Tecnologia

Des de fa uns dies, he anat llegint sobre Flock, un nou navegador basat en el codi del Mozilla (i que per tant té tots els avantatges d’aquest), però que posa més èmfasi en aspectes o serveis més “socials” o comunitaris de la xarxa, com ara: Permet postejar directament a un blog Accés directe a comptes de Flickr Compartició dels favorits: permet publicar directament les adreçes d’interès al compte propi de del.icio.us, o importar les que ja tinguis allà També presenta altres característiques, per exemple, la presentació de les pàgines visitades que coincideixin amb allò que entrem a la caixa de cerca, o el shelf, un lloc on anar deixant troços de pàgines que ens semblin interessants (com una mena de porta-retalls múltiple), i que a més va lligat amb l’editor de blogs… ...

L’altre dia llegia no sé on que OpenOffice 2.0 ja es podia trobar en alguns mirrors, aquest matí he fet un cop d’ull a la web i jo diria que encara parlava de la beta, i ara hi faig un cop d’ull i ja es pot baixar la 2.0 ! No sé si és que no m’he fixat, però jo diria que deu haver sortit fa no res… Sigui com sigui, ja tenim aqui una versió que molts estàvem esperant! ...

Moltes vegades es confón el fet d’instal.lar software lliure amb un cost zero d’instal.lació del mateix. Després, quan es veu que això no ha de ser així, que potser hi haurà d’haver una inversió en formació o bé en la instal.lació i el manteniment del sistema, les cares canvien: Quin avantatge té instal.lar software lliure si al cap i a la fi també haig de pagar? Suposant un equip d’oficina normalet (sistema operatiu més suite ofimàtica, per exemple) els avantatges no són només de la inversió inicial (cost elevat versus cost zero o cost molt reduit), sino de compatibilitat entre diferents eines, llibertat d’elecció, possibilitat de millora del software, adaptació del mateix, apart del que suposa, conceptualment parlant, el fet de poder disposar i modificar un mateix de les eines amb les que accedeix i gestiona la informació pròpia. ...

Fa temps que vaig provant diferents maneres d’estar al dia del que es publica a les bitàcoles que vaig seguint, però no acabo de trobar el mètode adient: com trobar allò que t’interessa, separar el gra de la palla, marcar allò que no vols que es perdi, tenir una visió general de manera ràpida i un accés fàcil a tot de manera ordenada i senzilla? De bon principi visitava directament les bitàcoles, mirant si hi havia articles nous, o bé feia un cop d’ull a serveis com bitàcoles o catapings (en el meu cas). Aquest sistema és massa lent, massa visites i clics, falta una visió de conjunt de tot allò que vas seguint, i a mesura que creix el número de llocs que visites, es torna molt poc practicable. ...

Els motors de recerca s’han d’enfrontar avui en dia amb una quantitat exhorbitant de dades per indexar i han de ser capacos d’extraure d’aquell garbuix la informació que se’ls demana, cosa que no sempre aconsegueixen. No n’hi ha prou amb trobar pàgines amb les referències cercades i ordenar-les en base a algorismes que ponderin criteris com número d’enllaços i importancia d’aquests enllaços. Cal oferir cerques més afinades, reduir el volum de dades retornades i ser capaços de separa el grà de la palla. ...

Un apunt interessant sobre els motius de Google per donar servei wifi l’apunta Robert Scoble al seu blog: What’s Google learning from their Wifi network?. L’argument de Scoble es basa en que la millora dels motors de recerca pot basar-se no només en el pes o importància de les pàgines degut al número d’enllaços entrants, sino també en estudiar el comportament dels usuaris, és a dir, no només en una informació estàtica sino també en una informació dinàmica. Seguint aquest raonament, és clar que el fet d’oferir accés wifi i convertir-se així­ en un ISP dóna la possibilitat a Google d’obtenir de primera mà precisament aquesta informació, aquestes metadades. Es veuen doncs, de seguida, els avantatges per Google d’oferir aquest servei, i més si la zona escollida és la zona costanera de San Francisco, incloent-hi el Sillicon Valley. ...

