Quants equips encoberts deu haver ara mateix operant a Líbia? Quantes negociacions sotto vocce o quants moviments de vaixells prop de les seves costes? Què deu passar a les fronteres amb Egipte, Sudan (Darfur), Txad, Níger i Argèlia, a banda de Tunísia?
Consell per bloguers que corren o per corredors que bloguejen: a l’hora d’entrenar, aneu pensant un parell de posts mentre correu i quan us volgueu adonar haureu acabat el circuit.
Quan al desembre la revista Time va anomenar Mark Zuckerberg persona de l’any, molta gent es va estranyar (i queixar) que fos ell l’escollit i no, per exemple, Julian Assange. Canviarien ara d’opinió tenint en compte el paper de Facebook com a mitjà de comunicació i informació en les revoltes del món àrab?
El País publica una interessant entrevista a Nicholas Carr on parla de la seva teoria sobre la pèrdua de capacitat de concentració, l’ús que fem de la web, de les xarxes socials o de la pèrdua de privacitat per guanyar plaers i comoditats. Esfereïdora la imatge que planteja sobre dirigir-nos a un món feliç huxleyà de manera despreocupada, la nostra tendència a ser eloi tecnològics.
Ara que cotitzarem més anys, ens ho volen endolçir fent que el temps de baixes paternals/maternals o el temps de becari també hi compti: una de blanca i una de negra. I ja posats, perquè no fem cotitzar el temps de servei militar? Perquè jo m’hi vaig tirar gairebé un any, i no m’ha cotitzat pas…
Interessant article de Norman Foster a El País sobre el futur de l’arquitectura i les seves conseqüències i responsabilitats per ajudar a conseguir un món sostenible i més just per tothom. Interessant de llegir, i més venint d’un dels arquitectes més reconeguts arreu.
La ciberguerra ja està aquí, no és cosa de ciència ficció. I no serà tant espectacular com les noveles ens podien fer creure: serà, com totes les guerres, bruta, ocultant la veritat i amb efectes per tota la població.
Ara sí, ja ha arribat sembla que per fi està a punt d’arribar l’Adam de Notion Ink, un tablet amb pantalla de mode dual ideal per treballar tant en interior com en exterior, i que sembla que porta unes quantes novetats conceptuals…
En una economia global es necessiten nous indicadors més enllà dels lligats a elements purament territorials: , i, per tant, son més independents de llocs concrets. Els governs han de mirar el món a través del prisma del seu territori, però l’economia ja fa temps que ha saltat fronteres. Com es mesurarà? Comments: Manel - Dec 5, 2010 La confiança dels consumidors respecte al consum pot ser un bon indicador de la percepció que es té del mercat o dels actors de l’economía, però no és suficient. L’indicador de la borsa pot ser més bò, però tot i així va també lligat a determinats territoris i/o mercats… però com ho fem per mesurar empreses gegants, amb seus i potes a diferents territoris i amb interessos en diferents sectors i mercats? El que jo crec és que tenim indicadors parcials, i, sobretot, fiscalitats i polítiques d’àmbits restringits, que intenten jugar amb corporacions, empreses, mercats, forces i relacions econòmiques que ja no responen només als criteris antics de territori i especialització del producte d’una empresa… ...
Dino a un bar. Durant una estona llarga, regna el silenci: de set que som, 5 estan amb portàtils o netbooks, els altres amb el diari. Tots hiperconnectats i informats. Tots aïllats.