Tecnologia

L’augment de les cerques a Internet via eines d’Intel·ligència Artificial (penseu en qualsevol xat que s’usi) en comptes de amb els cercadors tradicionals (Google, Bing, etc.) estan fent augmentar (molt) les peticions d’informació als servidors de pàgines web. Degut a l’estructura de la xarxa, les pàgines no només estan en un únic servidor sinó que, si son suficientment populars, es van repartint còpies (actualitzades gairebé instantàniament) a diferents punts de la xarxa (arreu del món), per facilitar la rapidesa de visualització. Aquestes còpies es serveixen mitjançant uns serveis (empreses) mitjancers que faciliten el control, actualització i servei. ...

Mozilla ha canviat les seves condicions d’ús (Terms Of Use - TOU) del navegador Firefox, i ha eliminat un paràgraf on deia que no venen les dades dels seus usuaris. En l’explicació que donen al seu blog, ho argumenten dient que el concepte “venda” és molt ampli i té molts significats en funció d’allà on s’aplica, i que per això ho han tret, per poder arribar a més llocs. Val, canviem “venda” per “usar” o “passar”, però la idea és la mateixa: usaran les nostres dades per monetitzar-les d’alguna manera? ...

La descoberta 1 aquests últims dies del nou motor xinès de IA, DeepSeek, ha posat potes enlaire tota la comunitat tecnològica i tots els mitjans de comunicació: arreu s’ha començat a parlar del nou model distribuït, de les implicacions d’arquitectura respecte els grans LLM americans, de si ens han venut una moto amb tanta necessitat de GPU’s, centres de dades i consums d’energia, les accions de Nvidia han caigut, han començat a sortir veus que alerten de l’ús de les dades que puguin fer els xinesos i les implicacions geopolítiques que té… ...

Des de l’últim escrit que li estic donant voltes a tot el tema de la jardineria digital, sobre com em pot servir, com puc començar a usar-la, com implementar-la i com complementa o quina cabuda té en aquest blog… Partia de la base d’experimentar amb el procés de creació i creixement de les idees, madurant-les a mesura que s’escriuen i es van complementant, i com reflectir-ho a la pàgina, al costat del blog, establint bé el lloc de cada un. ...

Buscant idees sobre com gestionar la pròpia informació (oriento a professional, però personal en l’àmbit d’idees i cursos també és aplicable), i lligant amb els conceptes de SecondBrain i de PKM, em trobo amb les idees del Digital Gardening i dels Mapes de Conceptes (MOC)… i m’han encantat! Segurament qui en sàpiga trobarà que dic una barbaritat, però ho veig com una barreja entre wiki, prendre notes, enllaçar-les, extreure coneixement, ordenar, reflexionar, créixer en el temps i lligar coneixement; un fer créixer la informació de manera pausada, mitjançant reflexió, i per tant, com un mètode (amb unes eines millor que altres) que permeten fer mapes de coneixement, però no tant pel mindmapping, si no per extreure lligams entre les idees, tan simples com sigui possibles, tal i com el Zettelkasten proposa. ...

