Corrent, corrent [1], avui he arribat on s’acaba Terrassa per l’est: allà estan urbanitzant terreny una mica més cap a l’est encara, a tocar del torrent de la Grípia. Poc a poc, Terrassa tira cap a l’est (passat el límit de la riera de Les Arenes, ara la nova frontera és el torrent de la Grípia) i, poc a poc, Sabadell tira cap a l’Oest (ara ja s’enganxa amb Castellarnau, que està enganxat a la Mancomunitat… ...
Esperit hacker? Bfff… no n’estic segur… però hi ha dies en què realment disfrutes de la feina, que estar hores davant de la pantalla buscant la solució a un problema és un aprenentatge, que la feina feta durant un temps surt de cop a la llum i veus que allò que has fet comença a caminar per si solet… Comments: pqs - Apr 5, 2007 felicitats! :)
Fa un any i mig més o menys, em rondava pel cap la idea de fer un post amb una història ambientada a l’Iraq, però donada la més que dubtosa qualitat de l’escrit, ho vaig deixar córrer. La idea era mostrar un parell d’històries paral·leles que coincidien en el punt final: d’una banda, hi havia la derivació que feia un noi iraquià des d’un entorn normal (si es que es pot considerar normal viure sota una dictadura) fins a la recerca del “martiri”, el seu viatge sense retorn cap a una religió i unes ensenyances tergiversades; de l’altra banda, hi havia un noi nord-americà que s’enrolava a l’exèrcit i que anava a parar a l’Iraq. La història havia de partir de dos punts similars: dos joves amb les seves esperances i tota una vida per davant, i finalitzava en el punt de connexió entre totes dues: l’atac suïcida de l’iraquià, la mort dels dos joves en unes circumstàncies totalment allunyades de les inicials. ...
Siguiendo con la cadena de Lore a la que me enganchó Pere, esta semana he aprendido… Que recuperarte de una baja es algo más que el que te dé el alta el médico. La de tiempo y energías que te pueden consumir un par de críos. Que parte importante del éxito de un proyecto és una buena gestión. No vale sólo pelearte con el código, hay más elementos, más información necesaria. Que cada vez estoy más alejado de determinadas formas de hacer política, de la tergiversación y el mal uso de las palabras, de la casi nula vergüenza de algunos… Seguro que ha habido más cosas, pero ésas son de las que me acuerdo. No iría mal hacer este ejercicio de memoria cada semana, seguro que me sorprendería… ...
Buf! Dos setmanes després que una quasi-grip m’hagi tumbat i deixat ko, aconsegueixo deixar-la enrera. I que n’és de maco, quan estem sans! La majoria de vegades ni ens n’adonem… Comments: pqs - Mar 2, 2007 Jo també en vaig tenir! Està de moda ara! Com twitter.com! http://twitter.com/pqs ;) ? - Mar 3, 2007 Algo puede pasar en Terrassa el día 26 de Abril de 2007. Manel - Mar 3, 2007 ...
En les línies d’un programa es pot amagar una bellesa formal insospitada, una elegància de formes i simbols combinades amb una lògica senzilla i funcional, efectiva. Matemàtica i lògica, alhora. Wordpress ho ha resumit d’una manera molt maca en el seu lema: Code is poetry. Quina llàstima que jo no arribo a tenir més que una prosa poc acurada.
Una foscor gairebé absoluta i silenciosa l’envolta. Es mou lentament, sense fressa. A cada petit moviment el segueix una parada per comprovar que no s’ha sentit res, que no l’han detectat. S’incorpora i passa al costat dels objectes, intuint-los meÅ› que veient-los, evitant tocar-los. Un petit llum vermell és tota la iluminació que hi ha, suficient per endevinar els volums i les ombres. Segueix movent-se en silenci, i, en la obscuritat, sent la respiració de l’altre, sap que és allà i que el poden enxampar en qualsevol moment. ...
Tú tienes reloj, yo tengo tiempo* Touché. Només cal mirar enrera: què ràpida passa la setmana, què ràpid passa l’any. Mesurem el temps, però no el disfrutem. (*) La Contra de La Vanguardia, dijous 2 de febrer. Entrevista a Moussa Ag Assarid, autor de “En el desierto no hay atascos”.
Avuí el Martí ha trucat a la porta: 3'490 kg de nen d’allò més maco! Tant la mare com el petit estàn rebé, el pare content com un jínjol, i la germana s’ho mira de lluny (ai, que patirem!). Això sí, ara haurem de tornar a acostumar-nos a bolquers, xumets, caquetes, biberons… però tot sigui això. I, com diu una amiga: Apa, descansa i aprofita les hores de son, no et fotis a jugar a informàtics ara, eh? ;-) ...
El calendari dels dies internacionals de la UNESCO marca tot un seguit de dies o setmanes dedicats a diversos temes, des de l’espai a la desertització, de la infància a la eliminació de la violència contra les dones, el medi ambient, el tabac, els pobles indígenes, el desarmament… Suposo que la intenció de tot plegat és servir de recordatori de temes importants, aprofitar-ho com excusa per educar en aquests temes a la infància, i d’anar educant, poquet a poquet, al c0njunt de la població. ...