Tecnologia

Els motors de recerca s’han d’enfrontar avui en dia amb una quantitat exhorbitant de dades per indexar i han de ser capacos d’extraure d’aquell garbuix la informació que se’ls demana, cosa que no sempre aconsegueixen. No n’hi ha prou amb trobar pàgines amb les referències cercades i ordenar-les en base a algorismes que ponderin criteris com número d’enllaços i importancia d’aquests enllaços. Cal oferir cerques més afinades, reduir el volum de dades retornades i ser capaços de separa el grà de la palla. [+]...

Un apunt interessant sobre els motius de Google per donar servei wifi l’apunta Robert Scoble al seu blog: What’s Google learning from their Wifi network?. L’argument de Scoble es basa en que la millora dels motors de recerca pot basar-se no només en el pes o importància de les pàgines degut al número d’enllaços entrants, sino també en estudiar el comportament dels usuaris, és a dir, no només en una informació estàtica sino també en una informació dinàmica. Seguint aquest raonament, és clar que el fet d’oferir accés wifi i convertir-se així­ en un ISP dóna la possibilitat a Google d’obtenir de primera mà precisament aquesta informació, aquestes metadades. Es veuen doncs, de seguida, els avantatges per Google d’oferir aquest servei, i més si la zona escollida és la zona costanera de San Francisco, incloent-hi el Sillicon Valley. [+]...

Amb uns companys hem parlat a la feina de la possibilitat de passar tots els navegadors de l’empresa a Firefox, ara per ara el més usat és l’Explorer, perquè és el que vé per defecte amb el Windows. És clar que una decisió d’aquest tipus l’hem d’argumentar. Perquè passar a Firefox, doncs? Hem llistat unes quantes raons: Facilitat de navegació Renderització correcta de les pàgines Seguretat Tabuladors Està en català És software lliure És fiable i robust Uns mecanismes de cerca ben incorporats a la pàgina Possibilitats d’ampliació mitjançant plugins Barra de cerca cap a diferents motors integrada La llista és llarga, segur que me’n deixo uns quants. Els nois de cal mozilla donen uns quants arguments. Nosaltres (els que n’estem parlant) ho veiem molt clar. El problema, però, és que tenim un perfil tècnic i coneixem i entenem molt bé aquests arguments i el que representen, però tot això li interessa realment a l’usuari mitjà de, en aquest cas, l’empresa on treballo? Si ja té un navegador que li “funciona”, amb el que pot veure les pàgines per on navega, perquè ha de canviar a un altre? Microsoft ho sap, tot això, i ho aprofita fins a l’últim bri. [+]...

Via slashdot m’assabento que Philips ha presentat el prototip d’una pantalla enrotllable. Per ara la resolució és petita, 320 x 240 píxels, però és un primer pas en una direcció de la que se n’havia parlat molt però s’havien vist poques coses. Caldrà veure si segueix evolucionant (esperem que si), per incorporar més superfície, més resolució, nivells de gris i colors, etc., però les possibilitats que s’obren en quan a la modularització i minimització de diferents tipus d’equips, o la interconnexió entre dispositius, és immensa: telèfons o pda amb pantalles que poden crèixer i ocupar alhora poc espai a la butxaca, pantalles d’equips de sobretaula que es poden plegar o obrir segons les necessitats, minimització dels equips portàtils (una petita cpu + un teclat enrollable + una pantalla enrollable?)… és qüestió de posar a treballar la imaginació, i jo no en tinc molta, segur que d’altres tenen més idees. [+]...

Cal posar una frontera entre el programari lliure i el programari privatiu? Necessitem traçar realment aquestes lí­nies? Dit d’una altra manera, cal establir a quins sectors s’adapta millor cada un d’ells? En Mor dóna la pista en l’últim paragraf de l’article on parla d’aquest tema: Si traiem els productes commodity ens queden aquells que són innovadors o de ní­nxol. En aquests casos el programari privatiu sí­ que té oportunitats. De fet, les mateixes oportunitats que el lliure. És qüestió d’idees innovadores. Si qui te la idea vol desenvolupar-la fent servir solucions lliures o privatives, serà la seva decisió. Però qui desenvolupa una idea innovadora té un temps on ningú li fa gaire competència i pot pensar en cobrar per llicència i optar per una solució més o menys tancada. [+]...

