L’estiu ja està avançadet, si, però sempre és bon moment per llegir, oi?
Si a aquestes alçades encara no teniu lectura estiuenca i us agrada la ciència-ficció, us deixo uns quants llibres de ciència-ficció que he llegit últimament i que he trobat interessants:
La historia de tu vida, de Ted Chiang
Un recull de contes de temàtica diversa, on es combinen l’enginyeria, la història, l’arquitectura, els mites antics, el llenguatge i la nostra humanitat més profunda per donar vida a uns relats impossibles i alternatius, però alhora profundament atractius i versemblants. Molta ciència i molt bona literatura. Luna nueva, d’Ian McDonald
Un ritme ràpid i entretingut, una visió de la colonització de l’espai fora de les èpiques de naus. El món és brut, s’aprofita dels dèbils i, si no tens cèntims, t’has d’espavilar com siguis. Les lluites, a diferents nivells, entre els grans imperis econòmics lunars en un futur potser no gaire distòpic. La trilogia El recuerdo del pasado de la Tierra, de Liux Cixin que potser coneixeu més pels títols dels tres llibres: El problema de los tres cuerpos, El bosque oscuro y El fin de la muerte
El primer volum em va costar (no sóc gaire de jocs), però els altres dos van pujar el nivell. Al final, tot un viatge èpic pel futur de la humanitat i de l’univers. I unes idees interesantíssimes sobre la nostra candidesa a l’espai, i sobre tot el que ens queda per saber. El de menys, una mica forçats alguns personatges com a fil conductor. Però paga la pena. El cuento de la criada, de Margaret Atwood
Heu vist la sèrie? Jo no, però el llibre es mereix la seva lectura: com tota idea pot esdevenir un malson, qualsevol acte una petita resistència i com tot sistema s’acaba podrint i caient. Una visió puntual d’una història personal que reflecteix un moment de tot un país traslladable a qualsevol totalitarisme. El zoo de papel, de Ken Liu
Un recull de contes de diversa temàtica, alguns de pura ciència-ficció, d’altres històries màgiques d’herència xinesa, passant per passats alternatius. El món i les seves històries son més amples que la nostra tradició cultural, i val la pena fer-hi un cop d’ull. Es gaudeix.