Reflexions

Llegint “El origen perdido",de Matilde Asensi, vaig trobar-me la idea d’una llengua primigènia, mare de totes les altres, lligada directament a la estructura del cervell humà. Aquesta mateixa idea la vaig trobar també a “Snow Crash”, de Neal Stephenson. Què curiós, una llengua lligada directament a l’estructura del cervell i que, per tant, pot accedir a les estructures més internes d’aquest. Això, però, no son pas ocurrències novelesques dels autors dels llibres, sino que son idees basades en teories cientí­fiques (la hipòtesi monogenètica). Llegint “En busca de la lengua perfecta”, d’Umberto Eco, trobo els intents que s’han fet mitjançant aquestes teories per trobar quina pot ser la llengua original de la humanitat o, si més no, d’aproximar-s’hi. D’altres, però, també han buscat sistemes de comunicació universals o perfectes, com per exemple Ramon Llull, que va idear un sistema per convertir musulmans i jueus, o el seu contemporani jueu, Abraham Abulàfia, cabalista que pretenia trobar la llengua original de Yahvé consignada a les permutacions de les lletres de la Torah. I a Abulàfia i la seva càbala me’l torno a trobar a “La derrota de l’àngel”, d’en Villatoro, sense oblidar que és qui dóna nom a l’ordinador d’un dels protagonistes d’"El pèndol de Foucault”, també d’Umberto Eco… [+]...

L’Arnau comenta un tema interessant, el de l’ús del software a l’Administració Pública i com aquest pot fer que els ciutadans tinguin més control sobre les seves dades (dades gestionades per l’Administració però que ens pertanyen a cada un de nosaltres). Moltes vegades quan parlem d’usar software lliure a l’Administració pensem en màquines amb Linux, servidors Apache, Open Offices i coses per l’estil, és a dir, el que un posaria a una oficina normal i corrent. I és un començament, un bon començament, però caldria anar més enllà. [+]...

Una mica tard, però més val tard que mai: El presidente francés, Jacques Chirac, ha querido poner la nota en el aspecto social de la crisis que afecta al país desde hace dos semanas, y sin olvidarse de recordar que su prioridad sigue siendo reestablecer el orden, ha centrado su discurso televisado de esta noche sobre esta “profunda enfermedad” en la forma de atacarla de raíz, luchando con los principios fundamentales sobre los que se construye la nación contra la discriminación y la pobreza, y sobre todo contra la que afecta a los jóvenes en los barrios marginales de las grandes ciudades.“Cualquiera que sea su procedencia, todos son hijos de la República”, ha señalado Chirac en su alocución contra el “veneno” del racismo. [+]...

En un correu que m’ha arribat trobo un parell de frases sobre la premsa: “The superficiality of newspaper coverage is without excuse; public characters appear as on a child’s drawing, two-dimensional and without perspective. All that is lacking is the childish charm. That is not the fault of the reporters but of their employers, who will neither invest in thorough reporting nor even sanction it, because it might disturb their own concept of the world they live in.” – A. J. Liebling, The Wayward Pressman [+]...

Moltes vegades es confón el fet d’instal.lar software lliure amb un cost zero d’instal.lació del mateix. Després, quan es veu que això no ha de ser així, que potser hi haurà d’haver una inversió en formació o bé en la instal.lació i el manteniment del sistema, les cares canvien: Quin avantatge té instal.lar software lliure si al cap i a la fi també haig de pagar? Suposant un equip d’oficina normalet (sistema operatiu més suite ofimàtica, per exemple) els avantatges no són només de la inversió inicial (cost elevat versus cost zero o cost molt reduit), sino de compatibilitat entre diferents eines, llibertat d’elecció, possibilitat de millora del software, adaptació del mateix, apart del que suposa, conceptualment parlant, el fet de poder disposar i modificar un mateix de les eines amb les que accedeix i gestiona la informació pròpia. [+]...

D’on han sortit els suïcides de Londres? Ara ja se sap que els suicides dels atemptats de Londres eren gent nascuda al país. Gent que ha crescut dins la societat a la que ha atacat, amb una vida aparentment normal, apreciada per la seva comunitat, integrats al veïnat, amb contacte (o vivint) amb la seva família, joves, sense problemes econòmics i amb perspectives de futur. Aquesta imatge no ens quadra amb la (tòpica) del terrorista que prové d’un país musulmà empobrit o en guerra, i que s’amaga entre la comunitat immigrant del seu pais. [+]...

No hi ha dubte que l’spam evoluciona: De bon principi, varen ser (i segueixen sent) les propagandes, avisos, solicituds, i vint-mil coses més que et deixen a la bústia de casa. Aquesta primera versió té una subespècie que són les enganxines dels serrallers a les portes dels garatges o dels comerços. Després va arribar la versió electrònica, la eclosió dels missatges per vendre’t fantàstiques medicines, fer-te guanyar cèntims fàcilment d’un petroler ugandès, o per allargar-te la titola si no estàs satisfet. Un pas més enllà. Si tens un weblog, comences a rebre trackbacks de casinos on-line, més llistats de medicines i coses per l’estil. Suma i segueix. Aquesta és una adaptació tecnològica de l’anterior. I ara són les trucades telefòniques. Et trobes a casa una trucada que et diu que si pots guanyar quinze mil euros, o una televisió de pantalla plana, o una càmera digital. T’avisen que la trucada és gratuita (la seva, és clar), i et deixen un moment per que agafis paper i llapis per prendre nota d’on has de trucar. Acte seguit, s’acaba la trucada. El contestador de la companyia telefònica et diu que si vols contestar pitjis asterisc, que si vols esborrar-lo el 2, etc.. Quans no picaran, pitjant l’asterisc? I està clar que la trucada és, sense que te n’adonis, a un número d’aquells que et costen quinze euros el minut… Que serà després? Com s’adaptaran els spammers a la telefonia mòbil? I als serveis tipus GPRS? Qualsevol dia d’aquests ens trobem spam al GPS del cotxe (qui en tingui, és clar). [+]...

Ahir elpais.es tornava a obrir els seus continguts per tothom, no només per subscripotrs. A les pàgines 38 i 39 de l’edició impresa s’explicava molt detalladament tot el que es pot fer i trobar a la web del diari, i s’indica quins són els continguts i eines que segueixen sent només de suscripció. Aquest canvi, però, només s’esmenta com una “nova etapa”. No s’argumenta res sobre la caiguda de visites que segurament va patir el lloc web després del novembre del 2002, quan l’accés als continguts es va fer í­ntegrament de pagament. [+]...

El passat dimecres, escoltant la ràdio, van donar la notícia que havien trobat, en un ascensor i embolcallat de papers, però en bon estat de salut, el nadó que tres dies un dia abans havien segrestat d’un hospital. Van ampliar la informació dient que la mare havia deixat el nadó a cura d’una desconeguda que s’havia guanyat la seva confiança, mentres anava a fer una cigarreta. Aprofitant-ho, la desconeguda va marxar amb la criatura. I van acabar la notícia afegint que la desconeguda era d’ètnia gitana. Si la cosa acabés aqui, un es queda amb la idea d’un final feliç i d’una gitana dolenta que roba nens. [+]...