Reflexions

6:45 del matí. M’he llevat fa una estona, ja estic esmorzat. Sec a la petita terrassa que dóna al carrer, amb un cafè amb llet a la mà. Hi ha molt poc soroll, el sol és baix però il·lumina, gairebé no passen cotxes, només alguns vianants. No hi ha gairebé soroll, el dia es desperta tranquil. Estic en un primer pis, prop del carrer, i miro els passavolants: alguns endormiscats, encara, d’altres pendents del mòbil (s’entrebancaran amb alguna cosa, penso), d’altres dinàmics, amb pressa. Gent de tot tipus i de totes classes: motxilles i bosses a l’esquena, bandoleres, portàtils i tuppers, com molts fem. On deuen anar, què deuen fer? ...

A l’Impacte d’aquest dissabte es parla de la condemna a Greenpeace per protestar contra un oleoducte que ha de travessar Dakota del Nord. Les protestes son de 2016 i 2017, però les denuncies i el judici son posteriors, en un Jutjat del Comtat de Morton a Dakota. La sentència és apel·lable, i Greenpeace ja ha dit que ho farà, a Dakota i a Europa. És interessant, però, veure els lligams de l’empresa amb el suport a Trump, i és interessant també comprovar els resultats de les votacions a Dakota del Nord i al Comtat de Morton concretament, 75% republicanes (o trumpistes, ja no se sap bé). Tindrà alguna cosa a veure, allà a USA que els judicis son amb jurat popular? ...

Escolto a la ràdio com va aparèixer l’aigua a l’univers, un dels elements primigenis de la vida segons la coneixem. Els primers elements en formar-se foren l’hidrogen i l’heli, en el moment del big bang. Més endavant n’arribaren d’altres, després de la formació i explosió de les primeres superestrelles: forns on es couran, sota forces inimaginables, la resta d’elements de la taula periòdica. Després, aquestes elements començaran a combinar-se. “Només” 800 milions d’anys després del big bang, ja es troba aigua, hidrogen i oxigen combinats: H2O. I a partir d’aquí, la resta de la creació. ...

Fa uns dies deia que la dada no mata el relat: la dada, que és la informació objectiva i a partir de quina podem fer-nos una opinió, queda gairebé sempre per sota d’un relat, d’una visió subjectiva que s’identifica amb uns valors. Hi ha una versió encara pitjor, o més preocupant, com li volguem dir: la dada no mata el relat, el modifica. L’ús de les dades per legitimar el nostre relat, donant només una visió esbiaixada, citant només un subconjunt (el que interessa) de les dades, dóna encara més una falsa sensació de legitimitat. ...

Des de l’últim escrit que li estic donant voltes a tot el tema de la jardineria digital, sobre com em pot servir, com puc començar a usar-la, com implementar-la i com complementa o quina cabuda té en aquest blog… Partia de la base d’experimentar amb el procés de creació i creixement de les idees, madurant-les a mesura que s’escriuen i es van complementant, i com reflectir-ho a la pàgina, al costat del blog, establint bé el lloc de cada un. ...

Buscant idees sobre com gestionar la pròpia informació (oriento a professional, però personal en l’àmbit d’idees i cursos també és aplicable), i lligant amb els conceptes de SecondBrain i de PKM, em trobo amb les idees del Digital Gardening i dels Mapes de Conceptes (MOC)… i m’han encantat! Segurament qui en sàpiga trobarà que dic una barbaritat, però ho veig com una barreja entre wiki, prendre notes, enllaçar-les, extreure coneixement, ordenar, reflexionar, créixer en el temps i lligar coneixement; un fer créixer la informació de manera pausada, mitjançant reflexió, i per tant, com un mètode (amb unes eines millor que altres) que permeten fer mapes de coneixement, però no tant pel mindmapping, si no per extreure lligams entre les idees, tan simples com sigui possibles, tal i com el Zettelkasten proposa. ...

La emoción es política, la verdad no tanto. A estas alturas ya parece bastante claro que contra los bulos no se puede luchar solo con desmentidos. Dato no mata relato. Porque el verdadero combustible de la mentira política no es nuestra ingenuidad o nuestra ignorancia, sino nuestro deseo de creer que es verdad aunque sepamos que puede ser mentira. Siguen apareciendo estudios que lo certifican. — Juanlu Sánchez al butlletí Al día, eldiario.es (3/12/2024) ...

La geografia no tiene sentido sin aquellos que la habitan. — Escoltat a un programa de RTVE Cert. Les geografies humanes, els paisatges que creem, no tenen sentit sense qui els habita, qui els ha creat. Sense les persones i sense la seva memòria, es perd el sentit de perquè en algun lloc s’hi conrea una cosa i no una altra, perquè hi ha un castell aquí o una fàbrica allà, perquè un carrer és recte o és tort, o té un nom o un altre, o perquè hi ha un camí o una masia perduda. ...

Ens alienem, cada vegada més, del nostre entorn. Vivim en bombolles i consumim de tot: Bombolles informatives, culturals, socials i físiques. Consumim informació, aliments, llocs i sensacions, cada vegada a més velocitat, més prefabricats i més ensucrats, més allunyats del que és la realitat. Cada vegada tenim més informació però coneixem menys, ens sembla estar informats però només consumim notícies, viatgem i ens fem fotos, però no sabem gairebé res dels llocs on anem, per on passem o on estem. ...

Llegir és moltes coses. Llegir ens distreu, ens ensenya, ens fa pensar, ens fa riure, plorar o enfadar-nos, ens planteja dubtes i que qüestionem coses, ens aporta idees i ens obre portes arreu. I sembla senzill: només necessitem un llibre, oi? No. També necessitem temps i criteri: Temps, perquè la lectura no es pot fer a salts o a trossos si la volem gaudir treure-li suc Criteri, perquè hem de decidir què volem llegir, a què li dediquem la nostra atenció, i a quines idees ens exposem o hi volem pensar. I aquestes dues coses, temps i idees, són precisament algun dels béns més preuats que tenim a les nostres vides: el temps que no torna, i que millor no malgastar, i les idees, que defineixen qui i què som, i com actuem. ...