Tecnologia

L’altre dia Tim O’Reilly es feia ressò de l’adquisició de DoubleClick per part de Google (un moviment més en la seva estratègia cap a la publicitat, tant on-line com off-line), i de les veus que ja s’han aixecat avisant de la informació sobre les activitats a Internet que Google tindrà: combinant els clicks sobre anuncis, registrant les cerques i moviments diversos, Google podrà dibuixar uns perfils bastant aproximats dels consumidors. El que em va agradar, però, de l’article, no és això: es la crida a posar-ho tot a lloc que fa en Tim: tothom té en el punt de mira a Google, perquè és gran i controla molta informació (però també ofereix bons productes, sense una publicitat invasiva com si fan d’altres i, que jo sàpiga, manté una polí­tica molt estricta en tot allò que pertoca a la privacitat de les dades), però, que passa amb les altres empreses que gestionen la nostra informació? ...

Els que tenim nens i usem Linux sembla que estiguem condemnats a posar-los-hi només jocs que trobem a la web, com a mí­nim, això és el que pensava jo. Fins ara, només tenia instal·lats els jocs i les utilitats educatives dels paquets kdegames i kdeedu, però això no era gaire atractiu per una nena de P4. Fa un parell de dies, a partir d’un apunt d’en Ricardo Galli i els comentaris desats, vaig descobrir el món dels jocs per nens en GNU/Linux: fantàstic! ...

Interessant l’experiment que està fent en Pere: manegar tota la seva informació en un sol fitxer, en el format més simple possible. Fa uns mesos jo vaig començar a fer una cosa similar, però amb eines diferents de les seves, mentre ell usa un sol fitxer, l’edita amb vim i usa comandes de linux, jo uso un wiki; la finalitat, però, és la mateixa: reunir tota la informació en un sol lloc i de manera ordenada i flexible alhora, que sigui fàcil de trobar i fàcil d’introduir. ...

Hi ha un munt de dades nostres allà fora i no ho sabem, unes més protegides, d’altres menys, però que recollides amb una mica de paciència o mitjans poden dir molt de nosaltres o de les nostres xarxes. No es només que es puguin seguir les nostres relacions, opinions o interessos a partir dels escrits als weblogs, els enllaços entre pàgines, comentaris deixats a d’altres llocs, o registres de llistes de correu, en definitva, muntar una imatge (potser parcial) digital de la nostra personalitat a la xarxa, és que també es poden trobar dades del món fí­sic dispereses en diferents llocs que podrien permetre fer el seguiment d’algú (l’altre dia vaig llegir no recordo on una sessió de “data mining” feta a partir d’una matrí­cula i buscant dades a Google…). ...

De què serveix que es parli tant del software lliure a l’Administració o, encara més, de l’ús d’estàndards oberts si a l’hora de la veritat aquests “principis” no es tenen mai en compte, sigui per ignorància o sigui per desinterès? Avui em torno a trobar un altre exemple: A la pàgina de formació de l’INAP (l’Instituto Nacional de Administración Pública) hi els cursos i les accions de formació que s’ofereixen als qui treballen a l’Administració Pública, tant el llistat com el detall dels cursos està en format PDF. Fins aquí , tot sería passable, però si et vols apuntar als cursos… t’has de baixar un fitxer fet (i que només es pot obrir) amb Access 2000. I si no el tens, t’aguantes o ho piques tot a mà: ...

Breu: Qui ho diria, que de vegades la política, la literatura i la informàtica estiguin tant a prop: si “La servitud voluntària” d’Étienne de la Boétie reflecteix d’allò més bé l’ideari del software lliure, “El príncep”, de Maquiavel, sembla que sigui la guia d’actuació de determinades megacorps. Caldrà fer-hi una rellegida.

De hecho, es de lo más triste que en la mayoría de los casos en las escuelas elementales a los niños se les enseña el funcionamiento de Word, Excel y PowerPoint […] criminal, porque los niños deberían hacer cosas, comunicar, explorar, compartir y no estar ejecutando herramientas ofimáticas. (La Vanguardia, 4/1/2006) Ho ha dit Nicholas Negroponte, refererint-se a la “educació informàtica” que es dóna a les escoles. Ho feia mentre explicava el sistema operatiu que portarà el OLPC. ...

El debat sobre el canvi als mitjans de comunicació, sobre els nous canals d’informació a l’abast del públic, ja fa temps que durà i segurament encara en tenim per estona. Aquest debat, però, moltes vegades s’enfoca en termes de quin mitjà és més fiable, quin té més immediatesa, els filtres que es poden establir, la frescor, la qualitat dels continguts… és a dir, sembla més enfocat a veure quin dels dos mitjans és millor: el periodisme i els mitjans tradicionals (diaris, televisions, etc…) o els blogs, podcasts, etc…, les fonts directes d’informació a la xarxa. ...

Fa uns dies parlava d’ampliar els àmbits de confiança de les converses, i ara trobo un nou cercador, Anoox, que es basa també en idees similars: usar els resultats de les cerques proporcionats per màquines i algorismes complementant-los amb les valoracions entrades pels propis usuaris. En aquest cas, però, el mecanisme de valoració que s’usa és puntuar els resultats, de manera que si alguna cosa l’has trobada interessant, votes positivament (és un sistema similar als de digg o menéame, tot i que aquests són més complexos). Es pretén no usar només la força bruta de càlcul de les màquines, sino també la intel·ligència col·lectiva dels usuaris: el col·lectiu acabarà puntuant més alt els continguts més interessants. ...

Google Calendar cobreix les meves necessitats respecte a un calendari, però em trobava amb el problema que el gestor d’informació personal que utilitzo normalment és el Kontact de KDE i, per tant, per una banda tenia les tasques, correus, contactes i demés, i, per una altra banda el calendari. O bé tenia aquesta informació per separat, o bé havia de duplicar-la manualment… Buscant, buscant, he trobat Lightning, un plugin per al Thunderbird que permet gestionar calendaris, tant locals com remots. Aquesta solució, tot i que funcional (em mostrava els meus calendaris de Google al Thunderbird) no és la que buscava, perquè Thunderbird no és el client de correu que uso. ...