Amb uns companys hem parlat a la feina de la possibilitat de passar tots els navegadors de l’empresa a Firefox, ara per ara el més usat és l’Explorer, perquè és el que vé per defecte amb el Windows. És clar que una decisió d’aquest tipus l’hem d’argumentar. Perquè passar a Firefox, doncs? Hem llistat unes quantes raons: Facilitat de navegació Renderització correcta de les pàgines Seguretat Tabuladors Està en català És software lliure És fiable i robust Uns mecanismes de cerca ben incorporats a la pàgina Possibilitats d’ampliació mitjançant plugins Barra de cerca cap a diferents motors integrada La llista és llarga, segur que me’n deixo uns quants. Els nois de cal mozilla donen uns quants arguments. Nosaltres (els que n’estem parlant) ho veiem molt clar. El problema, però, és que tenim un perfil tècnic i coneixem i entenem molt bé aquests arguments i el que representen, però tot això li interessa realment a l’usuari mitjà de, en aquest cas, l’empresa on treballo? Si ja té un navegador que li “funciona”, amb el que pot veure les pàgines per on navega, perquè ha de canviar a un altre? Microsoft ho sap, tot això, i ho aprofita fins a l’últim bri. ...

Via slashdot m’assabento que Philips ha presentat el prototip d’una pantalla enrotllable. Per ara la resolució és petita, 320 x 240 píxels, però és un primer pas en una direcció de la que se n’havia parlat molt però s’havien vist poques coses. Caldrà veure si segueix evolucionant (esperem que si), per incorporar més superfície, més resolució, nivells de gris i colors, etc., però les possibilitats que s’obren en quan a la modularització i minimització de diferents tipus d’equips, o la interconnexió entre dispositius, és immensa: telèfons o pda amb pantalles que poden crèixer i ocupar alhora poc espai a la butxaca, pantalles d’equips de sobretaula que es poden plegar o obrir segons les necessitats, minimització dels equips portàtils (una petita cpu + un teclat enrollable + una pantalla enrollable?)… és qüestió de posar a treballar la imaginació, i jo no en tinc molta, segur que d’altres tenen més idees. ...

Cal posar una frontera entre el programari lliure i el programari privatiu? Necessitem traçar realment aquestes lí­nies? Dit d’una altra manera, cal establir a quins sectors s’adapta millor cada un d’ells? En Mor dóna la pista en l’últim paragraf de l’article on parla d’aquest tema: Si traiem els productes commodity ens queden aquells que són innovadors o de ní­nxol. En aquests casos el programari privatiu sí­ que té oportunitats. De fet, les mateixes oportunitats que el lliure. És qüestió d’idees innovadores. Si qui te la idea vol desenvolupar-la fent servir solucions lliures o privatives, serà la seva decisió. Però qui desenvolupa una idea innovadora té un temps on ningú li fa gaire competència i pot pensar en cobrar per llicència i optar per una solució més o menys tancada. ...

Finalment el Parlament Europeu no ha aprovat la directiva de patents (via El País, El Mundo i La Vanguardia (tot i que aquests últims no semblen gaire conformes) i per un vot bastant contundent. Llegint la notícia, a un li queda el petit dubte de si ho han fet per convicció o perquè estaven molt enfadats amb la Comissió pels mètodes emprats: Sin embargo el propio ponente pidió antes de que se iniciara la votación, vista la oposición generalizada, que la Cámara se pronunciara en contra de la directiva. “Sobre el fondo del tema estamos divididos. Pero compartimos una cólera colectiva en el Parlamento Europeo sobre la forma inadmisible en que ha sido tratado por la Comisión y el Consejo debido a la ausencia total de consulta a la hora de redactar el texto”, señalo Rocard. ...