Vida en Xarxa

Quina pot ser la solució a tenir una wifi oberta i evitar, alhora, un ús excessiu? Per mi, que no faig ús de la xarxa a tota hora, només en un rang determinat, el més fàcil és apagar el router quan no l’uso: qui vulgui podrà fer un ús més o menys puntual quan el tingui obert i no tindré descàrregues via la meva connexió. Provaré aquesta solució, no m’implica cap molèstia i sí que li pot suposar un benefici a algú. M’agradaria, però, poder saber d’alguna manera si algú fa ús de la meva connexió. Suposo que hi haurà alguna eina per mirar-ho (no en conec cap) o, senzillament, mirant logs d’ús del router, però, francament, fa mandra repassar logs… Algú té una idea? [+]...

Aquests dies que estic fora de casa em puc connectar a la xarxa gràcies a que trobo alguna wifi oberta: si no hi hagués ningú pels voltants d’on som que tingués la seva connexió inalàmbrica sense encriptació, jo no podria veure el meu correu o estar en contacte amb els amics. Estic, per tant, disfrutant de la generositat de desconeguts. Això em fa plantejar-me si jo a casa, que tinc la xarxa tancada, no l’hauria d’obrir, no hauria de ser també més generós i oferir la meva connexió. [+]...

Als que tenim fills encara petits de vegades ens espanten els perills d’internet: la banda fosca de les xarxes socials, les relacions que se’ns escapen als pares i amb qui parlen, què diuen i què fan… tenim la sensació que perdrem el control i ens fa por no saber què fan o què diuen o amb qui parlaran. Em fa l’efecte, però, que aquestes pors moltes vegades no son més que projeccions de les nostres mateixes pors, tant vers el món digital com vers el nostre paper de pares: a qui no li ha passat pel cap què faran quan siguin més grans, a qui no li preocupa amb qui es relacionaran, entre d’altres coses? I, a més, sembla que la xarxa està plena de racons foscos. [+]...

Que les relacions a les xarxes son deslocalitzades i que no estan lligades pel nostre entorn geogràfic més immediat ja ho sabem. El que és curiós es comprovar que, en canvi, poden estar més localitzades geogràficament del que et penses: sembla que la meva tuitesfera és eminentment menorquina, segons les suggerències de contactes del twitter! Perquè? Perquè sí que segueixo gent d’arreu, però amb qui més converso és, precisament, amb gent de Menorca que, alhora, conversen amb més gent de Menorca. Així vist, sembla que aquestes suggerències treballen prou bé, i es basen no només en els contactes, ans també en les teves converses, amb qui fas xarxa; per tant, es té en compte tant la visió plana dels contactes, el teu graf social, com la temporal de les converses, l’ús que fas d’aquest graf social. [+]...

En el poc temps que fa que hi puc accedir, ja he fet més ús del Buzz que no pas del Google Wave. Com afectarà això a converses en d’altres llocs o en d’altres mitjans (el correu, per exemple) no ho sé: encara no acabo de veure què pot significar que tothom que és contacte teu et pugui seguir (hi tinc barrejada gent de molt diversos perfils, al gmail) el que vas dient, o com pot afectar això a converses en llistes de correu (són potser móns diferents?)… [+]...

Com seran les cadenes de missatges a GoogleWave? A més de reenviar la carta a 15 persones per no tenir mala sort on o ser desconnectats o no quedar-nos sense ni un ral al banc, haurem d’editar-la, o afegir-li alguna imatge al mateix moment que els altres co-destinataris? ara els nigerians amb milions al banc ja no faran servir aquesta eina per demanar ajuda? I l’spam? Com serà l’spam? Podran traçar-te en viu si el mires o no? [+]...

La xarxa ja no és la gran conversa global que havia de ser. Web 2.0, xarxes socials, microblogging, agregadors de notícies… informació i contacte a tothora, sempre disponible per consumir, sí. Quina porció d’aquesta informació és original? Moltes vegades sembla que la informació inicial que es publica en un lloc es difón repetida fins a la sacietat: això té l’avantatge de la rapidesa, la immediatesa, però fins a quin punt això no ens priva de criteri i de reflexió? Molts mitjans suposadament seriosos s’han apuntat a la moda de la repetició sense criteri, i això devalua la qualitat de la informació oferta: qui contrasta allò que arriba, si s’ha de ser el primer en publicar-ho? [+]...

Moltes vegades trobo que als serveis de microblogging com twitter els hi falta l’entorn de conversa que si que es pot tenir en un blog: em costa seguir respostes, fils de converses, se’m barrejen les entrades dels meus amics de diferents parlant de diferents coses, i se’m solapen els temes. Si només fas servir twitter com un canal d’informació, no passa res. Però si fas servir twitter com una mena de canal assíncron de conversa amb determinada gent, hi ha vegades que costa seguir una conversa quan es van intercalant tweets pel mig. [+]...