De fa 3 dies m’han confirmat que aquesta pàgina ja està a la llista del 512kb.club, amb el merge fet a la línia principal! Potser a qui llegeixi això no li diu gaire, per a mi, però, és un reconeixement a l’esforç de tenir una pàgina petita, amb allò que vull que hi hagi, tècnicament correcta i no hiperinflada de brossa tècnica que no ajuda a res. ...
El lloc 512kb.club diu: The internet has become a bloated mess. Huge JavaScript libraries, countless client-side queries and overly complex frontend frameworks are par for the course these days. Ja no és només l’emmerdificació del contingut, la politització descarada de les xarxes socials, l’“algorisme” per monetitzar qualsevol cosa que s’hi pengi o l’ús de les dades personals i la revenda d’aquestes per fer… de tot. Tots aquests temes son publicitat, dades, privacitat, informació… simplificant molt, el que tècnicament en podríem dir el contingut. ...
Apareix una nova IA xinesa, Kimi-K2, de codi obert, que sembla igualar i superar la referència de facto, ChatGPT. I surt de nou l’efecte DeepSeek: guanyarà la Xina als EUA la cursa de la IA? Però la cosa no va de IA’s americanes i de IA’s xineses, de quina potència guanyarà: el que està en joc és, de nou, el model: codi obert vs codi propietari. És una reedició moderna de la pugna a principis dels 2000 entre models de codi obert o codi tancat/propietari (navegadors -recordeu Netscape?-, escriptori, ofimàtica…), però ara és entre IA’s propietàries i les de codi obert. ...
Les empreses de IA, les que ofereixen la tecnologia més avançada del món occidental, pateixen dels mateixos mals que les seves cosines tradicionals, i han aplicat les mateixes tècniques que les seves predecessores tecnològiques: han de ser rentables (i ara mateix no ho son, son un forat negre de cèntims, una inversió a fons perdut). han inundat el mercat amb els seus productes tecnològics per sota del seu cost, oferint-los gratuïtament (recordeu Microsoft amb Internet Explorer, o Google amb Chrome). Les úniques maneres que ara tenen aquestes empreses per ser rentables i començar a recuperar les inversions fetes tampoc son noves: ...
Negligència conscient però no intencionada. Watchful negligence. Aplicat a la educació i el creixement dels fills i filles, seria estar atent al que fan, però sense limitar la seva curiositat. O sigui, deixar que facin i que de tant en tant, aprenguin amb algun disgust, per ells mateixos (la vida els en donarà més, de disgustos, ja ho sabem). I estar sempre al seu costat, alerta. No entraré més en la vessant educativa, que no és objecte d’aquest blog, i és un subjecte molt delicat (si algú llegeix això, cosa dubtosa també). Sigui com sigui, trobo que és un idea i una filosofia educativa molt encertada: ...
L’ús de la IA s’ha generalitzat i adoptat (voluntària o forçadament) de manera massiva, però jo segueixo tenint molts dubtes sobre algunes de les seves aplicacions, dels seus efectes, i de les conseqüències que això pot tenir. Per serendípia, m’he trobat amb el número 221 (gener de 2024) de la revista Valors, amb el monogràfic “Necessitem una ètica per a la intel·ligència artificial?”. Ja fa any i mig llarg dels articles… però amb el desenvolupament actual de la tecnologia, l’impacte social que té, i l’aplicació que hi estem veient en política, comunicació, defensa (diguem-li guerra) i ordre públic (diguem-li ús policial) no ha perdut pas vigència; al contrari, fa de bon revisar, perquè queda més clar que la legislació (o legislacions vigents a diferents parts del món) res tenen a fer si no s’hi aplica una ètica en el mateix origen del sistema. ...
Que la IA és una eina espectacular en determinats camps i usos (científics, tecnològics, mèdics) és indubtable. Que s’ha avançat moltíssim a base d’inversions gegantines en els últims anys, també. I que aquestes inversions s’han de rendibilitzar, i que la manera no és en sectors específics, de nínxol (per més útils social i científicament siguin), sinó posant-ho a l’abast de tothom, també és indubtable. I, per acabar, que aquesta rendibilització va per via comercial, perfilant la gent, fidelitzant usuaris, escrapejant dades i documentació per poder vendre productes (a nosaltres o als revenedors de dades: ull! que seguim essent el producte), també hauria de ser indubtable. ...
L’augment de les cerques a Internet via eines d’Intel·ligència Artificial (penseu en qualsevol xat que s’usi) en comptes de amb els cercadors tradicionals (Google, Bing, etc.) estan fent augmentar (molt) les peticions d’informació als servidors de pàgines web. Degut a l’estructura de la xarxa, les pàgines no només estan en un únic servidor sinó que, si son suficientment populars, es van repartint còpies (actualitzades gairebé instantàniament) a diferents punts de la xarxa (arreu del món), per facilitar la rapidesa de visualització. Aquestes còpies es serveixen mitjançant uns serveis (empreses) mitjancers que faciliten el control, actualització i servei. ...
Mozilla ha canviat les seves condicions d’ús (Terms Of Use - TOU) del navegador Firefox, i ha eliminat un paràgraf on deia que no venen les dades dels seus usuaris. En l’explicació que donen al seu blog, ho argumenten dient que el concepte “venda” és molt ampli i té molts significats en funció d’allà on s’aplica, i que per això ho han tret, per poder arribar a més llocs. Val, canviem “venda” per “usar” o “passar”, però la idea és la mateixa: usaran les nostres dades per monetitzar-les d’alguna manera? ...
La descoberta 1 aquests últims dies del nou motor xinès de IA, DeepSeek, ha posat potes enlaire tota la comunitat tecnològica i tots els mitjans de comunicació: arreu s’ha començat a parlar del nou model distribuït, de les implicacions d’arquitectura respecte els grans LLM americans, de si ens han venut una moto amb tanta necessitat de GPU’s, centres de dades i consums d’energia, les accions de Nvidia han caigut, han començat a sortir veus que alerten de l’ús de les dades que puguin fer els xinesos i les implicacions geopolítiques que té… ...