Societat

Segueixen les reaccions violentes al món musulmà per la publicació de les caricatures de Mahoma a un diari danès. Es cremen ambaixades a Damasc i a Beirut, aldarulls violents a l’Afganistàn, a Somàlia i Indonesia i manifestacions populars arreu del món musulmà, s’anuncien boicots comercials, es tanquen representacions diplomàtiques o es posen en estat de màxima seguretat d’altres legacions. I a ciutats del món occidental també hi ha hagut manifestacions pacífiques de musulmans en contra de la publicació dels dibuixos. ...

Google ha presentat una versió censurada (retallada) del seu navegador i dels seus serveis per a la Xina. La versió xinesa, google.cn, disposarà d’un llistat de paraules sobre les quals no es permetran fer recerques, i tampoc no es podrà accedir a serveis de xat, weblog o correu. O sia, Google es plega a les exigències del govern xinès per tal de poder entrar a competir en l’emergent mercat d’aquell paí­s, i es limitarà a presentar només serveis (parcials) de cerca, o sia, ha fet el mateix que altres companyies (Yahoo, Microsoft, si no recordo malament) que donen suport tecnològic als serveis de censura que el govern té sobre la xarxa o que presenten versions també retocades dels seus programes. ...

Avui a la feina hem instal.lat una màquina per fer de servidor de proves. Corre amb Debian, i hi s’hi ha instal.lat Tomcat com a servidor d’aplicacions (usem Java) i Subversion per a control de versions, a on accedim mitjançant SSH. Després, hem instal.lat un plugin de l’Eclipse per poder treballar amb Subversion i hem preparat l’entorn de treball de les màquines client (aquestes amb Windows ), usant PuTTY. Total, unes cinc hores de treball (hem tingut algun problema amb la identificació dels clients amb Subversion ), i, sense ni adonar-nos-en, ja tenim un sistema GNU/Linux de proves i un entorn de treball amb eines que no Å›on propietàries. ...

Rebo per correu electrònic una notícia on parlen de Recursos Lliures, un portal dedicat a temes i recursos relacionats amb programari lliure. La novetat, en aquest cas, és un cercador (encara en fase de proves) que permetrà cercar professionals que treballin en aquest entorn, o que hi tinguin coneixements (l’alta dels professionals és voluntària i es fa mitjançant un formulari). No se si la iniciativa tindrà exit, si s’hi apuntarà molta gent, si serà consultat i es farà servir, o bé si quedarà com una curiositat, això el temps ho dirà… el que si que em sembla és indicatiu que alguna cosa està canviant i que ara el programari lliure ja no es veu (tant) com una cosa de quatre il·luminats, sino que ja és un valor a tenir en compte. ...

Hi ha vegades que em fa l’efecte que el nostre món no ha avançat gaire d’ença l’Edat Mitjana, que vivim com un petit senyor feudal, contents i en l’abundància, protegits per altes murades mentres a fora els serfs a penes si tenen prou per subsistir. A vegades, el senyor surt a mercat i pel camí deixa caure algunes monedes, o va a la guerra en contra d’altres senyors, o, si els vilatans es revolten, els castiga. ...

M’agrada la idea de n’Arnau: em marco l’objectiu de trobar i comentar cada dimarts un projecte destinat al desenvolupament tecnològic de l’anomenat tercer món Els dos projectes que ha mostrat fins ara, Kivo i Ndiyo, mostren com la imaginació i les xarxes socials poden fer molt per al desenvolupament… però no només al tercer món. Perquè no ens apliquem nosaltres també algunes d’aquestes solucions, d’aquests conceptes? No parlo d’aprofitar-nos de tecnologies que ens poden sortir més barates, parlo d’aplicar-nos realment conceptes com comunitat, reaprofitament, ajuda, suport…

Té raó en Pere quan diu,parlant de la política lingüística de la Unió Europea, que és absurd i insostenible que els documents oficials s’hagin de traduïr a 22 llengües diferents. Però això és des d’un punt de vista pràctic, funcional, d’optimització de recursos, si així li volem dir. I, per desgracia, això no és el que trobem moltes vegades en política, i, menys encara, quan toquem temes tan delicats com els orgulls nacionals. Aquí s’aplica la versió lingüístico-continental del café-para-todos, no fos cas que se’ns ofenguin uns perquè no els traduim els seus documents mentres a d’altres si i perilli així la construcció europea. ...

L’Arnau comenta un tema interessant, el de l’ús del software a l’Administració Pública i com aquest pot fer que els ciutadans tinguin més control sobre les seves dades (dades gestionades per l’Administració però que ens pertanyen a cada un de nosaltres). Moltes vegades quan parlem d’usar software lliure a l’Administració pensem en màquines amb Linux, servidors Apache, Open Offices i coses per l’estil, és a dir, el que un posaria a una oficina normal i corrent. I és un començament, un bon començament, però caldria anar més enllà. ...

Sovint sentim a parlar de fractura digital, i per il·lustrar el tema es donen números i més números (índex de penetració d’internet a les llars, ús de la xarxa i les noves tecnologíes, diversos índex d’ús i funcionament de la xarxa, número d’ordinadors per habitant, connexions per 1000 habitants, etc…) i es van fent campanyes (normalment no gaire exitoses) per intentar reduir-la. Aquesta és la fractura digital que podríem anomenar vertical, la que permet o no accedir a la xarxa, la que està relacionada amb la infrastructura i el maquinari. ...

Fa un temps vaig llegir “El origen perdido”, de Matilde Asensi. Sense entrar en gaires consideracions més, el llibre no em va produir ni fred ni calor, un best seller més, que barreja ingredients a l’ús: unes gotetes de joventut, un imperi perdut i exòtic (l’inca), del qual encara queden restes, tant arqueològiques com culturals, i uns quants tocs de misteri més o menys coneguts (el mapa de Piri Reis, el possible significat dels quipus…) Com dic, ni fred ni calor. No semblava més que el producte d’una escriptora que s’ha documentat (amb més o menys fortuna) i que hi ha posat imaginació de la seva part. ...