Coincideixo amb els articles d’en Joan, d’en Ricardo i d’Enrique Dans sobre la relació entre la fractura digital, la societat de la informació i l’analfabetisme tecnològic. Des del meu punt de vista, no estem parlant només de poder apropar mitjans i ensenyar l’ús d’aquests mitjans a la població o a alguns sectors d’aquesta, per això, amb plans ben dissenyats i mesures econòmiques concretes en podríem tenir (més o menys) prou per ara. ...
Una editorial de La Vanguardia d’avui parla sobre la emergència d’un nou mercat de lectors, que pot ajudar a revifar la indústria del llibre. El text, però, no parla tant de cultura o de lectura com de industria, mercadotècnia i operacions de mercat, i a sobre acaba rematant el fet que la industria del llibre està molt amenaçada per les noves tecnologies: […] Este fenómeno [els supervendes] en el que la calidad literaria de las obras no es la principal preocupación, lo que no significa que no la tengan, permite el fortalecimiento de la industria cultural y la potenciación de la industria del libro, tan seriamente amenazada por las nuevas tecnologías. Aunque sólo fuera por esta última cuestión, valdría la pena saludar la aparición de un fenómeno que revitaliza la lectura. ...
Avui he anat al campus de la UPC de Terrassa, l’acte de presentació de la nova web de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC. Em queda pendent fer un repàs en profunditat de la web, promet continguts interessants. A més de la web de l’ODG, també han presentat la nova versió de la web de la Càtedra Unesco, i en acabar les dues presentacions, el periodista Luis Ángel Fernández Hermana ha fet una petita conferència titulada “Internet, una eina per al desenvolupament”. ...
Parlant d’herois locals, en Benjamí fa un comentari sobre la notícia de que al parc científic de Gardeny (Lleida), on Microsoft pretén elaborar programes a mida, em recorda que, encara moltes vegades, els que estem a favor del software lliure hem de sentir dir allò de que “el software lliure està molt bé, però no genera feina (per llocs de treball)”. El que no genera el programari lliure són llocs de feina directament lligats a productes pre-produits, als quals el client s’ha d’ajustar. El programari lliure genera (pot generar) llocs de treball qualificats, especialitzats, amb un esperit de servei al client molt més accentuat i alhora un sentiment de comunitat i de suport també superior, genera (pot generar) no grans empreses amb uns pocs productes estàndar, sino tot un teixit de petites empreses amb solucions a mida, petites empreses que poden competir entre elles, si, però que també poden ajudar-se i complementar-se (i de fet ho fan), especialitzant-se cadascuna d’elles en allò que realment saben fer, i no intentant abarcar tot l’espectre i oferint un pobre servei al final. ...
Avui, en passar davant dels Jutjats de Terrassa, em trobo un seguit de gent que es manifesta demanant que s’aturi l’empresonament d’en Franki, condemnat a dos anys i 7 mesos de presó per despenjar una bandera espanyola de l’Ajuntament de la ciutat durant la festa major del 2002. Em sona el cas, busco informació i no en trobo gaire (1) , algú diu que els joves varen anar contra la Policia Municipal per poder despenjar la bandera, d’altres diuen que va ser la Policía qui va carregar violentament contra els joves (1, 2), ho comento amb companys i em diuen que si, que la cosa sembla que no està gaire clara. ...
A La Vanguardia parlen de “Un manifest hacker”, de McKenzie Wark, on es parla del moviment hacker, però no des del punt de vista habitual (i erroni) que donin els “mass media”, sino des d’una perspectiva social i de filosofia de base del moviment (suposo que deu estar en la línia de La ética del hacker y el espíritu de la era de la información de Pekka Himanen). Em quedo amb un parell de frases, crec que prou representatives: ...
Recordo l’anunci d’una campanya per televisió on a uns pares el metge li comunica els problemes que pot tenir el nadó el dia de demà: pot ser discriminat, no aconseguir els seus objectius laborals, tenir un sou més baix del que li pertoca i no sé quantes coses més. Els pares, angoixats, demanen què passa. Res. Només que la criatura serà una nena. Em va impactar molt. Que avui en dia encara s’hagin de fer campanyes d’aquest estil és una cosa que ens hauria de fer vergonya, als homes. I encara ens hauria de fer més vergonya que n’hi hagi que ho ignorin o ho menyspreïn per pur egoïsme i comoditat, doncs la raó no pot ser una altra. ...
En Gerry McGovern, a la seva columna semanal de El País, parla de la teoría de la cua llarga Aquesta teoría explica que es pot crear un mercat efectiu a partir de productes de baixa demanda si hi ha suficient capacitat d’emmagatzematge o el canal de distribució és prou ampli: Products that are in low demand or have low sales volume can collectively make up a market share that rivals or exceeds the relatively few current bestsellers and blockbusters, if the store or distribution channel is large enough. ...
Quan es parla d’això de la web 2.0, s’esmenten coses com la cooperació, productes sota revisió continua, treball en comú, el control de l’usuari, equip, comunitat, o implicar els usuaris, entre d’altres… Ara substituim usuaris per ciutadans i productes per actes, per exemple. I de seguida ens passa pel cap la pregunta: Per quan uns polítics 2.0? Deixin estar els blogs, les webs, els correus electrònics, els fòrums i les recollides de signatures per internet, i intentin captar una mica més l’esperit i el fons de la qüestió, que ja començem a estar cansats…
Arrel de l’assumpte de les caricatures, vaig llegir ahir un post del blog d’en Vicent Partal on s’alegrava de la feina feta i dels ponts que es podien crear entre persones i cultures parlant tranquilament. Alguns dels comentaris del mateix post, en canvi, eran una altra cosa. Una de freda i una de calenta. I en aquest mateix blog, m’he trobat un comentari que també està publicat com un post a un altre blog, i que parla de la intransigència (o dels intransigents, en aquest cas). ...