA El líder de la oposición ve la reunión “inmoral” y dice que el presidente no representa al Estado en esta “negociación política” Demà els diaris parlaran de tot això, es faran articles d’opinió i editorials del tema, s’analitzaran les conseqüències… mentrestant, a mi m’enutja l’actitud d’aquesta gent, em cansen ja tants avisos que vindrà el llop i tantes protestes i rebequeries, tantes ofenses a alts valors que només ells veuen, i m’ofenen moltes de les coses que ells diuen. ...

Ara que en Maragall anuncia que ja no es tornarà a ser candidat a la Generalitat, què en farem del seu weblog, quan ja no sigui president? Li canviem el nom? Què farem ara amb els 21.000 euros que va costar aquest lloc web? Ja podrien haver gastat algun euro d’aquests pensant un nom més perdurable, no? Un té la sensació que moltes vegades es venen motos, es fa pagar el que no és per un producte o un servei, per molt ben vestit (suposem) que aquest estigui… i si això ho ajuntem amb allò del “burro grande, ande o no ande”, ens trobem pagant el que s’ha pagat pel blog amb un nom que ja no valdrà… Per menys de la meitat li tramito un nom de lloc i li instalo un Wordpress, senyor President!

Només un quasi cinquanta per cent de participació en el referèndum de l’Estatut és realment una pena. Ho és, de fet, en qualsevol votació. Ara faran anàlisis, elucubracions diverses i cada un d’ells (els partits, vull dir), exposaran les -seves- raons del perquè aquesta abstenció. Després, com ja està passant, cada un d’ells en farà l’ús que vulgui: ignorar-la, maximitzar-la, relativitzar-la, explicar-la… però el fet és el mateix, la gent no va a votar. ...

Avui, en passar davant dels Jutjats de Terrassa, em trobo un seguit de gent que es manifesta demanant que s’aturi l’empresonament d’en Franki, condemnat a dos anys i 7 mesos de presó per despenjar una bandera espanyola de l’Ajuntament de la ciutat durant la festa major del 2002. Em sona el cas, busco informació i no en trobo gaire (1) , algú diu que els joves varen anar contra la Policia Municipal per poder despenjar la bandera, d’altres diuen que va ser la Policía qui va carregar violentament contra els joves (1, 2), ho comento amb companys i em diuen que si, que la cosa sembla que no està gaire clara. ...

Com suposo que gairebé tothom, jo també desitjo que tant de bò que l’alto el foc que ha anunciat avui ETA finalitzi amb l’abandó de les armes. Espero que el moment, el clima, les esperances que tothom hi té, cristalitzin en quelcom més que una il.lusió passatgera; tothom se n’alegra, però també tothom toca de peus a terra i no fa volar coloms. Massa sofriments, massa esperançes i massa dolor pel camí­. ...

Arrel de l’assumpte de les caricatures, vaig llegir ahir un post del blog d’en Vicent Partal on s’alegrava de la feina feta i dels ponts que es podien crear entre persones i cultures parlant tranquilament. Alguns dels comentaris del mateix post, en canvi, eran una altra cosa. Una de freda i una de calenta. I en aquest mateix blog, m’he trobat un comentari que també està publicat com un post a un altre blog, i que parla de la intransigència (o dels intransigents, en aquest cas). ...

El meu sogre m’ha ensenyat un llibre que li han regalat: 1936: El asalto final a la República, de Pío Moa És un llibre sobre la guerra civil, del desembre de l’any passat. L’autor em sona, però no sé de què. A la contraportada diu que és col.laborador de Libertad Digital i de La Razón. El fullejo una mica, miro el títol dels capítols, alguns paràgrafs, algunes fotografí­es que porta… De sobte em trobo em el capitol XIV: Ayer y hoy. Y a la pàgina 188: ...

Ben bé la rabieta d’un nen petit: Denegar el permís de pas a les furgonetes que havien d’anar a buscar les caixes amb els primers papers que retornen, posar la policía municipal a vigilar, i fer que aquesta es cobreixi de pena tot entestant-se a no deixar-les passar, i tot seguit fer declaracions queixant-se d’una humiliació (humiliació de què?). Entestar-se, enrocar-se en una postura sense defensa possible i no voler sortir d’allà, fugint endavant: ara proposa que els papers es quedin a Madrid mentre no es resolgui el recurs que van interposar: què volen, senyors? Impedir que l’arxiu es “desfaci”, que els papers surtin de Salamanca, o bé impedir per tots el mitjans, simple i llanament, que tornin a Catalunya? ...