Reflexions

Henry David Thoreau va escriure a “Walden o la vida als boscos” [1],[2]: Els nostres invents solen ser joguines boniques que ens distreuen l’atenció sobre coses serioses. No són res més que mitjans millorats per arribar a un objectiu que no ho és, de millorat, a una fi a la qual és massa fàcil arribar, tal com les vies uneixen Boston amb Nova York. Tenim molta pressa per construir un telègraf magnètic de Maine fins a Texas, però pot ser que Maine i Texas no tinguin res important a dir-se. […] Com si l’objectiu principal fos parlar ràpid i no pas parlar amb sentit comú. ...

Les representacions gràfiques de la informació sempre tenen una lectura més enllà de la purament funcional. La estètica associada a qualsevol representació pot ajudar moltíssim tant a la comprensió de les dades com a la visualització dels conceptes que es vulguin destacar, facilitant d’aquesta manera la explicació d’una idea, o fins i tot, millorant la comprensió d’una realitat. Per posar alguns exemples: La planta, alçat i secció d’un plànol ens pot ajudar a fer-nos una idea de com serà l’edifici i pot donar una informació tècnica molt precisa, però una perspectiva caballera o una isòmetrica ens farà veure molt més ràpidament els volums de l’edifici, la seva imatge final. El plànol d’una ciutat ens mostra com es distribueix aquella ciutat pel territori, però res més. Si a sobre hi dibuixem informació sobre els fluxes de transport, o sobre la distribució i usos del territori, comprendrem molt més bé com funciona aquella ciutat. La relació de diferents tipus de dades inicialment no relacionades sobre eixos geogràfics o temporals ens pot fer veure les relacions ocultes entre ells, les influències mútues o les dependències que existeixen. Em meravella com una cosa tan (inicialment) simple com la estètica i el disseny poden ajudar a comprendre millor tot allò que ens envolta, com un disseny pot incorporar en base al grafisme molts més elements que la informació purament gràfica, i això ho podem trobar en un esbòs a ma alçada del plànol d’un edifici fins a la visualització en 3D del flux de tràfic sobre els carrers d’una ciutat, georeferenciant els fluxes de dades, de diners o de persones entre territoris o dibuixant mapes conceptuals d’idees. ...

Cada cert temps, corre per la xarxa el rumor que Google farà un sistema operatiu propi, que és el usa internament i que l’alliberarà … Res més lluny de la realitat. A despit del que es pugui usar internament a Google, hi ha unes quantes raons que mostren perquè no acabarà havent-ne cap: Google ha de provar les seves aplicacions sobre les diferents plataformes existents al mercat, tancar-se en un SO propi seria tancar-se portes de mercat. Quin profit Google de barallar-se amb drivers i hardware? El seu camp són les dades, la informació i les accions dels usuaris, la xarxa social i les relacions, i no la electrònica Per Google, l’ecosistema és la xarxa, no les màquines. Aixíí, amb qui s’ha d’entendre son els navegadors, no amb els sistemes operatius que els suporten. O, dit d’una altra manera, perquè complicar-se la vida amb problemes de hardware, controladores, instal·lacions i demés quan el que ens interessa són les dades? ...

Gran part del dia laboral d’avui he estat consultant pàgines i correus, enviant correus, retocant documents i posant informació a wikis interns, em fa l’efecte d’haver generat informació, ara queda esperar a rebre les respostes de tota aquesta feina. La qüestió és que la gestió de la informació, la pròpia i la forana, ocupa una part important del temps, i, a vegades (moltes, masses ), impel·lits pel dia a dia, no ordenem les idees, no deixem el que hem produit i reflexionem sobre allò que hem fet. ...

Un parell de definicions: .cat: opció que representa una llengua i una cultura vives, que en un món canviant i en xarxa es demostra cada vegada més interessant: deslligada d’un territori concret, a aquesta cultura s’hi pot pertànyer per voluntat, t’hi pots identificar si tu vols. No discrimina si ets del nord, sud, llevant o ponent, actua en xarxa i accepta les diferències. Es pot identificar en uns determinats àmbits territorials, però no amb lí­nies exactes. ...

Aprofitant que avui sortia el número 1 del diari Público, he aprofitat per comprar-me’l i fer-li un cop d’ull. Així, si just dilluns parlava de les edicions digitals dels diaris de paper, avui m’he trobat un diari que si que dóna més rellevància a les fonts que es poden trobar a internet (o que ofereix a la seva versió en paper enllaços per ampliar la informació ), i que té una web clarament diferenciada de la versió en paper (això no és nou, l’Avui, per exemple, ja ho fa amb la edició en paper via web). ...

És clar que els que ara van creixent son nadius digitals, que pujaran amb tot el que per nosaltres ara és novetat de la forma més natural, i que nosaltres no som més que uns immigrants digitals. La meva filla gran, la Clàudia, ja fa temps que juga amb l’ordinador. Ara li he creat un compte a l’ordinador de casa i ella soleta entra i surt, fa i desfà: no té cap problema en entrar a KDE, jugar amb GCompris o Childsplay o pintar amb el TuxPaint. A l’escola usarà Windows, així que, el dia de demà, no tindrà problemes en moure’s en cap dels dos mons, res li sonarà estrany; es més, tindrà més criteri per decidir amb què vol treballar, sense que en aquesta decisió hi pesi la força del costum d’usar Windows. ...

En el nostre context geogràfic, els estats-nació han servit per cohesionar una societat, fer-la avançar i donar un seguit d’avantatges socials, però també han servit com elements d’uniformització i separació, imposant un seguit de fronteres infranquejables i invisibles, elements separadors que trenquen un continuum de comunicació. Si actualment ens podem comunicar amb més facilitat que mai, podem establir xarxes socials independents de l’entorn geogràfic, i podem identificar-nos per allò que diem, i no per allà on estem, podem parlar com vulguem i redefinir-nos continuament, no comencen a perdre sentit aquests estats-nació en aquest nou context? ...

No tothom està d’acord amb els avantatges que la web 2.0 ha de portar: desplaçar el centre d’atenció dels mass-media cap als usuaris, la conversió d’aquests en plataformes d’emissió, en canals de dades, la interconnexió entre la informació produida per la gent i la intel·ligència comunitària que això pot suposar, o l’establiment de xarxes de confiança i per tant l’ampliació de les nostres fonts d’informació, entre d’altres. Andrew Keen (AfterTV) ha publicat un manifest a la xarxa sobre la web 2.0: The Anti Web 2.0 Manifesto, on exposa el que segons ell poden ser les nefastes conseqüències d’aquest canvi. ...

Rellegint “La connexió còsmica”, de Carl Sagan, em trobo amb la escala Kardashev, una categorització (tipus I, II i III) de possibles civilitzacions extraterrestres en funció del seu ús de la energia. Sagan explica que una civilització de tipus I seria capaç d’usar, per a propòsits només de comunicació l’equivalent de tota la producció energètica del planeta Terra, energia que ara s’usa també per generar calefacció, electricitat, transports, etc. (quan va fer el càlcul, al 1973, Sagan va calcular que la Terra es podria classificar com una civilització de tipus 0,7). ...