Reflexions

- Com puc saber quina versió d’Internet tinc? Després d’un moment de sorpresa i de mirar-nos amb els ulls ben oberts, hem vist que la pregunta no estava ben feta: - Com puc saber quina versió d’Internet Explorer tinc? Aaaah… buf.

Què es vol aconseguir amb una vaga general que de sortida ja se sap que no canviarà la postura del govern? Comments: [joan marc]( “jmfons (at) terra.es”) - Jun 3, 2010 Evidenment res de res. No sé, serà l’edat però………cada cop em cauen pitjor els sindicats….. Salut [metal07]( “sergi.zaragoza (at) gmail.com”) - Jun 4, 2010 És més, si suposadament estan tant disconformes amb la situació del país, quin sentit té queixar-se d’aquí a tres mesos ??? Falsedat i aparença per tot arreu. ...

La gent de Webmonkey es demanen a Twitter si pagaries 3 dòlars per una aplicació Twitter que no deixés passar els tweets patrocinats. Jo segurament els pagaria, si no vull desvirtuar la informació que m’arriba de la meva xarxa, que baso en la confiança que tinc en el criteri de les meves fonts. Si començo a pensar que el criteri de les meves fonts no és imparcial o totalment personal, si no que està “contaminat” per interessos econòmics, malament. ...

De què serveix tenir informació si no la pots utilitzar, si usar-la fa palès que l’has aconseguida de manera il·lícita i per tant elimina el seu valor? Millor, doncs, no tenir-la? A no ser que no tinguis escrúpols. Comments: Dragoncete - Mar 4, 2010 Per estar preparat? La informació és poder, sempre ha sigut així… no? Si no es pot utilitzar, almenys pots augmentar el teu marge de reacció. ...

M’agrada el nou giny que s’han inventat els de Google per mantenir-nos lligats a ells: Buzz em sembla el que havia d’haver estat GoogleWave, perquè té molts dels avantatges d’aquest (missatgeria instantània, compartició de continguts, edició on-line) però a més està lligat a un producte ja existent i de provat exit: el gmail.

La xarxa ja no és la gran conversa global que havia de ser. Web 2.0, xarxes socials, microblogging, agregadors de notícies… informació i contacte a tothora, sempre disponible per consumir, sí. Quina porció d’aquesta informació és original? Moltes vegades sembla que la informació inicial que es publica en un lloc es difón repetida fins a la sacietat: això té l’avantatge de la rapidesa, la immediatesa, però fins a quin punt això no ens priva de criteri i de reflexió? Molts mitjans suposadament seriosos s’han apuntat a la moda de la repetició sense criteri, i això devalua la qualitat de la informació oferta: qui contrasta allò que arriba, si s’ha de ser el primer en publicar-ho? ...

Camino per boscos obagosos, xops i curulls de molsa, pujo a cims ventosos, passejo per clarianes solejades, m’enfilo als roquissars, deixo que el sol m’escalfi i que el vent em parli… Cerco el refugi dels espais oberts, la companyia de la solitud; intento fugir dels dubtes, d’allò que m’atenalla i m’empresona. Però no puc. Com fugir de tu mateix? Comments: [marinetix]( “marinetix (at) gmail.com”) - Jan 1, 2010 Aquí rauen tots els nostres mals, en voler fugir de nosaltres mateixos! … quan la veritable felicitat seria autoconèixe’ns profundament, en lo bo i en lo dolent. Més que córrer milles enllà inútilment, perquè no aturar-nos i mirar-nos endintre? ...

Un bon mètode per identificar si un correu rebut és spam o legítim: Don’t trust the graphics; a legitimate email from someone you do business with won’t ask you to “send” your information; it will ask you to go to the website – and it won’t give you a link to make it easy. Nata’s Corner de la Newsletter del 23 de juliol d’Experts Exchange.

De vegades la vida, amb tota la seva joia, dol.

Cap partit no em fa el pes, i em plantejo el vot en blanc, a despit de si no beneficia a ningú, o de si perjudica a llistes petites: total, si voto en blanc vol dir que no estic d’acord amb ningú, ni llistes grans ni llistes petites, així que tampoc no hauria de preocupar-me: les seves propostes, el seu discurs, i, sobretot, les seves actituds no em convencen.