Societat

Fa uns dies deia que la dada no mata el relat: la dada, que és la informació objectiva i a partir de quina podem fer-nos una opinió, queda gairebé sempre per sota d’un relat, d’una visió subjectiva que s’identifica amb uns valors. Hi ha una versió encara pitjor, o més preocupant, com li volguem dir: la dada no mata el relat, el modifica. L’ús de les dades per legitimar el nostre relat, donant només una visió esbiaixada, citant només un subconjunt (el que interessa) de les dades, dóna encara més una falsa sensació de legitimitat. ...

Son els agents de la IA generativa el camí a seguir en la comercialització generalitzada de la IA avui en dia? Els agents tenen el seu paper i seran un gran pas endavant per automatitzar tasques i potenciar l’ús de sistemes IA que interactuïn amb altres sistemes, però poden substituir la individualitat de cada un de nosaltres o, millor dit, actuar com si fóssim nosaltres, amb la nostra personalitat i característiques en tasques que no siguin rutinàries, que depenguin del nostre pensament i personalitat? ...

La emoción es política, la verdad no tanto. A estas alturas ya parece bastante claro que contra los bulos no se puede luchar solo con desmentidos. Dato no mata relato. Porque el verdadero combustible de la mentira política no es nuestra ingenuidad o nuestra ignorancia, sino nuestro deseo de creer que es verdad aunque sepamos que puede ser mentira. Siguen apareciendo estudios que lo certifican. — Juanlu Sánchez al butlletí Al día, eldiario.es (3/12/2024) ...

Miro i remiro documentació i opinions sobre l’èxode de X cap a Bluesky o Threads o al fedivers/Mastodon. Ara mateix estic a Mastodon, molt còmode, però a falta de mirar més informació, Bluesky fa bona pinta. Threads ni plantejar-s’ho. Per origen, requeriments (compte a Instagram) i, per ser, ras i curt, una altra cara (aprofitant un moment) d’un xuclador de dades. Com dic, Bluesky fa bona pinta. Hi ha ponts amb el fedivers (cosa que Musk va trencar a X, isolant la xarxa encara més), codi i especificacions obertes i sembla que no es vulguin tancar. Però ho fa una empresa, com hi traurà rendiment? Em genera dubtes. Hi haurà més servidors? O només en tindrem un? Es llegeixen idees bones sobre el permís d’usar urls externes, o fins i tot idees d’usar repositoris de dades propis, que en certa manera lliga amb la idea de magatzems personals de dades, els Pods de Tim Berners-Lee i fins i tot amb les propostes de dades, identitats i xarxa descentralitzada (que podrien lligar amb les intencions de eIDAS2, per exemple, en un futur)… però totes aquestes intencions se m’esborronen una mica amb el capital crypto que hi ha darrera de l’empresa. ...

Associem internet, o tot allò al voltant de la xarxa, com una cosa moderna, sense edat, en contínua renovació, sempre actual. Els colors, la brillantor de les pantalles i les pàgines i les aplicacions, la constant renovació de la imatge fa que no es vegi res mai antic: quan de temps fa que no heu vist una pàgina vella, d’aquelles amb fons blanc, text negre i enllaços blaus? Molt. I les xarxes socials i les empreses que hi ha darrere també es pugen al carro, perquè és clar que ven més una imatge nova i moderna que no pas una d’antiga. ...

El llenguatge (o protollenguatge) i les eines sembla que van aparèixer al mateix moment 1, entre tres i dos milions i mig d’anys enrere. Des de sempre, tècnica i comunicació han anat parelles per la nostra espècie: sense una no hi ha l’altra: sense una manera de comunicar-se, no es poden escampar les idees, i sense escampar les idees, no es pot millorar la tècnica, adquirir coneixement extern, i millorar-lo: ens passaríem la vida refent el mateix, sense saber què han fet els altres. ...

Que la democràcia com la coneixem en l’últim segle a Occident (o els últims 50 anys, aquí) està molt amenaçada és ja coneixement comú, i sense ser alarmista ni exagerar: és un fet. Amenaces externes (dictadures i règims autoritaris hostils) i amenaces i febleses internes (extremismes polítics i religiosos, o interessos econòmics, per exemple) desdibuixen la política i els temes d’interès comú, polaritzant el discurs i desdibuixant o amagant realitats (culpabilització de grups minoritaris, greenwashing, instrumentalització de problemes socials…). ...

Cualquier persona que trabaja con tecnología vinculada a asuntos humanos debe tenerlo presente en todo lo que haga. Y escuchar su conciencia. […] Pero esto a veces la gente lo asume como una excusa para no examinar su conciencia y eso es precisamente lo que hace que las cosas vayan mal. Cuando no implicas tu conciencia en tu trabajo es cuando empezamos a tener experiencias miserables. Por lo tanto, todo lo que hagas debes hacerlo con tu sombrero de ser humano y no con el sombrero corporativo. Debemos pensar qué elementos culturales ponemos en el centro y qué efecto puede tener esa decisión. ...

2023 ha estat l’any de l’explosió de l’ús de la Inteligència Artificial arreu, amb totes les empreses grans oferint IA al gran públic, en obert o als seus clients. La paraula de moda ha estat IA, sens dubte. Tant, que ja sembla que ara ho arreglarem tot amb IA, i la posarem fins a la sopa. Però aquestes curses rapidíssimes i esbojarrades on ens porten i què ens aporten? No és que les empreses siguin ara més bones que ningú i ens ofereixin els seus serveis gratis: és allò de que el primer s’ho endú tot, en aquesta economia nostra, i això vol dir col·locar productes ara gratis, després de pagament, i després tenir a la gent ja agafadeta… a banda de fer ús de les dades (anonimitzades, securitzades, etc.) per conèixer encara més el client. ...

A la nostra època, en què els homes semblen més propensos que mai a confondre la saviesa amb els coneixements i els coneixements amb la informació, i a intentar resoldre els problemes de la vida en termes d’enginyeria, sorgeix un nou tipus de provincianimse que potser mereix un nom nou. És un provincianisme del temps, no de l’espai; un per al qual la història és simplement la crònica de ginys humans que han servit pel que convenia i han estat descartats, un per al qual el món és només propietat dels vius, una propietat de la qual els morts no tenen accions. L’amenaça d’aquest provincianisme és que tots, tots els pobles de la terrra, podem ser provincians junts; i els que no s’acontentin de ser provincians només poden ser ermitans. ...