Política

D’acord, el Tribunal Constitucional ha tombat finalment alguns articles sencers de l’Estatut aprovat fa no-res, i n’ha mig tombat uns quants. Personalment, em toca els nassos, i molt, que ho hagin fet a partir d’un recurs del PP que s’omple la boca de l’interès nacional, de vetllar per la Constitució (que alguns d’ells no volien) i que ara voldrà passar pàgina dient que cal parlar de coses realment importants. I això és important. És important no només per poder definir-nos nosaltres mateixos com a nació, si no perquè han tirat per terra allò aprovat per referèndum, pel que això significa. Potser m’ho prenc massa a pit, però uns quants senyors han decidit que jo no puc decidir com em defineixo. I aquest és només el primer dels recursos interposats contra l’Estatut, encara en queden uns quants, no cal oblidar-ho. ...

A algú se li acudiria lligar un referèndum d’autodeterminació a Escòcia amb que això reforcés l’IRA a Irlanda del Nord, si haguessin coincidit en el temps? Doncs precisament aquesta és la barbaritat que acaba de dir Mayor Oreja, tot un pes pesant del PP. És totalment irresponsable fer una afirmació d’aquest tipus, i encara més irresponsable és que el líder del seu partit no el corregeixi, desmenteixi o l’expulsi directament. El pitjor de tot no és sentir aquestes afirmacions absurdes, perque ja sabem de qui provenen, el pitjor és que no es corregeixin i el que això demostra de la concepció encara imperant a determinats nivells de poder del PP sobre el que és Espanya, la seva pobre (nul·la?) comprensió sobre la pluralitat de l’Estat, o l’error de càlcul donant més arguments a qui ells mateixos voldrien desacreditar. Ficar en el mateix sac terrorisme (independentista) basc amb consultes independentistes catalanes pot no tenir sentit per nosaltres, però potser per algun d’ells si: volen desmembrar Espanya! ...

Ja és oficial: Ascó presentarà candidatura per tal que s’hi faci el famós MTC, el magatzem de residus nuclears centralitzat, un assumpte del que els mitjans d’informació n’han anat ben plens aquests dies. I això és precisament el que em xoca: tant com s’ha informat d’actes, assembles, declaracions de polítics i contradeclaracions, de pressupostos i plans, encara continuava tenint la sensació de no estar informat del tot, de no saber pros i contres del magatzem, o del perquè de la candidatura. ...

Les democràcies modernes son en realitat una oligarquía electiva. Trobat a “Ideas. Historia intelectual de la humanidad” (pags. 201 i 202), de Peter Watson, citant a Peter Jones.

La presa de possessió d’Obama d’ahir no va ser més que el pas final d’una cursa que fa temps ningú creia que podia guanyar, però la feina que se suposa comença avui ja fa dies que ha començat. Obama ha sabut usar els nous mitjans de comunicació com ningú (alguns en diuen el primer president 2.0 - ai, les etiquetes!) i per tant ha arribat a públics on mitjans tradicionals com premsa i televisió, massa encartronats, no hi arriben. ...

Vull que guanyi Obama. Sé que ni el món ni els Estats Units canviaran de cop, que es possible que no canvïi gairebé res perquè les inercies, les pressions i els lobbys son forçes molt poderoses. Tot i així, vull creure en el canvi, no sé si puc, però vull fer-ho. Els valors que representa Obama i el seu missatge em son molt més propers que els d’en McCain, per molt que s’esforçi en allunyar-se de Bush: estic més a prop de l’Amèrica de Jefferson, Washington o Lincoln, de la imatge del GI q ue reparteix xocolatines als nens d’Europa, el Plà Marshal, els hippies i els primers hackers universitaris, de Thoreau o Phillip Roth, del diàleg i la premsa lliure que no pas de les naus del comodor Perry, del Maine a l’Havana, Vietnam o Irak, McCarthy o la Patriot Act, els boines verdes d’en John Wayne o Rambo. ...

Acabo de llegir “El llibreter de Kabul”, d’Asne Seierstadt, i hi he trobat una societat pobre, miserable, tancada en si mateixa i barrada per unes tradicions de ferro que asfixien qualsevol intent de sortir-se’n d’elles, on les dones son simples objectes, cuidadores de la casa i els fills, sotmeses a qualsevol poder masculí, i els homes estan atenallats també per uns costums i unes regles que no permeten cap desviació de la norma. ...

L’enderrocament del Mur de Berlín, el final de la Guerra Freda i l’enfonsament de la Unió Soviètica, l’establiment dels Estats Units com a única potencia hegemònica mundial feia preveure que ràpidament s’hauria d’estendre una ideologia i un sistema econòmico-polític a tot el món, basats com estàvem en la visió dels dos grans sistemes enfrontats. Anys després, però, ens trobem que han sortit nous actors, que hi ha grans problemes sense resoldre i tot sembla lluny de cap tipus d’ordre mundial: immigració legal i ilegal cap als països rics, fam i conflictes als països pobres, la pobresa que s’incrementa i la educació que no arriba a tothom, la demanda creixent d’energia i els conflictes per recursos com petroli o aigua, països desectructurats, zones de ningú on proliferen els senyors de la guerra i els criminals, desplaçaments de població i catàstrofes naturals… ...

Els assalts a la tanca de Melilla per part d’immigrants que intentaven passar-la han estrenat una nova tàctica: la melé (vist que els assalts amb escales a la doble tanca no van funcionar el 2005). La tècnica pot ser una mica barroera, perquè es basa en la quantitat de gent que hi arriba i en el desbordament de les forces vigilants, però en el segon intent hi ha un petit factor diferencial: els qui volien passar no ho han fet a la babalà, han escollit un moment específic: la tanda de penals en el partit Espanya-Itàlia, i això demostra un grau més alt de sofisticació, l’ús d’informació sobre l’objectiu, el coneixement del seu funcionament. ...

El potencial comunicatiu de la xarxa és enorme, i la relació cost-benefici pot ser, sens dubte, molt profitosa. En l’àmbit polí­tic això també es veu així­, i no hi ha partit que no tingui pàgina web, ni tampoc candidat sense pàgina pròpia. Alguns valents fins i tot tenen weblog, i n’hi ha que ho proven amb eines com twitter i facebook. Però la xarxa va molt més enllà i pot fer molt més per la democràcia que ser una altra tribuna des d’on exposar idees: a internet es poden organitzar campanyes de màrketing viral no factibles en altres mitjans, coordinar xarxes socials de suport, intercanviar idees i mantenir diàlegs de tu a tu, i es poden fer també d’altres accions com recollides de signatures o fins i tot recaptació de fons. ...