Vida en Xarxa

D’una banda, través de la xarxa es construeix, a poc a poc, una nova societat deslocalitzada, global i oberta. De l’altra, els estats segueixen compartimentant el territori, dividint-lo, separant les seves ciutadanies de les altres per línies invisibles, aplicant un concepte de societat, poble o país propi del segle XIX quan el context està canviant, si no ho ha fet ja. Com apropar el concepte de societat en xarxa als estats territorials? Com adaptar aquestes estructures geo-polítiques als canvis socials que han de venir? ...

Dissabte vaig trobar una petita utilitat per integrar del.icio.us i Google Reader, ara, buscant una mica més per la xarxa n’he trobat una altra, encara més còmoda: un script de GreaseMonkey fa tota la feina: instal·lant greasemonkey i aquest script apareix una nova opció a sota de cada post: “Add to del.icio.us” (igual que Gordita, però més integrat al Reader). La “pega”: només es per usuaris de Firefox (la solució de l’altre dia funcionarà sobre qualsevol navegador).

A mesura que navego per la xarxa o llegeixo posts, acostumo a marcar el que trobo que pot ser més interessant no només per mi si no també pels altres. Això ho faig de dues maneres: usant els shared items del Google Reader, o bé via del.icio.us (que és el que trobareu a la barra dreta d’aquest bloc). Ambdós sistemes tenen avantatges i inconvenients (la taula no és complerta, ni de bon tros): ...

Ningú fa les coses gratis. Ni Google, per molt poc “evil” que siguin. La seva última iniciativa, REC (renewables less than coal) no és un brindis al sol (mai més ben dit) per trobar una manera de fer que les energies renovables siguin més barates de produir que el carbó (la més barata de les tradicionals), sino una manera de reduir dràsticament els costos d’energia que tenen. La despesa d’energia dels centres de càlcul de Google ha de ser astronòmica, i usar energies alternatives, renovables i barates, no només redueix els costos sino que augmenta el prestigi la bona imatge que tenen. O’Reilly parla més sobre el tema. ...

Fins ara, els perfils i la manera de ser de les grans personalitats ens han vingut donats per la seva obra escrita: articles, llibres, cartes… ocasionalment, algun diari personal o la aparició d’un feix de cartes desconegudes ens han donat més llum (o més ombres) sobre el personatge en qüestió. En general, però, són textos meditats, reflexionats, fàcilment traçables i que només alguns escrivien. Però en l’era de les comunicacions digitals i instàntanies, tot això canvia. Gairebé tothom deixa un rastre escrit, moltes vegades poc o gens reflexionat -pura brossa bí­tica-, en diferents mitjans, la informació es multiplica i es fragmenta, les relacions augmentes i també el rastre que deixen… com investigaran els historiadors del futur aquestes relacions, com establiran el perfil de les personalitats, com estudiaran l’epistolari digital? Hauran de repassar correus electrònics, blogs, xats, twitters, jaikus i demés? Les lleis de privacitat els ho permetran? Es trobaran discs perduts amb arxius de correus electrònics desconeguts? Com sabran quins son els missatges originals i no simples còpies o impostures? ...

Ara que tot just estic passant-me a l’accés IMAP al Gmail i començo a investigar una mica, veig que ja s’estan publicant les novetats del Gmail 2.0, i fins i tot he estat capaç de veure com quedaran els contactes i algunes captures de pantalla… tot plegat per trobar-me que hi ha alguns afortunats que ja el tenen! ;·) Sigui com sigui, els canvis prometen. I, pel que veig, m’agrada que mantinguin la mateixa interfí­cie d’usuari i que el que facin sigui augmentar utilitats per facilitar la gestió de tota la informació, que incloguin millores tècniques per baixar el temps d’accés… i que no ens venguin fum o un disseny ultra-guay però carregat d’imatges, o bé que hagin fet la cagada d’imitar la interfí­cie d’un client de correu d’escriptori en un entorn web, com molts d’altres pretenen fer… ...

Diu que en Darwin es feia un índex de tots els llibres que anava llegint per tal de tenir tota la informació del seu interès a l’abast de manera fàcil. Amb en Pere, via Twitter, parlàvem l’altre dia com podríem fer això a escala general, sobre diversos temes, sense “morir en l’intent”. El que sembla clar és que per fer-ho sobre llibres, sobre paper, només pots fer-ho fent un resum apart, prenent notes als marges o bé fent un resum al final del llibre, tal i com feia en Darwin. Després, a més, queda la feina de compilar, d’ajuntar i ordenar tota aquesta informació: aqui la informàtica ens pot ajudar una mica més, però el procés de recopilació és eminentment manual. ...

No m’acaba de fer el pes Second Life. No li trobo el què, a passejar-me per un món 3D virtual, on puc fer relacions socials, mantenir diàlegs, fer negocis, formar comunitats, etc.: tot això ja ho tinc, i de manera oberta en el meu dia a dia a la xarxa. No em cal imaginar-me un jo virtual: la meva vida ja és prou complerta com per haver-ne de viure una altra i, a més, jo sóc jo mateix en el món físic i a la xarxa, les meves expressions i pensaments son els mateixos, i fins i tot els meus interessos, relacions i xarxes de confiança es barrejen i complementen entre els dos mons. ...

Gairebé seguits, amb trobo amb tres posts de Fernando Polo, Bel Llodrà i David de Ugarte que parlen sobre la evolució de la blogsfera. L’interessant de tots tres és que es complementen, perquè parlen del mateix des de diferents òptiques: Fernando Polo constata la evolució dels serveis, de la pagina html al serveis de la web 2.0, i com això influeix en la presència digital de cada un. Bel Llodrà es demana, arrel de l’anterior, on hem de ser, o si podem ser en diferents llocs. ...

En el nostre context geogràfic, els estats-nació han servit per cohesionar una societat, fer-la avançar i donar un seguit d’avantatges socials, però també han servit com elements d’uniformització i separació, imposant un seguit de fronteres infranquejables i invisibles, elements separadors que trenquen un continuum de comunicació. Si actualment ens podem comunicar amb més facilitat que mai, podem establir xarxes socials independents de l’entorn geogràfic, i podem identificar-nos per allò que diem, i no per allà on estem, podem parlar com vulguem i redefinir-nos continuament, no comencen a perdre sentit aquests estats-nació en aquest nou context? ...