Finalment el Parlament Europeu no ha aprovat la directiva de patents (via El País, El Mundo i La Vanguardia (tot i que aquests últims no semblen gaire conformes) i per un vot bastant contundent. Llegint la notícia, a un li queda el petit dubte de si ho han fet per convicció o perquè estaven molt enfadats amb la Comissió pels mètodes emprats: Sin embargo el propio ponente pidió antes de que se iniciara la votación, vista la oposición generalizada, que la Cámara se pronunciara en contra de la directiva. “Sobre el fondo del tema estamos divididos. Pero compartimos una cólera colectiva en el Parlamento Europeo sobre la forma inadmisible en que ha sido tratado por la Comisión y el Consejo debido a la ausencia total de consulta a la hora de redactar el texto”, señalo Rocard. [+]...

Sembla que el govern assumeix que Espanya està molt endarrerida en quant a tecnologies de la Informació, i que hi vol posar remei. Un informe fet pel CATSI demana més implicació de l’executiu per resoldre aquest retard, que no pot portar més problemes de cara al futur, i marca dues línies a seguir: financiació i administració electrònica. Fins aqui ho trobo coherent. D’una banda, perquè no tinc clar que el govern pugui fer gaires coses més que invertir diners de diferents maneres (incentius fiscals, financiacions) i de l’altra, perquè ha de predicar amb l’exemple i ofereir continguts i serveis de qualitat. Apropar-nos a serveis com el de l’Agència Tributària, i allunyar-nos de castells a l’aire com l’inicial administracion.es o el todos.es, que no explicaven res i semblaven més un tapar forats de cara a la clientela. I si s volen acabar de fer les coses ben fetes, que apostin pel software lliure, per projeces que incideixin en el petit teixit tecnològic local, que deixin beneficis econòmics, tecnològics, educatius i empresarials al propi país. D’aquesta manera invertiran inteligentment els cèntims. Com a bon exemple d’això ens podem trobar la comunitat d’Extremadura amb la seva distribució Linex. Podíen haver fet un super-contracte amb una megacorp, però van decidir invertir aquests diners d’una altra manera més inteligent, obtenint a canvi un producte controlat per ells, fet a mida per a ells, per gent del país, i, de rebot, una bona i merescuda fama. Qui hagués dit, fa uns anys, que Extremadura serviria d’exemple d’aplicacions informàtiques? [+]...

Gairebé tothom a sentit a dir que un dia els ordinadors substituiran els llibres, que tot es podrà trobar a la xarxa i que no caldrà més paper imprès. Cada cert temps surt una noticia per l’estil als mitjans de comunicació, parlant de la revolució mediàtica, similar a la invenció de la impremta, que s’aproxima. I poc després, aquesta notícia es dilueix en el no-res, en el silencia, com si ningú hagués dit res. [+]...

Llegeixo els articles de l’Anna, en Jmones i en Mor sobre el futur de l’era digital o, més ben dit, sobre el futur de la informació generada a l’era digital. Estic d’acord amb algunes de les coses que es comenten: L’usar estandars d’emmagatzematge per facilitar la lectura posterior i continuada quan hagin desaparegut (o evolucionat) els programes amb els que es varen generar documents El deixar fitxers de text explicant la informació emmagatzemada, ja siguin estructures de directoris (fitxers) o les estructures de cada tipus de fitxer (descripció del format del fitxer) [+]...

No hi ha dubte que l’spam evoluciona: De bon principi, varen ser (i segueixen sent) les propagandes, avisos, solicituds, i vint-mil coses més que et deixen a la bústia de casa. Aquesta primera versió té una subespècie que són les enganxines dels serrallers a les portes dels garatges o dels comerços. Després va arribar la versió electrònica, la eclosió dels missatges per vendre’t fantàstiques medicines, fer-te guanyar cèntims fàcilment d’un petroler ugandès, o per allargar-te la titola si no estàs satisfet. Un pas més enllà. Si tens un weblog, comences a rebre trackbacks de casinos on-line, més llistats de medicines i coses per l’estil. Suma i segueix. Aquesta és una adaptació tecnològica de l’anterior. I ara són les trucades telefòniques. Et trobes a casa una trucada que et diu que si pots guanyar quinze mil euros, o una televisió de pantalla plana, o una càmera digital. T’avisen que la trucada és gratuita (la seva, és clar), i et deixen un moment per que agafis paper i llapis per prendre nota d’on has de trucar. Acte seguit, s’acaba la trucada. El contestador de la companyia telefònica et diu que si vols contestar pitjis asterisc, que si vols esborrar-lo el 2, etc.. Quans no picaran, pitjant l’asterisc? I està clar que la trucada és, sense que te n’adonis, a un número d’aquells que et costen quinze euros el minut… Que serà després? Com s’adaptaran els spammers a la telefonia mòbil? I als serveis tipus GPRS? Qualsevol dia d’aquests ens trobem spam al GPS del cotxe (qui en tingui, és clar). [+]...