Que el que ara anomenem eines d’intel·ligència artificial no son més (ni menys!) que motors especialitzats en reconeixement de llenguatge, i amb una capacitat de resposta sorprenent, en funció dels patrons que troben en les preguntes i en el coneixement acumulat (models d’entrenament inicials més l’entrenament que puguin tenir a base de la interacció amb usuaris), ja s’ha dit unes quantes vegades. Lloros estocàstics, que en diuen alguns, de manera pejorativa. ...
És bona o es dolenta la intel·ligència artificial? Aquesta sembla ser la pregunta que tothom vol respondre… però potser no és la pregunta a plantejar-nos, o només la única. Potser abans ens hem de plantejar per a què volem una IA, i com la volem. O millor dit, com la volem fer créixer i ensenyar-la, perquè ens ajudi. És una qüestió que va molt més enllà de la tecnologia, que és filosòfica i gairebé que ens pot identificar com a societat, més enllà de la temuda “convecció”: si arriba, qui volem (perquè serà qui) tenir a l’altra banda? I per tant, ho deixem en mans d’alguns, pocs, que en saben molt però no sabem què fan, o ho parlem entre tots i ens posem d’acord, sense arribar a l’altre punt, el de la paràlisi per l’anàlisi? Si no arriba, però deixem que les IA o els ML avançats generin contingut que ens el creiem… qui generarà aquest contingut i per a què s’usarà? ...
Rellegint Kapuściński em trobo això: El pitjor ròssec de l’existència d’una muralla és que crea un home defensor de la muralla, engendra una mentalitat escindida que divideix el món en un d’ínfim i malvat, és a dir, l’exterior, i un de suprem i bo, és a dir, l’interior. Per acabar-ho d’adobar, no és necessari que el defensor sigui a prop de la muralla en el sentit físic. Si en porta dintre seu la imatge i respecta les normes que la lògica de la muralla imposa, pot ser-ne ben lluny. ...
Ha de ser difícil ser un motor de cerca, i no em refereixo pas a les empreses que els fan anar, els googles o bings o altres d’aquesta nostra xarxa, no… Em refereixo a la humil peça de software que ha d’anar web per web, plana per plana, recollint informació, indexant-la, arreglant-la i entenen-la per posar-la a disposició d’altres que després en faràn vés-a-saber quin ús. Aquests herois anònims de la xarxa han d’enfrontar-se, ara i adés, a legions de programadors web amb poca idea o menys ganes, a suposades empreses expertes en la web que després fan planes que fa por veure-les, a continguts que no tenen cap tipus d’organització ni ordre, a planes sense cap jerarquia ni metadades o que contenen tones de pseudoscripts generats per programes d’edició (que no se us passi pel cap modificar aquests codis a mà!), trucs gràfics que es carreguen l’ordre de la informació o suposats efectes gràfics espectaculars que la segona vegada que visites la plana et posen dels nervis… ...
Els diaris que encara tenen versió en paper acostumen a oferir, si ets suscriptor de pagament, la possibilitat de baixar-te una versió en pdf de l’edició del dia, amb la mateixa maquetació que l’original en paper. Això a nivell d’arxiu o de guardar documents està molt bé, però a nivell de llegir el diari a la pantalla no és el més adeqüat, encara que tinguis una pantalla de moltes polzades (no cal intentar-ho en un mòbil, tableta o portàtil, millor). ...
A la web original (diguem-li web1) se suposa que podies mantenir la teva privacitat o, fins i tot, ser algú diferent de qui t’havia tocat ser a la vida real. L’anonimat es donava per garantit, ja fos a la teva pròpia plana web o als xats on-line, a les diferents comunitats on participessis. Era la gran oportunitat de poder ser un mateix, o de projectar, sense risc de ser jutjat, una personalitat, uns interessos o unes opinions que potser d’una altra manera no podrien expressar-se. ...
En el primer d’una sèrie d’articles, John Battelle comença a explorar si això de la web3, la web descentralitzada i basada en tecnologia blockchain, pot ser interessant, i quina és la filosofia darrere el canvi d’arquitectura. Tot i que descentralitzada com la primera versió de la web, aquesta tercera versió que es proposa i que sembla que va venint, comparteix concepcions similars, en una mena de retorn als orígens: el parlar d’usuari a usuari el controlar les pròpies dades i no ser clients que paguen en dades la gestió de la nostra identitat com nosaltres volguem (tot i que això també ha canviat) Tecnològica i socialment, però, no s’assembla en gairebé res. Hem passat de: ...
Centres de dades i guerra híbrida La nostra societat global està suportada per estructures molt centralitzades i alhora sensibles: línies elèctriques, abastiments d’aigua, pantans, centres d’energia (carbó, petroli, atòmica), punts de logística concentrada, cables submarins, centres de dades… Si ja hem patit (hauriem de patir, de fet, encara) amb els combats prop de Zaporijia, ara els cada vegada més segurs sabotatges als gasoductes NordStream 1 i 2 encara ens ho haurien de deixar més clar, i els espionatges via el programa Prisma amb la connivència de grans empreses, els intents de punxar cables submarins o fins i tot les trencades accidentals de fibra, fan que tot plegat sigui molt més fràgil del que sembla. ...
Tothom parla del metavers, però encara no sabem ben bé què és ni com ens afectarà. No seràn ulleres de realitat virtual, ni versions modernes de Second Life, ni granges d’humans jugant a jocs 3D, enganxats a mons imaginaris, ni només blockchain o criptomonedes o NFTs absurds. Potser hi haurà coses d’aquestes, però no serà només això. Encara s’està construint, i no hi ha res definit. Pals de cec d’empreses i governs, i milions i milions invertits en endur-se l’aigua cap al molí propi, propaganda i molt de fum, intents de posar-se a la capçalera de no sabem encara què, de no perdre no sabem quin tren. ...
Amb les mesures establertes pel control de la COVID, el mòbil s’ha fet més imprescindible que mai: control del passaport COVID, lectura de codis QR, aplicacions radar, avisos… tot s’hi amb ell. No és imprescindible (podem portar el passaport en paper, es podria consultar la carta en paper ara que ja sabem que no es transmet per aquests superfícies ni cal rentar-ho tot com en la primera onada), però és més fàcil i còmode fer-ho al mòbil. ...