Alguns enllaços interessants sobre IA, una mica més enllà del hype i la tècnica. Thinking Like an AI Ethan Mollick explica com funcionen les IAG actuals (els LLM en concret) sense tecnicismes, de manera molt precisa i apuntant, de passada, algunes sorpreses inesperades en el funcionament (no, no son les al·lucinacions). Big tech transitions are slow (With implications for AI) Segons alguns experts, l’adopció de la AI serà massiva i rapidíssima, amb impactes econòmics i culturals quasi sísmics. Jason Crawford no ho veu així, ho veu més lent, basant-se en anteriors transicions tecnològiques. I el seu argument està ben construït 1. Llegiu-lo. A la inteligencia artificial se le da mal desmentir bulos, pero esta profesora sabe cómo arreglarlo Al·lucinacions, biaixos, mals jocs d’entrenament, llenguatge persuasiu… realment, en el seu afany de donar una resposta, les IAG poden ser molt convincents donades les seves respostes categòriques. I això mateix pot fer que una IA entrenada amb males intencions propagui enganys, generi confusió, serveixi per campanyes malicioses… quina millor manera de combatre una eina que amb la mateixa eina? Si les IA responen a patrons, produiran patrons. I si generen patrons, aquests també seran detectables per altres IA, que d’això en saben molt. Podem pensar que el ritme d’adopció de les tecnologies de la informació és cada vegada més ràpid (pensem en ordinadors, mòbils, la web 2.0, xarxes socials, ara la IA)… però això només és vàlid si ho mirem com tecnologies diferents. Si ho mirem des del punt de vista de l’adopció de la xarxa ( pensant en els dispositius o les aplicacions com versions millorades de la mateixa tecnologia, la xarxa) ja fa temps que estem en això, no? El mateix podria aplicar-se a la IA, en quant a ritme d’adopció, doncs? Veurem. ↩︎ ...

Cory Doctorow dona uns quants motius de pes per seguir usant lectors de RSS 1 avui en dia, i hi estic totalment d’acord: No rastreig Controles l’algoritme (o no n’hi ha, o el pots personalitzar) Canvi de servei senzill Informació neta, sense pes ni afegitons de disseny i control Multitud de lectors RSS: en línia, instal·lables, per ordinador o per mòbil, proveïts per tercers o auto-instal·lats… Tot i la mala salut de ferro de l’ús de RSS, cal continuar apostant per usar lectors i demanar el servei, per fer una internet més neta (només dades, no tota la parafernàlia d’una plana web -imatges, estils, lletres de mal llegir, anuncis, galetes, rastrejadors- o el rastreig fins i tot de correus i llistes de subscripció). ...

Internet, la xarxa de xarxes, s’ha caracteritzat, entre d’altres coses, per l’economia de l’abundància, per tenir (teòricament) una disponibilitat no finita de recursos, a un cost d’extracció (generació) ínfim, gairebé zero, econòmicament parlant (els costos ecològics, ara ho sabem, van per una altra banda). Es disposava d’informació, es generava informació, s’hi bolcava informació, es digitalitza allò analògic o ja neix digital a base de sensoritzar tot el nostre entorn, de deixar un rastre digital de tot allò que fem, de dibuixar-hi la nostra vida i la nostra personalitat, de manera conscient o implícita, rastrejats arreu. ...

Si definim la IA com “intel·ligència” i com “artificial” li donem, per la simple força de les dues paraules combinades i el seu significat, unes característiques gairebé d’autoconsciència i de generació que en realitat no té, i li afegim un misticisme i una personalitat que facilita fer volar coloms. Sens dubte els models LLM i la capacitat de computació i de gestió d’immensos conjunts de dades per entrenar-les fan que surtin resultats impressionants, i la capacitat (com a programes que, de moment, no deixen de ser) de trobar patrons i proposar connexions i respostes pot ajudar en moltíssims camps de la investigació i la ciència. Altra cosa son els usos més comercials i més de dia a dia que tinguin que no deixen de facilitar-nos la vida… però pensem en gran i mirem-la com eina de ciència. ...

Gestionar la informació que trobem a la web és una feinada: guardar en algun lloc el que ens interessa, potser anotar-ho per tenir una referència en un futur, ordenar-ho amb coses similars o agrupar-ho… requereix d’un suport específic, d’una eina: desar un favorit al navegador no és només suficient. Si volem usar allò que hem guardat per estudiar, crear connexions o aprendre necessitarem un sistema que acabi essent una llibreta digital totalment flexible, on ho deixem tot i on ho voldríem trobar tot, un segon cervell; i necessitem que els passos per ordenar i trobar la informació siguin mínims: el mètode ha de ser transparent, perquè el que interessa de veritat és el resultat final, la informació. ...