Tecnologia

A “El País” trobo un article que parla sobre el canvi ocorregut a la web: de com els antics consumidors d’informació han passat a ser també productors, què ha permès aquest canvi i què pot implicar… L’article està bé [1], dóna una idea del que s’està movent i del que hi ha en camí, però, al meu entendre, es queda una mica curt i no acaba d’aprofundir en el significat d’aquest canvi i el que pot representar de cara al futur (no només per a les relacions socials, sino també per a les relacions entre empreses i consumidors, la publicitat, la formació d’opinió, noves fonts d’informació, etcètera). ...

Els blocs resulten un lloc ideal per poder parlar amb d’altra gent: intercanviar opinions i idees, discutir-les… Aquests diàlegs poden portar a conèixer el que pensa l’altre persona i permeten establir relacions de confiança, en el sentit que ens fiem d’allò que ens estan dient: s’han convertit en una font d’informació fiable. El mitjà, però, és limitat: no pots anar més enllà de les converses. Què passaria si poguéssim aplicar aquesta confiança, aquesta fiabilitat, a d’altres àmbits? A les cerques per internet, saber les opinions sobre pàgines que visites, descobrir nous llocs que poden resultar interessants… saber si les teves fonts ja han buscat allò que tu cerques a la xarxa i ho han trobat, què en pensen, o què opinen d’algun servei o pàgina, o bé que estan llegint… ...

De la guerra entre Pèrsia i Grècia: D’una banda, des de l’Orient s’acosta una enorme piconadora, una força bruta sotmesa a la disciplina fèrria i al poder despòtic d’un rei-amo, un rei-déu. A l’altra banda, el món grec, anàrquic, ple de desavinences, dividit per conflictes interns, discòrdies civils i ressentiment un món de tribus i cituats independents que ni tan sols formen un sol estat. Viatges amb Heròdot, Ryszard Kapuscinski, Anagrama·Empúries, 2006, pàg. 191 ...

A la feina produeixo molta informació de petit volum: notes, idees, apunts… que van quedant repartides per diferents carpetes personals, de projectes…, les tasques pendents i les reunions queden separades en d’altres suports, en programes de tipus PIM. Aquesta informació és, moltes vegades, molt valuosa, i, alhora, molt difícil de jerarquitzar o de cercar usant conceptes tradicionals, i sería molt interessant poder-hi accedir d’una manera senzilla, única, i alhora ràpida. ...

A les notícies de la BBC trobo un article que parla de com ha canviat l’ús dels ordinadors del 98 cap aquí (l’article té de base la notícia que Microsoft ha deixat de donar suport pel Windows 98) . En contra del que podria pensar-se, l’article no fa èmfasi en els canvis de maquinari, els portàtils, wifi o la evolució de la tecnología en si mateixa, sino en l’ús que se’n fa, en el canvi de concepte: el pas d’un nou mitjà que s’imaginava unidireccional en un de multidireccional. Hi ha un parell de paràgrafs que resumeixen, de manera molt encertada, el canvi d’aquests anys: ...

Avui he anat al campus de la UPC de Terrassa, l’acte de presentació de la nova web de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC. Em queda pendent fer un repàs en profunditat de la web, promet continguts interessants. A més de la web de l’ODG, també han presentat la nova versió de la web de la Càtedra Unesco, i en acabar les dues presentacions, el periodista Luis Ángel Fernández Hermana ha fet una petita conferència titulada “Internet, una eina per al desenvolupament”. ...

En Gerry McGovern, a la seva columna semanal de El País, parla de la teoría de la cua llarga Aquesta teoría explica que es pot crear un mercat efectiu a partir de productes de baixa demanda si hi ha suficient capacitat d’emmagatzematge o el canal de distribució és prou ampli: Products that are in low demand or have low sales volume can collectively make up a market share that rivals or exceeds the relatively few current bestsellers and blockbusters, if the store or distribution channel is large enough. ...

Via correu electrònic [1] m’arriba un enllaç per fer una passejada per la interfície del nou Internet Explorer 7. Vaig a fer-hi un cop d’ull i m’hi trobo els grans canvis que incorpora aquesta versió (encara beta): Tabuladors per diferents pàgines (incloent els “quick tabs”, miniatures de totes les pàgines que s’estan veient en un moment) Una caixa de cerca integrada al navegador a la que li pots afegir motors de cerca… Reconeixement de feeds RSS (indicació mitjançant la icona que ja usa Firefox) Noves característiques de seguretat que alerten de la possible malícia del lloc… En total, res de nou, res que no coneixem ja, que ja funcioni bé i que funcioni sobre diferents sistemes operatius. ...

Des de fa un temps que tenia instal.lat OpenOffice 2.0 a l’ordinador de casa, bé, no ben bé la 2.0, sino la versió beta que encara trobava als repositoris d’Ubuntu amb l’apt-get. I estava una mica fregit perquè cada vegada que intentava obrir un odt creat amb OpenOffice 2.0 (de veritat, no beta) a Windows (a la feina, per exemple ), petava. L’altre dia em vaig baixar directament els binaris des de can OpenOffice, però al desempaquetar-los em trobo amb la sorpresa que tots els paquets són rpm, cap .deb (excepte el de integració amb el menú, però si no puc instal.lar el programa…) ...

Avui la premsa torna a parlar de Quaero, el nou cercador europeu. Això sí tot i que parlen del mateix, sempre hi ha allò del got mig plè o del got mig buit, depèn d’on ho llegim: El País: Quaero nace con la mitad de páginas que Google La Vanguardia: Quaero tendrá cuatro mil millones de páginas indexadas en febrero Sembla que la cosa ja comença a a tenir fins i tot una data de presentació, a principis del mes vinent. ...