Societat

Recordo l’anunci d’una campanya per televisió on a uns pares el metge li comunica els problemes que pot tenir el nadó el dia de demà: pot ser discriminat, no aconseguir els seus objectius laborals, tenir un sou més baix del que li pertoca i no sé quantes coses més. Els pares, angoixats, demanen què passa. Res. Només que la criatura serà una nena. Em va impactar molt. Que avui en dia encara s’hagin de fer campanyes d’aquest estil és una cosa que ens hauria de fer vergonya, als homes. I encara ens hauria de fer més vergonya que n’hi hagi que ho ignorin o ho menyspreïn per pur egoïsme i comoditat, doncs la raó no pot ser una altra. ...

En Gerry McGovern, a la seva columna semanal de El País, parla de la teoría de la cua llarga Aquesta teoría explica que es pot crear un mercat efectiu a partir de productes de baixa demanda si hi ha suficient capacitat d’emmagatzematge o el canal de distribució és prou ampli: Products that are in low demand or have low sales volume can collectively make up a market share that rivals or exceeds the relatively few current bestsellers and blockbusters, if the store or distribution channel is large enough. ...

Quan es parla d’això de la web 2.0, s’esmenten coses com la cooperació, productes sota revisió continua, treball en comú, el control de l’usuari, equip, comunitat, o implicar els usuaris, entre d’altres… Ara substituim usuaris per ciutadans i productes per actes, per exemple. I de seguida ens passa pel cap la pregunta: Per quan uns polítics 2.0? Deixin estar els blogs, les webs, els correus electrònics, els fòrums i les recollides de signatures per internet, i intentin captar una mica més l’esperit i el fons de la qüestió, que ja començem a estar cansats…

Arrel de l’assumpte de les caricatures, vaig llegir ahir un post del blog d’en Vicent Partal on s’alegrava de la feina feta i dels ponts que es podien crear entre persones i cultures parlant tranquilament. Alguns dels comentaris del mateix post, en canvi, eran una altra cosa. Una de freda i una de calenta. I en aquest mateix blog, m’he trobat un comentari que també està publicat com un post a un altre blog, i que parla de la intransigència (o dels intransigents, en aquest cas). ...

Segueixen les reaccions violentes al món musulmà per la publicació de les caricatures de Mahoma a un diari danès. Es cremen ambaixades a Damasc i a Beirut, aldarulls violents a l’Afganistàn, a Somàlia i Indonesia i manifestacions populars arreu del món musulmà, s’anuncien boicots comercials, es tanquen representacions diplomàtiques o es posen en estat de màxima seguretat d’altres legacions. I a ciutats del món occidental també hi ha hagut manifestacions pacífiques de musulmans en contra de la publicació dels dibuixos. ...

Google ha presentat una versió censurada (retallada) del seu navegador i dels seus serveis per a la Xina. La versió xinesa, google.cn, disposarà d’un llistat de paraules sobre les quals no es permetran fer recerques, i tampoc no es podrà accedir a serveis de xat, weblog o correu. O sia, Google es plega a les exigències del govern xinès per tal de poder entrar a competir en l’emergent mercat d’aquell paí­s, i es limitarà a presentar només serveis (parcials) de cerca, o sia, ha fet el mateix que altres companyies (Yahoo, Microsoft, si no recordo malament) que donen suport tecnològic als serveis de censura que el govern té sobre la xarxa o que presenten versions també retocades dels seus programes. ...

Avui a la feina hem instal.lat una màquina per fer de servidor de proves. Corre amb Debian, i hi s’hi ha instal.lat Tomcat com a servidor d’aplicacions (usem Java) i Subversion per a control de versions, a on accedim mitjançant SSH. Després, hem instal.lat un plugin de l’Eclipse per poder treballar amb Subversion i hem preparat l’entorn de treball de les màquines client (aquestes amb Windows ), usant PuTTY. Total, unes cinc hores de treball (hem tingut algun problema amb la identificació dels clients amb Subversion ), i, sense ni adonar-nos-en, ja tenim un sistema GNU/Linux de proves i un entorn de treball amb eines que no Å›on propietàries. ...

Rebo per correu electrònic una notícia on parlen de Recursos Lliures, un portal dedicat a temes i recursos relacionats amb programari lliure. La novetat, en aquest cas, és un cercador (encara en fase de proves) que permetrà cercar professionals que treballin en aquest entorn, o que hi tinguin coneixements (l’alta dels professionals és voluntària i es fa mitjançant un formulari). No se si la iniciativa tindrà exit, si s’hi apuntarà molta gent, si serà consultat i es farà servir, o bé si quedarà com una curiositat, això el temps ho dirà… el que si que em sembla és indicatiu que alguna cosa està canviant i que ara el programari lliure ja no es veu (tant) com una cosa de quatre il·luminats, sino que ja és un valor a tenir en compte. ...

Hi ha vegades que em fa l’efecte que el nostre món no ha avançat gaire d’ença l’Edat Mitjana, que vivim com un petit senyor feudal, contents i en l’abundància, protegits per altes murades mentres a fora els serfs a penes si tenen prou per subsistir. A vegades, el senyor surt a mercat i pel camí deixa caure algunes monedes, o va a la guerra en contra d’altres senyors, o, si els vilatans es revolten, els castiga. ...

M’agrada la idea de n’Arnau: em marco l’objectiu de trobar i comentar cada dimarts un projecte destinat al desenvolupament tecnològic de l’anomenat tercer món Els dos projectes que ha mostrat fins ara, Kivo i Ndiyo, mostren com la imaginació i les xarxes socials poden fer molt per al desenvolupament… però no només al tercer món. Perquè no ens apliquem nosaltres també algunes d’aquestes solucions, d’aquests conceptes? No parlo d’aprofitar-nos de tecnologies que ens poden sortir més barates, parlo d’aplicar-nos realment conceptes com comunitat, reaprofitament, ajuda, suport…