Reflexions

Com suposo que gairebé tothom, jo també desitjo que tant de bo que l’alto el foc que ha anunciat avui ETA finalitzi amb l’abandó de les armes. Espero que el moment, el clima, les esperances que tothom hi té, cristalitzin en quelcom més que una il.lusió passatgera; tothom se n’alegra, però també tothom toca de peus a terra i no fa volar coloms. Massa sofriments, massa esperances i massa dolor pel camí­. [+]...

Recordo l’anunci d’una campanya per televisió on a uns pares el metge li comunica els problemes que pot tenir el nadó el dia de demà: pot ser discriminat, no aconseguir els seus objectius laborals, tenir un sou més baix del que li pertoca i no sé quantes coses més. Els pares, angoixats, demanen què passa. Res. Només que la criatura serà una nena. Em va impactar molt. Que avui en dia encara s’hagin de fer campanyes d’aquest estil és una cosa que ens hauria de fer vergonya, als homes. I encara ens hauria de fer més vergonya que n’hi hagi que ho ignorin o ho menyspreïn per pur egoïsme i comoditat, doncs la raó no pot ser una altra. [+]...

És difícil parlar amb qui no vol escoltar. És difícil intentar explicar les pròpies idees, les intencions, dialogar i arribar a acords amb aquells amb que no veuen més que les seves postures, que no veuen més enllà de les seves finalitats i que interpreten la realitat a través d’un únic prisma. És difícil, molt difícil, parlar amb aquells que es carreguen de raons, que son posseidors de la veritat i que troben que el món va en contra seu o conspira en contra seu. [+]...

Arrel de l’assumpte de les caricatures, vaig llegir ahir un post del blog d’en Vicent Partal on s’alegrava de la feina feta i dels ponts que es podien crear entre persones i cultures parlant tranquilament. Alguns dels comentaris del mateix post, en canvi, eran una altra cosa. Una de freda i una de calenta. I en aquest mateix blog, m’he trobat un comentari que també està publicat com un post a un altre blog, i que parla de la intransigència (o dels intransigents, en aquest cas). [+]...

Segueixen les reaccions violentes al món musulmà per la publicació de les caricatures de Mahoma a un diari danès. Es cremen ambaixades a Damasc i a Beirut, aldarulls violents a l’Afganistàn, a Somàlia i Indonesia i manifestacions populars arreu del món musulmà, s’anuncien boicots comercials, es tanquen representacions diplomàtiques o es posen en estat de màxima seguretat d’altres legacions. I a ciutats del món occidental també hi ha hagut manifestacions pacífiques de musulmans en contra de la publicació dels dibuixos. [+]...

Que els mitjans d’informació s’equivoquen, o que donen a vegades informacions errònies és de tots sabut, i suposo que en segons quins casos molt difícil d’evitar. Hi ha vegades, però, en que més que ser molt difícil d’evitar l’error, hom pensa que es més desídia, poca professionalitat, ignorància o tot plegat. Avui estava mirant el Telediario, Edición Fin de Semana, i parlant de l’acord a què s’ha arribat sobre l’Estatut, connecten amb Barcelona, a l’Aliança del Poble Nou, on s’estava celebrant un acte per part del PSC. A la part inferior de la pantalla, allà on indiquen nom de la reportera i lloc on és, posen “Alianza del Pueblo Nuevo”… leñe!!!! Tot seguit, mentre la reportera dóna la notícia, desapareix el titolet uns segons i torna a reaparèixer, ara posa “Aliançe del Poble Nou”… Mon dieu!!! [+]...

Últimament he parlat tant de Rojo com de SearchFox, dos serveis on-line de lectura de feeds. Si bé a SearchFox en un principi parlaven molt de les novetats i les utilitats que havien d’incorporar al servei, últimament no s’havia renovat res (tot i que el servei funcionava correctament ), i fins i tot havia deixat de rebre el missatge informatiu periòdic. Ara, però, he rebut un altre missatge de SearchFox. Lacònic i explicatiu: [+]...

Si fem un cop d’ull a un quiosc qualsevol, acostumem a trobar, com a mínim, una o dues revistes de fenòmens paranormals i ciències ocultes. I si ens hi fixem una mica més, veurem que els temes sempre són els mateixos: les piràmides, els ovnis, les aparicions, els fantasmes, el “chotacabras”, les portes interdimensionals, els templers, els coneixements de les antigues civilitzacions americanes, l’Atlàntida i un seguit més de casos lligats a aquests, i els temes es van repetint amb el pas del temps, ara una mica variats, ara perquè s’han fet nous descobriments, ara perquè el “chotacabras” ha deixat seca una altra ovella… [+]...

Es ben curiós com fins i tot les explicacions més ben intencionades poden tenir resultats que no ens esperem, i com una mirada nova ens pot fer veure les coses des d’un altre punt de vista: L’altre dia sentia dues àvies que parlaven de les seves nétes i del dia de reis. Es veu que a una de les nétes li explicaven que s’ha de portar bé per tal que els reis li portin els regals, però també li explicaven que hi ha nens pobres que no tenen regals pel dia de reis. Amb tota la innocència de la primera edat, la conclusió de la nena va ser fulminant: “Els nens pobres no es porten bé i per això no ténen regals?” [+]...

M’agrada National Geographic. Fa temps que la llegeixo, i m’agrada que m’ensenyi coses noves, que em transporti a llocs llunyans en el temps o la distància, o que em mostri parts de la història que no se, noves visions de la natura o del nostre planeta. Això, però, també ho puc trobar als documentals de La 2 o al Canal 33, o a revistes d’història. Què té aquesta d’especial? Potser la seva visió encara oberta, d’explorador, de veure que encara queden coses per descobrir, fronteres per explorar, coneixements per aprendre, que hi ha d’altres visions del món a més de la nostra… No sé com expressar-ho, potser és un bri d’esperança en el nostre futur, el saber que els problemes es poden superar si realment hi ha voluntat per fer-ho. Potser és també aquesta visió tant diferent de la que presenten dia a dia les noticies, els diaris. Potser és el color de la revista, els seus textos, enfront del blanc i negre i les notícies dels diaris. [+]...