Reflexions

Una utopia s’acostuma a definir com quelcom no realitzable, una idea inabastable, que no es podrà fer realitat enlloc. La Wikipèdia ho deixa clar en la seva entrada: Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al segle xvi per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filosòfiques contradictòries de la noció de «societat perfecta», el mot s’ha acabat utilitzant amb diverses accepcions. Així, en el sentit estricte, una utopia és la concepció imaginària d’una societat ideal. En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable; en aquest sentit, se l’entén com a sinònim de somni, il·lusió o quimera. ...

Torno en bus d’una caminada llarga per La Segarra, amb les cames cansades i els ulls plens de pedres, conreus, bosquets, aigua i castells. Murs de pedra al llarg de petites valls entre tossals per retenir l’aigua, escadussera allà; camins i viaranys que els connecten, molts oblidats ja de la seva funció inicial, per la mecanització i per la pèrdua de població. Pletes, castells i masos que esquitxen el territori, i que donen forma a una terra viscuda, treballada i cuidada arreu. Un paisatge humà, agrícola i natural creat a base de temps i esforç. ...

En un món de percepcions, hem de garantir la dada correcta, fiable. — En una reunió a la feina, sobre govern de la dada Una frase escoltada a un company arxiver que resumeix el que, com informàtics, és gairebé un objectiu professional i hauria de ser part de la nostra ètica professional avui en dia. No puc estar-hi més d’acord: en uns temps en què el relat està per sobre la dada, o que s’usa la dada per vestir un relat, és totalment necessari que hi hagi confiabilitat i traçabilitat per poder arribar al fons, a la veritat o, si més no, al fet objectiu. Les interpretacions queden, han de quedar, fora del govern de la dada.

Contínuament xerrem: xats, correu, xarxes socials. Fem comentaris, likes, ens els fan i ens els deixen… i tot quedà allà, suposadament al nostre abast, als nostres telèfons o ordinadors. Però quantes vegades repassem tot allò que hem anat “parlant”? Gairebé mai esborrem. Potser no usem o marxem d’algun servei, però difícilment ens donem de baixa o esborrem les dades. Fer-ho és gairebé com un acte militant, de reafirmació, molt conscient. ...

6:45 del matí. M’he llevat fa una estona, ja estic esmorzat. Sec a la petita terrassa que dóna al carrer, amb un cafè amb llet a la mà. Hi ha molt poc soroll, el sol és baix però il·lumina, gairebé no passen cotxes, només alguns vianants. No hi ha gairebé soroll, el dia es desperta tranquil. Estic en un primer pis, prop del carrer, i miro els passavolants: alguns endormiscats, encara, d’altres pendents del mòbil (s’entrebancaran amb alguna cosa, penso), d’altres dinàmics, amb pressa. Gent de tot tipus i de totes classes: motxilles i bosses a l’esquena, bandoleres, portàtils i tuppers, com molts fem. On deuen anar, què deuen fer? ...

A l’Impacte d’aquest dissabte es parla de la condemna a Greenpeace per protestar contra un oleoducte que ha de travessar Dakota del Nord. Les protestes son de 2016 i 2017, però les denuncies i el judici son posteriors, en un Jutjat del Comtat de Morton a Dakota. La sentència és apel·lable, i Greenpeace ja ha dit que ho farà, a Dakota i a Europa. És interessant, però, veure els lligams de l’empresa amb el suport a Trump, i és interessant també comprovar els resultats de les votacions a Dakota del Nord i al Comtat de Morton concretament, 75% republicanes (o trumpistes, ja no se sap bé). Tindrà alguna cosa a veure, allà a USA que els judicis son amb jurat popular? ...

Escolto a la ràdio com va aparèixer l’aigua a l’univers, un dels elements primigenis de la vida segons la coneixem. Els primers elements en formar-se foren l’hidrogen i l’heli, en el moment del big bang. Més endavant n’arribaren d’altres, després de la formació i explosió de les primeres superestrelles: forns on es couran, sota forces inimaginables, la resta d’elements de la taula periòdica. Després, aquestes elements començaran a combinar-se. “Només” 800 milions d’anys després del big bang, ja es troba aigua, hidrogen i oxigen combinats: H2O. I a partir d’aquí, la resta de la creació. ...

Fa uns dies deia que la dada no mata el relat: la dada, que és la informació objectiva i a partir de quina podem fer-nos una opinió, queda gairebé sempre per sota d’un relat, d’una visió subjectiva que s’identifica amb uns valors. Hi ha una versió encara pitjor, o més preocupant, com li vulguem dir: la dada no mata el relat, el modifica. L’ús de les dades per legitimar el nostre relat, donant només una visió esbiaixada, citant només un subconjunt (el que interessa) de les dades, dóna encara més una falsa sensació de legitimitat. ...

Des de l’últim escrit que li estic donant voltes a tot el tema de la jardineria digital, sobre com em pot servir, com puc començar a usar-la, com implementar-la i com complementa o quina cabuda té en aquest blog… Partia de la base d’experimentar amb el procés de creació i creixement de les idees, madurant-les a mesura que s’escriuen i es van complementant, i com reflectir-ho a la pàgina, al costat del blog, establint bé el lloc de cada un. ...

Buscant idees sobre com gestionar la pròpia informació (oriento a professional, però personal en l’àmbit d’idees i cursos també és aplicable), i lligant amb els conceptes de SecondBrain i de PKM, em trobo amb les idees del Digital Gardening i dels Mapes de Conceptes (MOC)… i m’han encantat! Segurament qui en sàpiga trobarà que dic una barbaritat, però ho veig com una barreja entre wiki, prendre notes, enllaçar-les, extreure coneixement, ordenar, reflexionar, créixer en el temps i lligar coneixement; un fer créixer la informació de manera pausada, mitjançant reflexió, i per tant, com un mètode (amb unes eines millor que altres) que permeten fer mapes de coneixement, però no tant pel mindmapping, si no per extreure lligams entre les idees, tan simples com sigui possibles, tal i com el Zettelkasten proposa. ...