Vida en Xarxa

Els blocs resulten un lloc ideal per poder parlar amb d’altra gent: intercanviar opinions i idees, discutir-les… Aquests diàlegs poden portar a conèixer el que pensa l’altre persona i permeten establir relacions de confiança, en el sentit que ens fiem d’allò que ens estan dient: s’han convertit en una font d’informació fiable. El mitjà, però, és limitat: no pots anar més enllà de les converses. Què passaria si poguéssim aplicar aquesta confiança, aquesta fiabilitat, a d’altres àmbits? A les cerques per internet, saber les opinions sobre pàgines que visites, descobrir nous llocs que poden resultar interessants… saber si les teves fonts ja han buscat allò que tu cerques a la xarxa i ho han trobat, què en pensen, o què opinen d’algun servei o pàgina, o bé que estan llegint… ...

En el meu dia a dia a la xarxa, uso serveis com Last.fm, del.icio.us, o els feedreaders de rojo o Google. Tot i que em son útils, no faig ús del seu principal avantatge: el context social, la informació que puc treure a partir de la que altres han entrat. El gran avantatge d’aquests serveis no és només l’accés des de qualsevol punt de la xarxa de la informació pròpia, si no la compartició de la informació pròpia amb la d’altres, i l’enriquiment i el coneixement afegit que això proporciona. ...

L’adquisició de YouTube per part de Google és un exemple de la importància que els continguts multimèdia i els serveis associats estan agafant a la xarxa. Sembla que el ritme de creixement d’aquest serveis, l’ús que se’n fa, i la importància econòmica que comporten serà proporcionalment superior al de la xarxa “escrita”, o, si ho preferiu, als continguts escrits en els propers temps. Ilustrant aquesta notícia en un reportatge del 3/24, Alfons Cornella comentava l’altre dia que aquest creixement és degut a que la gent no té temps de llegir tot allò que es produeix, cosa que no passa amb el continguts multimèdia, que son d’una “digestió” més fàcil. ...

La xarxa ens permet aprofundir i engrandir el nostre sistema democràtic. No només ens permet mantenir converses i escoltar opinions diferents de les nostres, sino que ens permet debatir-les, apropar-nos a altres idees i opinions, intentar entendre-les o debatir-les. I això no és només entre “votants”. La xarxa ens permet també apropar-nos més als polítics que porten les regnes del sistema: podem veure què pensen, parlar-hi, discutir-hi, fora dels canals habituals, fora de les rodes de premsa, els comunicats, els congressos i els mítins. És clar que això no ho fan tots, només aquells que tinguin el temps, les ganes i la valentía d’obrir-se a la gent. Amb un blog, per exemple. ...

Interessant, molt interessant la conversa entre en Mor i en Pere sobre la democràcia. O millor dit, sobre democràcia i xarxa. Estic d’acord amb el que en Pere ja apuntava al seu primer post sobre la qüestió: en un món d’abundància com és la xarxa, on no cal competir pels recursos, no cal adaptar-se al gust de la majoria, cadascú pot buscar-se les seves pròpies solucions o fabricar-les, cadascú pot buscar la informació allà on vulgui i filtrar-la de la manera que desitgi, sense dependre de filtres d’altres, ja siguin editats per periodistes o construits a base de votacions. És una opció més. ...

Ara que en Maragall anuncia que ja no es tornarà a ser candidat a la Generalitat, què en farem del seu weblog, quan ja no sigui president? Li canviem el nom? Què farem ara amb els 21.000 euros que va costar aquest lloc web? Ja podrien haver gastat algun euro d’aquests pensant un nom més perdurable, no? Un té la sensació que moltes vegades es venen motos, es fa pagar el que no és per un producte o un servei, per molt ben vestit (suposem) que aquest estigui… i si això ho ajuntem amb allò del “burro grande, ande o no ande”, ens trobem pagant el que s’ha pagat pel blog amb un nom que ja no valdrà… Per menys de la meitat li tramito un nom de lloc i li instalo un Wordpress, senyor President!

Coincideixo amb els articles d’en Joan, d’en Ricardo i d’Enrique Dans sobre la relació entre la fractura digital, la societat de la informació i l’analfabetisme tecnològic. Des del meu punt de vista, no estem parlant només de poder apropar mitjans i ensenyar l’ús d’aquests mitjans a la població o a alguns sectors d’aquesta, per això, amb plans ben dissenyats i mesures econòmiques concretes en podríem tenir (més o menys) prou per ara. ...

La obligació autoimposada de publicar al blog em neguiteja. Tinc idees, opinions, vull participar en converses però no trobo el temps o la manera de fer-ho. Passen els dies i no escric res. Ai! Perdré els (pocs) lectors que pugui tenir? Es ressentiran les meves estadístiques? I què? Vaig començar aquest bloc amb la intenció d’expressar la meva opinió, de parlar, d’enriquir-me en converses amb d’altres. De mica en mica vas aprenent: regles, converses, terminologia, recursos… això et permet trobar d’altra gent, iniciar converses, comences a rebre visites i retroenllaços, comences a participar a la blogsfera, a la xerrada comú. T’enjogasses: tantes visites, tants comentaris… allò que havia començat com un anar fent et va enganxant: voldries comentar de tot, parlar de tot, que es vegi que tens idees… ...

Avui he anat al campus de la UPC de Terrassa, l’acte de presentació de la nova web de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC. Em queda pendent fer un repàs en profunditat de la web, promet continguts interessants. A més de la web de l’ODG, també han presentat la nova versió de la web de la Càtedra Unesco, i en acabar les dues presentacions, el periodista Luis Ángel Fernández Hermana ha fet una petita conferència titulada “Internet, una eina per al desenvolupament”. ...

Parlant d’herois locals, en Benjamí fa un comentari sobre la notícia de que al parc cientí­fic de Gardeny (Lleida), on Microsoft pretén elaborar programes a mida, em recorda que, encara moltes vegades, els que estem a favor del software lliure hem de sentir dir allò de que “el software lliure està molt bé, però no genera feina (per llocs de treball)”. El que no genera el programari lliure són llocs de feina directament lligats a productes pre-produits, als quals el client s’ha d’ajustar. El programari lliure genera (pot generar) llocs de treball qualificats, especialitzats, amb un esperit de servei al client molt més accentuat i alhora un sentiment de comunitat i de suport també superior, genera (pot generar) no grans empreses amb uns pocs productes estàndar, sino tot un teixit de petites empreses amb solucions a mida, petites empreses que poden competir entre elles, si, però que també poden ajudar-se i complementar-se (i de fet ho fan), especialitzant-se cadascuna d’elles en allò que realment saben fer, i no intentant abarcar tot l’espectre i oferint un pobre servei al final. ...