Vida en Xarxa

Via Flaneuse arribo a Remixing cities, un interessant treball on es discuteix com es poden implementar al món físic, a la nostra societat, idees, conceptes i lliçons nascudes a la xarxa. Quina és la diferencia entre la societat que ens trobem a la xarxa i la real? La societat a la xarxa s’autoorganitza, és flexible i proactiva i busca solucions als seus problemes, discuteix i aporta, construeix més que destrueix. La societat real té un ordre imposat, inestable, que no s’adapta bé als canvis, les organitzacions i les solucions responen moltes vegades no als interessos dels propis integrants del grup social si no a les directrius donades des de la part superior de la piràmide, directrius que poden ser estàndars i suficientment amplies com per adaptar-se a diferents situacions però que no resolen realment cap d’elles. [+]...

La xarxa és més vulnerable del que sembla. Els últims moviments entre Yahoo! i Microsoft i l’afectació que això podria tenir sobre els serveis que s’ofereixen poden ser només una part, un exemple de com la concentració de proveïdors podria afectar negativament la utilitat que la xarxa té per nosaltres. Però és només una part, com dic. No calen només moviments d’aquest tipus: pèrdues de dades o negacions d’identificació en serveis com els correus de Google i Yahoo! poden ser terribles per que els pateixin, amb grans pèrdues d’informació, per posar un exemple. A mesura que derivem la nostra informació cap a la xarxa depenem cada vegada més d’elements que escapen al nostre control i dels que ens refiem perquè en molt poques ocasions tenen errors. La necessitat de connexió augmenta, no ja per la informació que podem obtenir dels altres, si no per poder accedir a les nostres pròpies dades: correu, calendari, documents, agendes… tot ho comencem a pujar a la xarxa. [+]...

David de Ugarte fa una reflexió molt interessant sobre les conseqüències que pot tenir l’adquisició de Yahoo! per part de Microsoft: la agrupació de diferents proveïdors, la centralització de serveis i per tant la disminució de la competència, resumint, passar de la diversitat a una cada cop més gran unificació. Les conseqüències d’aquesta redistribució no seràn només de cara als serveis: tot i que de bon principi es segueixi operant com marques independents, el més esperable és que a la llarga els productes, les solucions i els serveis s’acabin unificant, com alguns (amb certa ironia) ja apunten. [+]...

D’una banda, través de la xarxa es construeix, a poc a poc, una nova societat deslocalitzada, global i oberta. De l’altra, els estats segueixen compartimentant el territori, dividint-lo, separant les seves ciutadanies de les altres per línies invisibles, aplicant un concepte de societat, poble o país propi del segle XIX quan el context està canviant, si no ho ha fet ja. Com apropar el concepte de societat en xarxa als estats territorials? Com adaptar aquestes estructures geo-polítiques als canvis socials que han de venir? [+]...

A mesura que navego per la xarxa o llegeixo posts, acostumo a marcar el que trobo que pot ser més interessant no només per mi si no també pels altres. Això ho faig de dues maneres: usant els shared items del Google Reader, o bé via del.icio.us (que és el que trobareu a la barra dreta d’aquest bloc). Ambdós sistemes tenen avantatges i inconvenients (la taula no és complerta, ni de bon tros): [+]...

Ningú fa les coses gratis. Ni Google, per molt poc “evil” que siguin. La seva última iniciativa, REC (renewables less than coal) no és un brindis al sol (mai més ben dit) per trobar una manera de fer que les energies renovables siguin més barates de produir que el carbó (la més barata de les tradicionals), sino una manera de reduir dràsticament els costos d’energia que tenen. La despesa d’energia dels centres de càlcul de Google ha de ser astronòmica, i usar energies alternatives, renovables i barates, no només redueix els costos sino que augmenta el prestigi la bona imatge que tenen. O’Reilly parla més sobre el tema. [+]...

Fins ara, els perfils i la manera de ser de les grans personalitats ens han vingut donats per la seva obra escrita: articles, llibres, cartes… ocasionalment, algun diari personal o la aparició d’un feix de cartes desconegudes ens han donat més llum (o més ombres) sobre el personatge en qüestió. En general, però, són textos meditats, reflexionats, fàcilment traçables i que només alguns escrivien. Però en l’era de les comunicacions digitals i instàntanies, tot això canvia. Gairebé tothom deixa un rastre escrit, moltes vegades poc o gens reflexionat -pura brossa bí­tica-, en diferents mitjans, la informació es multiplica i es fragmenta, les relacions augmentes i també el rastre que deixen… com investigaran els historiadors del futur aquestes relacions, com establiran el perfil de les personalitats, com estudiaran l’epistolari digital? Hauran de repassar correus electrònics, blogs, xats, twitters, jaikus i demés? Les lleis de privacitat els ho permetran? Es trobaran discs perduts amb arxius de correus electrònics desconeguts? Com sabran quins son els missatges originals i no simples còpies o impostures? [+]...

Ara que tot just estic passant-me a l’accés IMAP al Gmail i començo a investigar una mica, veig que ja s’estan publicant les novetats del Gmail 2.0, i fins i tot he estat capaç de veure com quedaran els contactes i algunes captures de pantalla… tot plegat per trobar-me que hi ha alguns afortunats que ja el tenen! ;·) Sigui com sigui, els canvis prometen. I, pel que veig, m’agrada que mantinguin la mateixa interfí­cie d’usuari i que el que facin sigui augmentar utilitats per facilitar la gestió de tota la informació, que incloguin millores tècniques per baixar el temps d’accés… i que no ens venguin fum o un disseny ultra-guay però carregat d’imatges, o bé que hagin fet la cagada d’imitar la interfí­cie d’un client de correu d’escriptori en un entorn web, com molts d’altres pretenen fer… [+]...

Diu que en Darwin es feia un índex de tots els llibres que anava llegint per tal de tenir tota la informació del seu interès a l’abast de manera fàcil. Amb en Pere, via Twitter, parlàvem l’altre dia com podríem fer això a escala general, sobre diversos temes, sense “morir en l’intent”. El que sembla clar és que per fer-ho sobre llibres, sobre paper, només pots fer-ho fent un resum apart, prenent notes als marges o bé fent un resum al final del llibre, tal i com feia en Darwin. Després, a més, queda la feina de compilar, d’ajuntar i ordenar tota aquesta informació: aqui la informàtica ens pot ajudar una mica més, però el procés de recopilació és eminentment manual. [+]...