Política

Aparte del baile de cifras sobre el número de asistentes a la manifestación del sábado en Madrid en homenaje a la Constitución, a saber: 200.000 según el PP y el gobierno de la Comunidad de Madrid (feliz coincidencia, por fin, los organizadores y un gobierno de acuerdo…ups! que son del mismo signo polí­tico? Ay, ay…), 47.000 según un cálculo del país, 50.000 según el manifestómetro… y miles (o la Plaza del Sol llena), según otros medios han sido bonitas las frases del discurso del señor Rajoy el pasado sábado: ...

Té raó en Pere quan diu,parlant de la política lingüística de la Unió Europea, que és absurd i insostenible que els documents oficials s’hagin de traduïr a 22 llengües diferents. Però això és des d’un punt de vista pràctic, funcional, d’optimització de recursos, si així li volem dir. I, per desgracia, això no és el que trobem moltes vegades en política, i, menys encara, quan toquem temes tan delicats com els orgulls nacionals. Aquí s’aplica la versió lingüístico-continental del café-para-todos, no fos cas que se’ns ofenguin uns perquè no els traduim els seus documents mentres a d’altres si i perilli així la construcció europea. ...

Una mica tard, però més val tard que mai: El presidente francés, Jacques Chirac, ha querido poner la nota en el aspecto social de la crisis que afecta al país desde hace dos semanas, y sin olvidarse de recordar que su prioridad sigue siendo reestablecer el orden, ha centrado su discurso televisado de esta noche sobre esta “profunda enfermedad” en la forma de atacarla de raíz, luchando con los principios fundamentales sobre los que se construye la nación contra la discriminación y la pobreza, y sobre todo contra la que afecta a los jóvenes en los barrios marginales de las grandes ciudades.“Cualquiera que sea su procedencia, todos son hijos de la República”, ha señalado Chirac en su alocución contra el “veneno” del racismo. ...

Algú hauria d’explicar al Dr. No i als seus compinxes que la Constitució no s’ha de fer servir de barrera o de tapadora per tot allò que no ens agrada. Els mateixos que la tenen per sacrosanta, inviolable i immutable, els que la lloen com el més preuat dels tresors del nostre estat, són els primers que la rebaixen i la fan servir per posar-la davant de tot allò que no els agrada per intentar treure-s’ho de sobre. ...

Una vegada retirada tota la població civil dels assentaments israelians a la franja de Gaza, i pràcticament desmantellats aquests, una de les qüestions que quedaven pendents era què fer amb les sinagogues. Si la retirada de Gaza ja havia perjudicat políticament Sharon, la decisió de l’exèrcit de tirar-les a terra podia suposar-li el toc de gràcia envers un país amb una comunitat religiosa políticament molt forta. Finalment, però, el Tribunal Suprem no va permetre aquest enderroc i es van buidar completament de símbols religiosos, deixant només edificis. D’aquesta manera, es podria salvar una mica la cara, en no deixar enrera cap espai religiós que pogués ser profanat. Com a mínim, políticament parlant. ...

Alguns dels taxidermistes que van signar l’altre dia un manifest per la creació d’un nou polí­tic per combatre l’onada catalanista que hi ha avui en dí­a a la polí­tica de casa nostra (inclos el PPC) sembla que van donant cada vegada més pistes del seu ideari. Si el manifest en si ja pot semblar una mica fora de lloc, el comentari d’en Boadella sobre els tancs l’ha acabat d’arreglar. Això si que es pot qualificar de “retro-future”, com dirí­a en Joan Spin, de Catalunya Ràdio. ...

I ara que els francesos han dit que no a Europa, ara que un dels fundadors de la Unió no ha estat prou europeista, que s’ha de fer? Què ha de fer la europeí­ssima Espanya, que va ser la primera en aprovar-la mitjançant un referèndum? Queda desautoritzada, en ridí­cul, per ser més papista que el Papa? Ni Espanya queda desautoritzada o en ridí­cul, ni s’enfonsarà Europa o desapareixerà la Unió perquè els francesos hagin dit que no. Això queda clar. El perquè els francesos han dit que no, ja ho comenta prou bé en Pere, que ho interpreta en clau interna. ...